Resultats de la cerca
Es mostren 379 resultats
Michiel Adriaansz de Ruyter
Història
Militar
Almirall dels Països Baixos.
Prengué part en la guerra d’Independència de Portugal 1641, i durant la primera guerra angloholandesa 1652-54 es distingí, com a cap d’esquadra, en les batalles de Portland, Katwijk i Scheveningen El 1659, aliades les Províncies Unides i Dinamarca contra Suècia, vencé la flota d’aquesta dues vegades Durant la segona guerra angloholandesa 1665-67 derrotà l’esquadra de Monk en la batalla “dels quatre dies” 1666 i bombardejà Londres 1667, acció que forçà la pau de Breda En el curs de la guerra d’Holanda 1672-78 vencé l’esquadra anglofrancesa a Schooneveld i Texel L’aliança amb Castella durant…
Carles Banús i Comas
Militar
Enginyer militar.
Tinent des del 1872, lluità en la tercera guerra Carlina fou ferit i fet presoner en l’acció de Gironella 1873 i anà de poc que no fos afusellat Ascendit a tinent coronel, fou encarregat de la comandància de Maó i, amb el grau de coronel, fou professor d’art i història militar a l’acadèmia de Guadalajara 1877-90 i director del laboratori d’enginyers de Madrid Era membre corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid El 1929 fou ascendit a general de divisió Publicà, entre altres obres, Minas militares 1886, Estudios de Arte e Historia Militar 1889, Napoleón 1796-1815 1915,…
taifa d’Albarrasí
Història
Petit regne de taifa constituït al segle XI al voltant de la ciutat d’Albarrasí, al S de Terol, a l’W de Xèrica i de Sogorb i al N de la taifa d’Alpont; la capital quedava a l’extrem SW de la taifa.
Al final del segle X dominava la regió la família berber dels Banū Razīn, que li donaren el nom La taifa es formà amb Huḏayl ibn Halaf ibn Razīn 1012-45 El Cid la feu tributària ~1069 en lluita amb ‘Abd al-Malik ibn Huḏayl 1043-1103, que, però, més tard li infligí una derrota i en quedà ferit Això no obstant, el seu fill Yaḥyā, el 1104 fou deposat pels almoràvits que dominaven València La ràpida decadència almoràvit davant els almohades feu que, tot i la subjecció, Albarrasí continués mantenint una certa personalitat política A la segona meitat del segle XII depenia encara d’Ibn Mardaniš 1152…
Rossend Nobas i Ballbé
Quadriga (~ 1882), a la Cascada del Parc de la Ciutadella de Barcelona, obra de Rossend Nobas i Ballbé
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Format a Llotja Barcelona i amb Agapit Vallmitjana Conreà l’orfebreria i l’aquarella, art que continuà practicant poc o molt durant la seva vida Es donà a conèixer com a escultor amb Segle XIX —més coneguda per Torero ferit Museu d’Art Modern de Barcelona—, guanyadora de segona medalla a Madrid 1871 Feu nombroses obres detallistes de terra cuita Pagesos catalans , Museu d’Art Modern de Barcelona i retrats Elisa Masriera, Marià Fortuny , Museu d’Art Modern de Barcelona És autor, a Barcelona, de la Quadriga ~1882 de la Cascada del Parc de la Ciutadella, del monument a Güell i…
Mikhail Bogdanovič Barclay de Tolly
Història
Militar
Mariscal rus.
D’origen escocès participà en les guerres contra Turquia 1788-89, Suècia 1790 i Polònia 1792-94 Es destacà sobretot en les guerres napoleòniques Intervingué a la batalla de Pułtusk i fou ferit a la d’Eylau 1806 Després d’exercir el càrrec de ministre de la guerra 1810, li fou donat el comandament del principal exèrcit que s’enfrontà a la invasió napoleònica de Rússia 1812, davant la qual adoptà la tàctica, molt discutida en el seu temps, d’evitar combats decisius i de replegar-se profundament Participà en les batalles de Borodino, Dresden, Kulm i Leipzig Cap de l’exèrcit…
John Brown
Història
Líder abolicionista nord-americà.
Descendent d’un dels emigrats del “Mayflower” i pare de 20 fills exercí diferents oficis als diversos estats que recorregué Animat d’un fort esperit religiós, es consagrà a la lluita contra l’esclavitud, especialment després del 1849, que estigué establert en una colònia de negres a North Elba Nova York, i després de l’escaramussa que sostingué el 1856 a Osawatomie Kansas Amb la intenció de fundar als Apalatxes un estat per als esclaus alliberats, s’apoderà de l’arsenal de Harper's Ferry Virgínia, d’on fou expulsat per les tropes del coronel Robert E Lee dos dels seus fills hi moriren i ell…
Camille Chamoun
Política
Polític libanès, cristià maronita.
President de la república 1952, hagué de fer cara a l’oposició musulmana 1958, que l’atacava per la seva política favorable als EUA i que desembocà en una guerra civil Les forces nord-americanes desembarcaren a Beirut i hagué de dimitir Dirigent del Partit Nacional Liberal, el 1973 organitzà una milícia del seu partit, que combaté els fedaïns Simultàniament ocupà diversos ministeris 1975-76 i, poc després, fou també ministre d’afers estrangers i de defensa 1976 El 1979 integrà els seus seguidors amb els de la Falange Libanesa en el Front Libanès-Forces Cristianes Unificades Ferit…
Bernat Guillem de Montpeller
Història
Magnat.
Fill de Guillem VIII de Montpeller i d’Agnès Pel seu casament amb Jussiana d’Entença, filla del senyor de la baronia d’Alcolea, Ponç Hug d’Entença, i neta d’Hug III d’Empúries, fou anomenat també Bernat Guillem d’Entença , denominació que adoptaren definitivament els seus fills El 1227 fou lloctinent de Jaume I a Catalunya Actuà de testimoni del primer testament del rei el 1232 Lluità el 1233 al costat d’aquest al setge i presa de Borriana, on fou ferit El 1235 signà com a testimoni els documents relatius a l’esponsalici de la reina Violant Assistí el 1236 a la cort general de…
Arnulf
Cristianisme
Bisbe de Vic (933-1010).
De la família vescomtal d’Osona Essent ardiaca de Barcelona, fou fet presoner per les tropes d’Almansor 985 i rescatat poc temps després Els primers anys del seu episcopat es veieren torbats per Guadald, que pretenia d’ocupar la seu episcopal de Vic el concili romà celebrat l’any 998 solucionà el conflicte confirmant el nomenament d’Arnulf El 1002 anà a Roma amb el comte Ramon Borrell per posar remei a l’escandalosa situació del monestir de Sant Benet de Bages i probablement per tractar de la qüestió vital dels sarraïns Participà amb forces pròpies en l’expedició a Còrdova 1010 preparada per…
Alfons d’Aragó
Història
Fill natural d’Alfons II de Nàpols i de Trusia Gazzella.
Lluità el 1495, durant l’ocupació francesa, pel retorn del seu germanastre Ferran II el 1497 fou lloctinent general de l’Abruç L’any següent fou establert el seu matrimoni amb Lucrècia Borja, filla del papa Alexandre VI, per tal de refermar els lligams entre Nàpols i la cort pontifícia Rebé del seu pare, en aquesta ocasió, el títol de duc de Bisceglie i príncep de Salern, i s’establí a Roma La política filofrancesa del papa deteriorà, però, les relacions entre aquest i la cort napolitana el 1500 Alfons d’Aragó fou ferit greument a les escales de Sant Pere del Vaticà i, quan…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina