Resultats de la cerca
Es mostren 2191 resultats
governació de Castelló de la Plana
Història
Antiga demarcació administrativa del Regne de València, una de les tres en què fou subdividida la governació de València; d’origen medieval (el govenador residí a Castelló des del 1335), subsistí fins a la Nova Planta (1707).
Comprenia el sector septentrional del País Valencià al N d’una línia formada pel Millars, fins a Espadella, la serra d’Espadà i el riu d’Uixó o Belcaire, fins a la mar El seu governador era lloctinent del governador de València és a dir, del portantveus del governador general del regne, que tenia jurisdicció damunt ell En 1565-72 tenia 47 718 habitants 10 604 focs, dels quals 5 193 moriscs 1 154 focs Fou anomenada també governació de la Plana, dellà Uixó o dellà del riu d’Uixó
Lluís Peres Sabata de Calataiud i de Pallars
Història
Militar
Militar.
Primer comte de Real 1599 Fill d’Eiximèn Peres Sabata de Calataiud i de Vilaragut, governador d’Alacant i d’Oriola, i de Violant de Pallars Fou governador general de la cavalleria de València per la part de llevant, ambaixador a Venècia, governador d’Oriola i Alacant succeí el seu germà Joaquim, cavaller de Sant Jaume i virrei de Sardenya 1604-10 Durant el seu mandat procurà d’extirpar el bandolerisme i fortificà l’Alguer i Oristany 1609 per evitar atacs dels berberiscs Ajudà a l’expulsió dels moriscs dels seus estats Real de Montroi, Pedralba, Beniatjar…
Joan Ballester i Zafra
Història
Militar
Militar.
Prengué part en la guerra de Successió entre les tropes de Felip V i arribà a mariscal de camp Fou governador militar i polític de Granada i de Ceuta i governador i capità general interí de Mallorca
exarca
Història
Governador que representava els emperadors de Bizanci a Itàlia i Àfrica.
El títol d’exarca, que al s IV correspongué al cap militar d’una ala o numenus , des del final del s VI es referí als magistrats imperials amb poders militars i civils residents a Ravenna i Cartago
sotsgovernador | sotsgovernadora
Dret administratiu
Funcionari que substitueix o ajuda el governador en les seves funcions.
En alguns països la legislació confereix al sotsgovernador funcions específiques que li són delegades o atribuïdes pel consell de ministres o per algun altre òrgan superior A l’Estat espanyol el càrrec fou creat el 1845 i suprimit el 1882 Restablert pel règim franquista, el primer a ésser nomenat fou el de la província de Barcelona
capità | capitana
Història
Comandant o governador d’una plaça o d’un territori determinat.
Cap, primitivament, només de les forces militars que comandava quan aquestes s’estacionaven en una ciutat, fortalesa o indret, ho esdevenia també d’aquesta ciutat, fortalesa o indret El fet succeïa només en els llocs de guerra i fora dels territoris metropolitans de la corona on normalment eren els oficials ordinaris les autoritats militars Aquest fou el cas de Ramon Muntaner, que fou capità de Gallípoli i després de l’illa de Gerba i els Quèrquens Al s XVI era també un capità l’autoritat màxima dels presidis més importants del nord d’Àfrica, fora del d’Orà, del qual ho era un capità general
Manuel Gil Maestre
Història del dret
Magistrat de l’audiència de Girona i governador civil de Barcelona.
Preocupat per la qüestió social, en la línia assenyalada per Lleó XIII, publicà, entre altres obres, La criminalidad en Barcelona y en las grandes poblaciones 1886, El anarquismo en España y el especial de Barcelona 1897 i Los problemas del trabajo y el socialismo 1897
John Winthrop
Història
Colonitzador anglès.
Ardent purità, organitzà el Cambridge Agreement 1623, els signants del qual es comprometien a emigrar a Nova Anglaterra, on de fet emigrà el 1629 Elegit primer governador de Massachusetts, s’establí a Salem i després fundà Boston 1630 Fou el primer president dels Commissioners of the United Colonies of New England, cos creat el 1643 per a la defensa contra els indis Fou reelegit dotze vegades governador, i establí en aquesta colònia una teocràcia puritana que no permetia la llibertat religiosa El seu fill, Jonh Winthrop Groton, Suffolk 1606 — Boston 1676, emigrà…
Hermandarias de Saavedra
Història
Conqueridor.
Participà en diverses expedicions d’exploració i conquesta i fou lloctinent de Juan de Garay Fou tinent de governador d’Asunción 1592 i 1596 i de Santa Fe 1594 i el primer governador civil del Riu de la Plata 1597, 1601-09 i 1614-18 Afavorí els jesuïtes i l’establiment de reduccions i defensà els drets dels indis
Joseph Chabran
Militar
General francès.
Es distingí en la campanya d’Itàlia, a les ordres de Napoleó Bonaparte, i fou governador militar al Piemont A les ordres de Duhesme, prengué part en la segona batalla del Bruc, atacà Tarragona i saquejà l’Arboç 1808 Fou governador militar de Barcelona 1809-10 En tornar a França es retirà i fou nomenat comte de Chabran
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina