Resultats de la cerca

En la terminologia de Saussure és sovint difícil de distingir entre el significat i el concepte o la idea filosòfica i fins i tot una mena d’imatge mental concebuda com quelcom individual i ensems collectiu En general, el terme significat sol comparèixer com a sinònim de significació, accepció i sentit, malgrat l’esforç de no pocs lingüistes per distingir-los També és bastant comú el costum de distingir entre significat recte, figurat, afectiu i d’altres Lingüísticament parlant, cada significat es defineix per oposició als altres amb els quals forma un camp semàntic o sistema de…

Els problemes que planteja en la qüestió de la immanència i la transcendència han portat a la interpretació platònica exemplar —les idees són models de les coses— i també a concepcions més físiques les idees són entitats que es reparteixen, àdhuc físicament i espacialment, en les coses Recollida per l’escolàstica sobretot per Tomàs d’Aquino, fou entesa en el sentit entitatiu de l'analogia els éssers creats estan continguts, en les seves perfeccions, en l’ésser, en Déu Aplicada a la doctrina de la gràcia participació en la vida de Déu, ha estat modernament entesa en un sentit interpersonal,…

Ha estat professor a les universitats de Dijon, de París, del País Basc i a la Universitat Autònoma de Barcelona, on treballa actualment Entre les seves obres més representatives cal citar El drama de la ciudad Ideal 1974, Ordre et substance l’enjeu de la Quete aristotélicienne 1976, Límites de la conciencia y del matema 1983, Filosofía, el saber del esclavo XVII Premio Anagrama de Ensayo, 1989, La Dignidad, lamento de la razón repudiada 1995 i Descartes, la exigencia filosófica 1996 El punt de partida del seu treball és la història de la filosofia i especialment Aristòtil i Plató, els…

Participà en la guerra numantina 134-133 aC i formà part del cercle hellenitzant dels Escipions Escriví trenta llibres de Sàtires , dels quals només han pervingut 1300 versos Fou l’autèntic creador del gènere de la satura , o sàtira, i li donà la forma mètrica i el llenguatge definitius Influït per la comèdia àtica antiga i per la diatriba cinicoestoica de l’hellenisme, seguí, en la forma, una evolució que va de la polimetria emprada per Enni a l’hexàmetre Ric de possibilitats expressives, amb uns tons que recorden la comèdia plautina, vigorós en la invectiva i el retrat, atacà tots els homes…

Psicològicament, el futur adquireix consistència en virtut de l’expectació que suscita en la consciència el que ha d’ésser, expectació basada en la mateixa experiència del que ja ha estat viscut Per a l’existencialisme heideggerià, el futur de l’home —i, al seu límit, la mort— s’inscriu ònticament en la consciència com a preocupació i cura Com a categoria filosòfica, estudiada ja des de temps antic —Aristòtil, per exemple, ja se n'ocupà i l’escolàstica se'n plantejà el problema en relació amb el problema dels futuribles futurible—, el futur ha esdevingut objecte primordial del…

Fou fundat el 21 de novembre de 1964 a Madrid per Ramón Barce , Juan Hidalgo i Walter Marchetti El 1967 s’hi afegí Esther Ferrer , i es dissolgué el 1996 El grup, estretament lligat al treball de Duchamp i Cage i al budisme zen, connectava internacionalment amb el moviment Fluxus Realitzà una intensa activitat concerts, festivals, accions, publicacions, mail art i material de difusió Puntualment, hi collaboraren altres artistes per a manifestacions concretes En 1965-66 se celebraren tres festivals Zaj, dos a Madrid i un a Barcelona A partir del 1972, arran de la participació en els…

Fill de Jaume Bofill i Mates Fou catedràtic de metafísica a la Universitat de Barcelona Des d’una perspectiva tomista, la seva reflexió metafísica arrenca de l’experiència dels límits de la mundanitat per arribar, després de descobrir-hi un ordre de significacions últimes, a la unió efectiva i afectiva amb Déu Pensa que la filosofia ha de transcendir l’aprehensió de les essències amb la implantació de l' objectus en l' actus essendi , i aquesta amb la inscripció d’aquest acte en el dinamisme teològic que culmina amb la unió personal amb l’Ésser absolut Escrits La escala de los seres o el…

De família aristocràtica, fou un dels primers comentadors d’Aristòtil, conegué la ciència grega, persa i índia i s’esforçà al llarg de la seva obra uns 270 tractats a donar una estructura filosòfica a l’islam tradicional Fou influït pel neoplatonisme bé que en discrepà i defensà la idea de la creació ex nihilo , pel neopitagorisme necessitat de la matemàtica per a comprendre la filosofia i per Joan Filopó Convençut de l’harmonia entre revelació i ciència, derivà cap a la mística i afirmà la posició i la superioritat de la primera L’escolàstica conegué part de la seva obra a…

Després dels avalots contra els jueus de Mallorca el 1391, es traslladà a Alger, on visqué com a metge i rabí i on esdevingué, després de la mort d’Iṣḥaq Perfet el 1408, el cap espiritual de la comunitat sefardita A més del propi epitafi, escriví, en una de les 802 respostes seves a qüestions de dret que s’han conservat, el catàleg de les 23 obres que havia compost, entre les quals, parlant de tota ciència, hi ha comentaris bíblics, moralitzants i talmúdics, llibres de polèmica filosòfica i religiosa contra el cristianisme i l’islamisme, les contradiccions dels quals coneixia bé, tractats…

El 1749 ingressà al monestir benedictí de Sant Victorià d’Assan Fou abat de Santa Maria d’Amer i de Roses i prior de Sant Cugat del Vallès Bisbe d’Eivissa 1788-94, hi creà un seminari i tres càtedres, de primeres lletres, de llatí i de retòrica 1794, establí una indústria primària telers, fabricació de sabó, etc i afavorí el poblament a les parròquies de Santa Eulària del Riu, Santa Gertrudis de Fruitera i Sant Miquel de Balansat, acabades de crear Ocupà la seu de Barcelona 1794-97 Féu editar la Gramática filosófica y razonada de la lengua castellana de Josep Pau Ballot, i hom li deu la…