Resultats de la cerca
Es mostren 175 resultats
vencill
Lligall fet amb un manoll de cames de blat o d’un altre cereal, amb un sarment, amb espart, amb ginesta, etc, per lligar garbes, feixos d’herba, etc.
arganells
Cistell de malla ampla, fet generalment de castanyer o d’espart, que hom col·loca a cada costat dels animals de bast mitjançant unes nanses que passen per damunt l’albarda.
el Baix Cinca
Comarca de la Franja de Ponent, al límit occidental del Principat de Catalunya.
La geografia Mequinensa el Baix Cinca, a la vora dreta del Segre © Fototecacat Cap de comarca, Fraga Al vessant nord de l’Ebre, comprèn els darrers relleus i les darreres terrasses de la Depressió Ibèrica fins a la vall de l’Ebre i l’aiguabarreig amb la seva canal afluent més important, la del Segre-Cinca Les canals dels tres rius esmentats s’encaixen de 100 a 200 m fins a 300 congost de l’Ebre als relleus tabulars dominants, en forma de cañón Això permet l’existència de franges alluvials situades a menys de 100 m sobre el nivell del mar, flanquejades intermitentment per…
esportí
Oleïcultura
Recipient format per dos discs d’espart cosits per les vores, un dels quals té una obertura central circular per on hom introdueix la pasta d’oliva per premsar-la-hi.
cingla
Pesca
Faixa d’espart, a la qual va fixada una corda curta de cànem amb un suro a l’extrem, que serveix per a estirar les xarxes i treure-les de la mar.
El pescador que ha d’estirar l’art es passa la cingla pel cos, a tall de bandolera, s’agafa a la corda de l’art cenyint-la amb un vol de la corda de la cingla, i així pot estirar fent força amb tot el cos
cànem
Assecament de cànem al Perú
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les cannabàcies, de tija erecta, fistulosa, d’1 a 3 m d’alçada i fulles grosses, aspres, de color verd fosc i olor penetrant, palmatisectes, de 5 a 7 segments llargs i profundament dentats.
Dioica, les plantes masculines produeixen raïms laxos de flors verdoses, i les femenines tenen les flors en forma d’ampolla, reunides a les summitats de les branques o a les axilles de les fulles Vora el pericicle la tija té llargues fibres liberianes, blanques, de 90 a 250 cm de longitud, resistents i duradores És originària de les estepes d’Àsia, entre el llac Baikal i la mar Càspia, i s’estengué en forma conreada a Xina on és documentada ja vers el 2800 aC, Índia, Pèrsia, nord d’Àfrica i Europa meridional on fou introduïda pels escites vers el 1500 aC, i difosa pels grecs i especialment…
defensa
Caps de corda, manyocs d’espart, peces de goma o plàstic, etc, que hom penja al costat d’una embarcació per preservar-la de xoc o fregadissa contra una altra, contra el moll, etc.
ulleres
Conjunt de les peces rodonenques d’espart, de cuir, etc, que hom posa davant els ulls dels animals que volten la sínia, l’era, un molí de sang, etc, per evitar que es maregin.
espardenya
Espardenyes de cànem típiques de pagès
© Fototeca.cat
Tecnologia
Calçat de sola de cànem trenat (o espart o jute), puntera i taló de roba gruixuda, empenya feta amb vetes (o també amb roba gruixuda) i generalment amb dues vetes que es lliguen al turmell.
Alguns tipus d’espardenya són característics de determinades poblacions o àrees, com l’ espardenya de Valls , amb set vies de veta per banda, l’ espardenya valenciana , amb dos parells de vetes unides al centre de la puntera, l’ espardenya empordanesa , blanca i que cobreix amb tela tot el peu, etc Espardenyes © CIC - Moià Ha estat el calçat tradicional de la gent de pagès, sobretot a les zones poc humides, i també de les classes populars urbanes Per la seva lleugeresa fou utilitzada per les tropes lleugeres de la corona catalanoaragonesa, i el 1694 fou imposada per decret reial a la…
fona
Fona
Militar
Instrument per a tirar pedres que consisteix en una tira curta d’una matèria flexible, especialment cuir, on hom posa la pedra, unida en els seus extrems a dues trenes, normalment d’espart, de cànem, etc.
Bé que l’origen de la fona és incert, hom en troba vestigis entre les comunitats ramaderes de l’Orient Mitjà i entre els guerrers dels pobles arcaics de Mesopotàmia i d’Egipte, així com a Grècia i a Roma