Resultats de la cerca

S’inicià a la Unió Ciclista Vic i, el 2001, fitxà per l’equip Alkon i fou campiona d’Espanya sub-23 i tercera millor jove del Tour de França femení El mateix any disputà el Campionat d’Europa amb la selecció espanyola El 2002 passà al Team Aliverti, que la temporada següent es denominà Catalunya-Aliverti, i participà en el Giro d’Itàlia i el Tour de França 2002, 2003 El 2004 es proclamà campiona d’Espanya de fons en carretera, liderà el rànquing estatal i disputà el Campionat del Món Deixà la competició per uns quants anys i retornà el 2008 amb victòries finals a la Copa d’…

El 1973 guanyà una etapa del Tour de l’Avenir Fou professional en el període del 1976 al 1984 Amb l’equip Kas, el primer any 1976 guanyà el Gran Premi de Biscaia, fou tercer en el Campionat d’Espanya de carretera i desè al Giro d’Itàlia, on finalitzà com a segon millor jove de la cursa El 1977 debutà al Tour de França i guanyà el Gran Premi Nostra Senyora d’Or El 1979 debutà amb el Transmallorca a la Vuelta a Espanya, que disputà fins el 1984 En aquesta temporada guanyà a més una etapa de la Vuelta a la Costa del Azahar El 1980 passà a l’equip Kelme i guanyà una etapa de la…

El 1946 començà a competir amb el Club Ciclista Provençalenc, i assolí el títol de campió de Catalunya, el Trofeu Uches i el subcampionat d’Espanya de principiants, entre d’altres Del 1951 al 1958 fou corredor professional dels equips Peña Nicky’s, Follis-Dunlop, Mobylette i Ignis Destaquen els seus triomfs al Gran Premi Catalunya 1952, al Trofeu Masferrer 1958 i al Gran Premi de Martorell 1959 El 1954 formà part de la selecció espanyola que participà en la Vuelta a Colòmbia L’any 1958 abandonà el ciclisme després d’una greu lesió que patí mentre disputava el Giro d’Itàlia…

Conegut popularment com a Paco Alguersuari , treballà com a independent des del 1942 per a diversos mitjans, com Mundo Deportivo des del 1946, l’Agència Efe des del 1955, El Noticiero Universal 1951-85, Dicen 1952-83, L’Équipe 1958-62, Vida Deportiva des del 1960, La Vanguardia des del 1969, El Periódico des del 1979, Solo Moto 1975 o Solo Auto S’especialitzà en el seguiment de les diferents edicions dels Jocs Olímpics des dels de Roma del 1960 fins als de Barcelona del 1992, en la Volta Ciclista a Catalunya, la Vuelta Ciclista a Espanya, el Tour de França, el Giro d’Itàlia i el…

Com a amateur fou segon a la Volta a Navarra 1970 Entrà al professionalisme amb l’equip Kas 1971-78 Debutà al Giro d’Itàlia el 1972 i el millor resultat fou un quart lloc 1973 El 1972 també debutà a la Vuelta a Espanya, en la qual fou quart 1973, campió 1976 i subcampió 1978 El 1974 es proclamà campió d’Espanya de muntanya i s’estrenà al Tour de França Guanyà també etapes de la Vuelta a Astúries 1971, 1974, en la qual fou segon 1973, una etapa a la Volta a Suïssa 1976, una de la Vuelta a Aragó 1978 i una de la Volta a Catalunya 1974 Fou tercer a la Clàssica de Sabiñánigo i a les…

Formà part de la Companyia d’Esquí del Regiment Pirinenc de Catalunya durant la Guerra Civil Espanyola Realitzà ascensions i travesses amb esquís pels Pirineus i els Alps Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, participà en diverses competicions d’esquí en l’àmbit català i estatal 1940-59 Fou capità de l’equip del CEC la temporada 1942-43, i es proclamà campió de Catalunya i subcampió d’Espanya de descens Fou un dels iniciadors de l’Escola d’Esquí de la Molina 1944-45, junt amb Lluís Pedrerol, Ernest Mullor i Ezequiel Giró Formà part de la junta directiva de la Federació Espanyola d…

Emigrà a Cuba, i s’establí a l’Havana Després de difícils gestions, aconseguí, amb el seu germà Josep Nonell i Feliu l’exclusiva per vendre en aquesta ciutat bitllets de la Loteria Nacional Espanyola, a més d’altres de rifes que s’hi organitzaven Fundà el 1885, a l’Havana, amb els seus socis Rodríguez y Blanco, la Casa de Cambio, Giro y Administración Consolidada la seva possició econòmica, el 1901 obrí una agència bancària a Barcelona, que anomenà Nonell, Rovira y Matas, amb la finalitat de rebre principalment els diners dels catalans residents a Cuba, i orientar i promoure…

L’empresa nasqué amb el nom de Texidó y Baliarda, SA, però al cap de pocs mesos es convertí en Texidó, Baliarda y Giró, SA, en entrar Manuel Giró i Minguella a formar part de l’empresa De la seva comercialització se n’ocupà Cinematográfica Astrea, SA, propietat del distribuïdor Josep Fugarolas i Arquer i soci de la companyia Ibérica Films El 1930 s’estrenà al Salón Kursaal de Barcelona el seu primer equip sonor OSSA, basat en el sistema de disc Vitaphone i l’any següent la societat primigènia esdevingué oficialment Orpheo Sincronic, SA A partir d’aquell moment les seves installacions de…

Descobert durant una excursió al Pirineu pel directiu del FC Barcelona Miquel Giró, es feu molt popular enfrontant-se a qui el volgués desafiar els dies festius al Parc de la Ciutadella de Barcelona, fet que li valgué el sobrenom d’“atleta del poble” Es convertí en un campió pràcticament insuperable des del 1911 fins al 1917, arribà a acumular set rècords d’Espanya a la vegada 1916 A proposta de la publicació España Deportiva es creà un Campionat d’Espanya de cros per enfrontar-lo a l’atleta madrileny més rellevant, al qual guanyà, a Madrid, en les dues primeres edicions 1916, 1917 Els…

Començà a collaborar amb la Federació Catalana de Ciclisme el 1970 Obtingué la seva primera llicència d’àrbitre un any després Participà en la fundació de l’Sprint Ciclo Club Pobla 1973 El 1975 assolí la categoria d’àrbitre estatal i ascendí fins a la categoria de comissari UCI 1987 Arbitrà les grans curses del calendari internacional, tant en carretera com en pista i bicicleta tot terreny Tour de França 1994, 2002, Giro d’Itàlia 1999, Vuelta a Espanya 2010, Campionats del Món de pista i carretera 1993, 1995, 2001, 2003 i Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 Fou cap d’organització del…