Resultats de la cerca
Es mostren 7761 resultats
tràupids

Tàngara de set colors
DickDanields (cc-by-sa-3.0)
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de bec curt, gruixut i cònic, adequat per a trencar llavors i pinyols durs, amb el cos arrodonit, les potes curtes, les ales curtes i arrodonides i proveïdes de nou rèmiges primàries, plomatge abundant, generalment amb reflexos lluminosos i ric en coloracions vives i contrastants.
Generalment construeixen nius oberts o cupuliformes, fixats a les branques dels arbres o sobre tanques vives Inclou 97 gèneres amb 373 espècies de l’Amèrica tropical Cal destacar la tàngara de set colors Tangara chilensis , que habita des de Colòmbia fins al Brasil i Bolívia
castell

Perspectiva d’un castell ideal (Amb elements i estils d’èpoques diferents): 1 pont llevadís; 2 vall; 3 torre albarrana; 4 muralla; 5 baluards; 6 merlets; 7 talús; 8 matacà; 9 corsera; 10 camí de ronda; 11 poblat jussà; 12 capella; 13 taulat; 14 rastell; 15 espitllera; 16 cisterna; 17 talaia; 18 torre de l’homenatge; 19 matacà; 20 recinte sobirà
© Fototeca.cat
Història
Edifici fortificat, situat generalment al cim d’un turó en el punt dominant d’una població.
Origen i elements dels castells Cal situar l’origen dels castells en les fortificacions preromanes i, més especialment, en les romanes les turres o torres, aïllades, els oppida o recintes fortificats, els castra campament fortificat amb guarnició permanent, i el castellum , fortificació menor habitada, en la qual es podia refugiar la població civil en cas de perill L’establiment permanent de persones civils al voltant d’un castellum originà el burg A l’edat mitjana, el castell , constituït per un edifici o conjunt d’edificis fortificats, sovint amb organització militar i recursos propis, fou…
fractura

Diferents tipus de fractura. De dalt a baix: comminuta, completa, en branca verda i oberta
© Fototeca.cat
Patologia humana
Solució de continuïtat d’un os o més consecutiva, generalment, a un traumatisme o, de vegades, a una contracció violenta dels músculs que s’hi insereixen; també pot ésser deguda a una malaltia de l’os (osteoporosi), i en aquest cas hom l’anomena espontània, i sovint és indolora.
Les fractures agafen el nom de l’os afectat, i la teràpia normal és la següent d’entrada cal procedir a la reducció de l’os trencat, i tot seguit cal mantenir aquesta reducció i immobilitzar generalment, durant 40 dies el membre o la part del cos que conté l’os fracturat, a vegades unint-lo amb una tija metàllica o clau o per altres procediments quirúrgics
sifó

Sifó
Alimentació
Transports
Recipient, generalment de vidre o d’acer, amb tap fix o enroscat proveït d’una vàlvula que resta tancada, llevat de quan és accionada per una petita palanca i mentre hom l’acciona, que conté o pot contenir aigua carbònica artificial.
El tap, que allotja la vàlvula i el suport de la palanca, és proveït d’un broc, que comunica amb un tub, de vidre o de plàstic, que arriba gairebé al fons del recipient, pel qual surt l’aigua carbònica en accionar la vàlvula, per l’excés de pressió interior respecte a l’atmosfèrica Alguns sifons, de vidre, són omplerts industrialment, mentre que d’altres, generalment d’acer inoxidable, són reomplibles pel consumidor gràcies a unes càrregues d’una sola vegada o a unes bombones de diverses càrregues de gas a pressió La indústria del sifó data del 1560, bé que no assolí un cert èxit…
balletto
Música
Composició vocal polifònica -de tessitura homofònica, estil sil·làbic i ritme de dansa- caracteritzada per la presència, en les seccions finals, d’un text sense sentit, generalment format per la repetició de les síl·labes fa-la-la.
Més o menys emparentat amb el balletto instrumental, aparegué a Itàlia al final del segle XVI promogut per Giovanni Gastoldi i s’expandí molt ràpidament a la resta d’Europa A Anglaterra fou popularitzat per Th Morley Balletts to Five Voyces , 1595 i Th Weelkes, el qual acostà el gènere a l’estil del madrigal A Alemanya, HL Hassler en fou l’introductor Ja al segle XVII, continuà essent practicat a Itàlia per A Banchieri i O Vecchi Escrit generalment en compàs binari i dividit en dues parts que es repeteixen, el balletto de Gastoldi, a més de contribuir d’una manera essencial a…
diàleg
Filosofia
Literatura
Religió
Forma discursiva caracteritzada per l’intercanvi d’idees —si no és en casos de simple exposició o conversa— i personalitzades generalment en dos subjectes.
Com a composició literària, en prosa o en vers, l’alternança de les intervencions hi afavoreix l’amenitat i el contrast Hom l’empra amb finalitat expositiva, com en el Coloquio de los perros de Cervantes, o amb efectes purament literaris, com en certes composicions de San Juan de la Cruz En escrits filosòfics i religiosos el diàleg és utilitzat per tal d’arribar a un enriquiment mutu i, si és possible, a una nova i més amplia comprensió de tema en qüestió, que sintetitzi les posicions anteriors Per la seva mateixa forma, el diàleg estableix una comunicació interpersonal i un reconeixement de…
bacteris

Estructura d’un bacteri
© Fototeca.cat
Biologia
Veterinària
Medicina
Classe de microorganismes unicel·lulars d’estructura protocariòtica, generalment heterotròfics i amb multiplicació per escissiparitat transversa.
Característiques generals dels bacteris És difícil de donar unes característiques generals dels bacteris, per tal com es tracta d’un grup d’organismes extraordinàriament diversificat que, a més, sol ésser definit negativament per aquells caràcters que el separen dels protozous, algues i fongs inferiors microscòpics Això no obstant, hom pot dir que la majoria dels bacteris són formats per un citoplasma granulós mancat de vacúols envoltat per una membrana citoplasmàtica que serveix de suport als enzims respiratoris i als eventuals pigments fotosintetitzadors manquen, doncs, al citoplasma…
femella
Tecnologia
Peça, generalment de metall, amb un forat roscat al seu centre, en el qual hom introdueix mitjançant cargolament una altra peça, anomenada mascle (un cargol, un espàrrec, etc).
Segons la forma exterior poden ésser quadrades, sisavades, octavades o bé cilíndriques aquestes últimes, que generalment són de gran diàmetre, hom les utilitza usualment per a immobilitzar un coixinet sobre un arbre, i són proveïdes d’osques o ranures per a facilitar-ne el muntatge Hi ha diversos tipus de femelles segons els usos i la forma d’aplicació si el forat de la femella és tancat per un extrem és anomenada femella cega si va proveïda d’unes orelles per a facilitar-ne el cargolament, hom l’anomena femella d’orelles o papallona , i és utilitzada en aplicacions en les…
marsupials

Marsupials (òpossum)
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Ordre de vertebrats de la classe dels mamífers metateris caracteritzats per la presència, en les femelles, d’una omfaloplacenta i, generalment, d’un marsupi a la cara ventral de l’abdomen.
Són d’una morfologia i una mida molt variables Tenen la fossa temporal ben desenvolupada, i la característica esquelètica d’aquest grup és el fet de presentar sobre el pubis l’articulació dels ossos marsupials situats en posició superficial a la paret abdominal El pelatge és, en general, espès i dens Tenen la dentadura monofiodòntica, i les extremitats són pentadàctiles, modificades segons el gènere de vida l’olfacte és molt desenvolupat L’úter i, generalment, la vagina són dobles El penis pot ésser bífid, i els testicles són en un escrot extraabdominal que es desenvolupa davant…
senyoria
Història
Terme genèric comprensiu de diverses situacions de domini per part d’un poderós, generalment noble o gran propietari (senyor), sobre un àmbit territorial o un grup de població que hi resideix (serfs, vassalls).
La noció de senyoria, filla de l’estructuració economicosocial i política originada al Baix Imperi i desclosa obertament als segles medievals, presenta una natura múltiple, bé que no sempre perfectament delimitada La senyoria personal significava el domini sobre uns homes subjectes al senyor per uns vincles de patrocini o encomanació personal, amb l’obligada càrrega d’uns obsequis o unes prestacions d’índole vària La dominical o alodial es basava en la propietat de les terres conreades per serfs colons, pagesos, etc i comportava nombrosos drets sobre llurs conreadors, generalment…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina