Resultats de la cerca
Es mostren 276 resultats
Cuxhaven
(CC0 1.0)
Ciutat
Ciutat del land de la Baixa Saxònia, Alemanya.
Port a l’estuari de l’Elba, que exerceix la funció d’avantport d’Hamburg És el segon port de pesca del país amb avançada indústria pesquera i de construccions navals Entre el 1394 i el 1937 pertangué a Hamburg, any que, en aplicació de la Llei de l’àrea metropolitana d’Hamburg, Cuxhaven i l’illa pròxima de Neuwerk passaren al land de la Baixa Saxònia, excepte l’Amerikahafen port d’Amèrica, que quedà com un enclavament hamburguès El 1961, després del pacte de Cuxhaven, Hamburg cedí definitivament aquest enclavament a la Baixa Saxònia en canvi de recuperar Neuwerk
Juan Díaz de Solís
Història
Navegant.
Amb Vicente Yáñez Pinzón explorà les costes caribs de Nicaragua i Hondures i arribà per primera vegada a la península de Yucatán 1508 En morir Amerigo Vespucci fou nomenat pilot major de Castella 1512 El 1515 explorà la costa del Brasil a la primeria del 1516 descobrí l’estuari del Riu de la Plata recorregué l’actual costa de l’Uruguai i arribà fins a l’illa que anomenà Martín García , i en desembarcar-hi fou mort pels indis guaranís El seu darrer viatge serví per a consolidar el dret de Castella sobre la regió del Riu de la Plata
castillo de Doña Blanca
Jaciment arqueològic
Assentament fenici del terme municipal d’El Puerto de Santa María (Cadis).
Se situa damunt un altiplà de prop de 7 ha de superfície i poc més de 20 m sobre el nivell del mar, a la dreta de la desembocadura del Guadalete, que devia formar un estuari utilitzat com a port El lloc fou ocupat i emmurallat per una població fenícia al s VIII aC, tot i que la presència d’abundosos materials indígenes fa pensar que una part considerable de la població era d’origen local A partir del s VI aC, l’element indígena sembla predominant Al principi del s V aC es produí una reforma important de les fortificacions i l’estructura urbana El poblat perdurà fins els últims…
Sydney
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Capital de l’estat de Nova Gal·les del Sud, Austràlia.
Situada a ambdues vores de la badia de Port Jackson estuari del riu Parramatta, constitueix el port més bo del país, el més equipat i el més actiu exporta blat, llana, carbó i petroli La ciutat experimentà un gran creixement a partir del 1900, gràcies a l’emigració, i s’ha estès en totes direccions, especialment cap al s Botany Bay El centre de la ciutat és unit per mitjà d’un gran pont a la riba nord de Port Jackson El nucli industrial —drassanes i indústries metallúrgiques, tèxtils, aeronàutiques, d’automòbils, químiques, petroquímiques i alimentàries— és situat prop de Botany…
Vlissingen
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Ciutat de la província de Zelanda, a l’illa de Walcheren, Països Baixos.
Situada a la boca de l’estuari de l’Escalda occidental, és port de pesca i comercial i una base naval important Té construccions navals i mecàniques Antic lloc de transbordador per a passar a Flandes s VII, obtingué la ciutadania del comte d’Holanda Florenci V ~1300 Fortificada per Carles V, fou la primera ciutat que se sostragué al jou hispànic 1572 i fou quarter general de la rebellió Del 1585 al 1615 fou ocupada pels anglesos, que sostenien la causa de les Províncies Unides Fou convertida en base naval per Napoleó durant l’ocupació francesa 1795-1814 Fou molt destruïda pels…
la Dordonya
Riu
Riu d’Occitània que neix a Lo Puèi de Sancí, al Massís Central (490 km).
El curs alt, aprofitat per a la producció d’energia hidroelèctrica, flueix en direcció NE-SW i rep, entre els afluents, el Marona i el Cera, tots per l’esquerra Al curs mitjà i baix segueix la direcció est-oest a través de la Guiena l’afluent principal del curs mitjà és el Vesera, i del curs baix, l’Eila, ambdós per la dreta Els nuclis de població més importants per on passa el riu són Brageirac i Liborna, aquest darrer a la confluència amb l’Eila En el Bec d’Ambès s’uneix amb la Garona i forma l’estuari de la Gironda, on la marea arriba a penetrar fins a 161 km És de règim…
Tocantins
Riu
Riu del Brasil, que segueix una direcció general S-N (2.640 km).
Neix a l’estat de Goiás, a uns 120 km a l’W de Brasília, vessant nord d’un sector tabular Dues terceres parts del seu trajecte les recorre al llarg del sector central de l’estat homònim La part final forma la frontera occidental amb l’estat de Maranhão Després de desviar-se uns 100 km cap a l’W, rep el seu afluent més important, l’Araguaia, i recupera l’orientació S-N fins a la confluència amb el Rio Pará de l’estuari de l’ Amazones Poc després, deixa Belém a la riba dreta i forma, en desembocar a l’Atlàntic, la badia de Marajó És poc navegable a causa de l’abundància de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina