Resultats de la cerca
Es mostren 3846 resultats
Elvas
Ciutat
Ciutat del districte de Portalegre, a l’Alt Alentejo, Portugal.
Centre agrícola i ramader 13 507 h 1981 Hi ha un castell dels s XII-XV La catedral fou construïda per Francisco d’Arruda cap al 1517 Prop d’Elvas, a Salvatierra, Joan I de Castella i Ferran I de Portugal signaren, el 1383, l’anomenat acord d’Elvas , que concertava el matrimoni de Beatriu de Portugal amb Joan I de Castella i que, posat cas que Ferran I morís sense fills mascles, disposava que heretarien la corona els fills del matrimoni concertat
Els hereus i el dret de primogenitura
La successió als segles XI i XII —és a dir, els mecanismes de reproducció social a través del parentiu— es pot analitzar sobretot des del vessant material, és a dir, des de la transmissió per herència de béns i drets, però abraçava també molts altres aspectes, com ara la transmissió d’estatus i poder, oficis i funcions Des del primer punt de vista, la successió havia variat poc amb relació a la tradició de les lleis visigòtiques Segons el codi legal dels Liber iudiciorum , l’herència havia de recaure, majoritàriament, en els fills o els nets en el cas que n’hi hagués, i tots els…
Montfort
Llinatge feudal francès, establert, des del 952, al lloc de Montfort, Illa de França, a l’actual departament d’Yvelines.
Els senyors de Montfort descendeixen de Guillem, fill d’Amalric, comte de l’Hainaut, que adquirí la possessió feudal 952 i féu edificar el primer castell 996 La senyoria cresqué ràpidament en extensió, gràcies a l’esforç de personatges que, en el decurs dels s XII i XIII, augmentaren, per mitjà d’una eficaç política matrimonial, el poder familiar El comte Simó III de Montfort adquirí, a mitjan s XII, el comtat de Leicester, a Anglaterra Els seus fills Simó IV de Montfort , cèlebre protagonista de la croada contra els albigesos, i Guiu de Montfort donaren un relleu internacional a…
Pere de Barcelona
Història
Fill primogènit del comte Ramon Berenguer I i de la seva primera muller Elisabet.
Havent-se enemistat amb la seva madrastra Almodis, probablement perquè aquesta el perjudicava en benefici dels seus fills propis, romangué allunyat dels comtes des del 1068, fins que el 1071 assassinà Almodis en circumstàncies que hom ignora En un moment posterior al 22 d’abril del 1073 fou condemnat pel collegi cardenalici a una dura penitència per espai de vint-i-quatre anys i exiliat a Jerusalem Hom li degué commutar el lloc d’exili perquè morí sense fills a Espanya terra de sarraïns sota penitència
comtat de Mayorga
Història
Títol concedit per Joan I de Castella, el 1381, a Pedro Núñez de Lara y Leguizamón.
En morir, sense fills, revertí a la corona, i fou concedit de nou, el 1385, a João morí sense fills Fou atorgat encara una altra vegada, el 1386, a l’infant Ferran de Castella Ferran I de Catalunya-Aragó, que el cedí al seu fill l’infant Joan Joan II, el qual el posseí fins el 1422, que li fou confiscat per Joan II de Castella, el qual el concedí el 1435 a Juan Alonso Pimentel i Enríquez Passà als Téllez-Girón i als Queipo de Llano
Johannes Amerbach
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
Estudià a París i s’establí a Basilea entre el 1475 i el 1480, on treballà associat als seus tres fills, als quals havia fet aprendre llatí, grec i hebreu Es relacionà amb els humanistes i, ajudat per Johannes Froben, edità per primera vegada les obres d’Agustí d’Hipona 1506 amb aquesta edició fou un dels primers a emprar els caràcters llatins Imprimí, també, les obres d’Ambròs de Milà 1492 i de Jeroni 1516-26 aquestes foren continuades, conjuntament, pels seus fills i Johannes Froben
Judà
Bíblia
Personatge bíblic.
Aquest nom, que designava la regió muntanyosa dels voltants de Betlem, entrà en l’esquema genealògic dels fills de Jacob, com a epònim d’una de les dotze tribus Des del temps de David, la tribu de Judà aplegava tots els clans residents entre Jerusalem i el Nègueb Amb Rubèn, Simeó i Leví formava el primer grup dels fills de Lia, expressant així una relació històrica entre aquestes tribus En les benediccions de Jacob i de Moisès, Judà es destaca com a pare del futur Messies
comtat de Pallars

Mapa del comtat de Pallars
© fototeca.cat
Geografia històrica
Territori català medieval situat a la conca alta de la Noguera Pallaresa entre la cresta del Pirineu i la comarca de la Pobla de Segur incloent les valls d’Àneu, Cardós i Ferrera, així com la vora esquerra de la Noguera Ribagorçana i la vall del Flamisell.
El Pallars restà sotmès al domini sarraí dels primers temps de la invasió aràbiga fins al començament del segle IX, en què els comtes de Tolosa, probablement Guillem I i el seu successor Bigó, n'iniciaren l’ocupació juntament amb la de la comarca ribagorçana Hom pensa que en aquest afer els comtes tolosans actuaren a iniciativa particular, fet que explicaria que Pallars-Ribagorça formessin aleshores una sola unitat administrativa restant mig segle units a Tolosa i que llurs comtes, sentint-se'n quasi sobirans, gosessin atorgar als monestirs de la regió uns privilegis semblants als expedits…
El president italià dissol el Parlament i convoca eleccions
El president italià Sergio Mattarella dissol el Parlament i convoca eleccions per al 4 de març Un dels motius de la crisi de govern és l’oposició frontal de la majoria de partits a aprovar la llei del Govern del primer ministre, Paolo Gentiloni, que donava la ciutadania italiana als fills dels immigrants nascuts a Itàlia uns 80000, tot i que n’eren exclosos els fills dels que havien arribat per mar des de la costa del nord d’Àfrica els darrers anys Gentiloni és el tercer primer ministre italià des del 2013
buwàyhida
Història
Membre d’una dinastia (932-1055) persa xiïta (anomenada també búyida
), fundada per Buwayh (o Būya), l’ascendència del qual es remunta als servidors dels sassànides.
L’impuls veritable de la dinastia correspon als fills de Buwayh, ‘Alī, Ḥasan i Aḥmad Aquest ocupà Bagdad 945 i nomenà un califa al seu gust al-Mutī, 946 Ḥasan aconseguí d’unificar els dominis buwàyhides Kermān, Khūzestān, Shīrāz, Mèdia i l’Iraq, però dividí el regne entre els seus fills Un d’ells, Aḍud al-Dawla, reunificà l’imperi però en desaparèixer ell esclatà novament la guerra civil, i vers el 1012 la dinastia decaigué davant l’ímpetu dels kurds L’any 1055 els seljúcides entraren a Bagdad, i acabà la dominació buwàyhida
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina