Resultats de la cerca
Es mostren 279 resultats
Julià Delhoste
Música
Musicòleg.
Optà per la vida monàstica i arribà al càrrec d’abat de la catedral de Sant Joan Baptista, a Perpinyà S’interessà principalment per temes relacionats amb la història de la música i el folklore de la Catalunya del Nord i per la música religiosa Alguns dels títols més destacats són Noëls catalans , publicat en el "Bulletin de la Societé agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales" Perpinyà, 1862, i Histoire de l’harmonie religieuse aux XV et XVI siècles en Roussillon Perpinyà, 1868 També publicà el mètode de cant gregorià Principes élémentaires de plain-chant à l’…
Julià Delhoste
Música
Musicòleg.
Optà per la vida monàstica i arribà al càrrec d’abat de la catedral de Sant Joan Baptista, a Perpinyà S’interessà principalment per temes relacionats amb la història de la música i el folklore de la Catalunya del Nord i per la música religiosa Alguns dels títols més destacats són Noëls catalans , publicat en el "Bulletin de la Societé agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales" Perpinyà, 1862, i Histoire de l’harmonie religieuse aux XV et XVI siècles en Roussillon Perpinyà, 1868 També publicà el mètode de cant gregorià Principes élémentaires de plain-chant à l’…
Miquel Blanch i Roig
Música
Compositor i director català.
Fundador de diferents agrupacions corals, a partir del 1922 es feu càrrec de l’Orfeó Manresà A la capital del Bages desenvolupà una important tasca musical amb la creació dels Amics del Cant Gregorià de Manresa i de l’Escola Municipal de Música de Manresa, el 1932 Creador bàsicament d’una obra coral, realitzà algunes obres de cambra com el Septet per a instruments de vent i corda del 1920 Entre les seves peces corals destaquen La Passió, drama sacre per a cor i orquestra de corda , la Missa in honorem Beatae Mariae Virginis i Les campanes de Talló amb text de Soler i Escofet…
rellotge calendari

Rellotge calendari
Tecnologia
Rellotge que, a més d’indicar l’hora, mostra el dia del més i, eventualment, el de la setmana.
Alguns rellotges amb calendari incorporen també la indicació del més i de l’any, i és normal que tinguin prevista, mecànicament o electrònicament, la durada variable dels mesos, incloent-hi la dels mesos de febrer dels anys de traspàs En aquests casos, hom diu que el rellotge porta un calendari perpetu Aquesta denominació és discutible des del moment en què, habitualment, hom no hi preveu les excepcions a la regla dels quatre anys contingudes en el calendari gregorià i que són les que el diferencien del calendari julià Hom coneix almenys un rellotge que conté un calendari perpetu…
improperis
Música
Cant responsorial, propi del ritu de l’adoració de la Creu el Divendres Sant, en què els improperis o retrets que fa Crist des de la Creu al seu poble s’alternen amb el cant del trisagi i, després, amb el refrany Popule meus, quid feci tibi? ('Poble meu, què t’he fet?').
Els tres primers versicles, força adornats, són confiats alternativament a dos cantors de dos cors diversos hi respon un primer cor amb el cant del trisagi en grec i un segon cor amb el mateix cant en llatí Els versicles següents, sillàbics, són confiats també a dos cantors, i el refrany Popule meus , al cor Al segle XVI se’n feren versions polifòniques, entre les quals destaquen la de GP da Palestrina 1560 i la de TL de Victoria 1585, que només tractà polifònicament el trisagi i el refrany, d’un recitat molt simple, per a alternar amb el gregorià En català hi ha la versió…
ofertori
Música
Cant del propi de la missa que acompanya el ritu de l’ofertori, ofrena del pa i del vi que seran consagrats en la litúrgia eucarística.
L’actual cant prové de l’antífona del salm que acompanyava l’antiga processó de les ofrenes perduda la processó al segle XI, en resta solament l’antífona Les melodies per a l’ofertori acostumen a ser de les més elaborades i virtuosístiques de tot el repertori gregorià, i contenen recursos inusuals, com és la repetició de paraules o grups de paraules, sovint amb ornamentació creixent Abans del segle XVI no apareixen gaires ofertoris polifònics, en canvi compositors com GP da Palestrina Offertoria totius anni o R Lassus Sacræ cantiones n’han escrit diversos En temps més recents…
tractus
Música
Cant del propi de la missa que consistia en uns versicles de salm o en un salm sencer interpretat sense interrupció, i que es cantava en els temps penitencials i les misses de rèquiem després del gradual i en comptes de l’al·leluia.
Amb la introducció de tres lectures en les misses dominicals, el tractus ha perdut la seva funció, bé que es pot retrobar en el salm que es canta després de la segona lectura els diumenges de quaresma És format per dos o més versets de salm Totes les melodies de tractus del repertori gregorià es basen en dues fórmules de salmòdia, una en el segon mode i l’altra en el vuitè, enriquides amb elaborats melismes Inicialment eren cantats per un solista, però amb el temps es va adoptar la interpretació antifonal Si bé s’havia suposat que les melodies per als tractus eren unes de les més…
espiritual negre
Música
Nom donat als salms religiosos afroamericans que cantaven els negres cristianitzats dels estats del sud dels EUA al segle XIX.
Inicialment basats en l’escala pentatònica, pròpia de l’Àfrica Occidental, sofriren fortes influències del cant coral luterà i del gregorià Adoptaren una estructura dual en la qual un solista canta un vers i és respost amb el mateix text per un cor Al segle XX han tingut una difusió universal i han adquirit caràcter de música d’espectacle en mans d’intèrprets com el Golden Gate Quartet, Mahalia Jackson, Rosetta Tharpe i Louis Armstrong La difusió dels espirituals negres als Països Catalans ha estat molt forta des de l’inici del 1960 i la majoria dels seus texts han estat traduïts…
Thomas Linnemann Laub
Música
Mestre de capella, organista i compositor danès.
Estudià teologia i el 1873 ingressà al Conservatori de Copenhaguen, on fou alumne de JC Gebauer, mestre que influí en la seva futura carrera compositiva Viatjà a Itàlia 1882, on descobrí la música polifònica Esdevingué un dels representants més destacats del cecilianisme danès i, convençut que era necessària una reforma en la música litúrgica, compongué obres inspirades en el cant gregorià Des del 1891 succeí com a organista a N Gade a la Holmens Kirke, càrrec que ocupà fins a la seva mort La recuperació de la música medieval danesa, com ara les balades, i de la cançó popular,…
Joseph Kaminski
Música
Compositor i violinista israelià.
Fill d’una actriu, cresqué a la ciutat de Varsòvia Estudià amb F Koch a Berlín i més tard amb H Gál a Viena Novament a la capital polonesa, fou nomenat director de l’Orquestra de la Ràdio de Varsòvia i fundà el Quartet de Corda Primer violí, des del 1937, de l’Orquestra de Palestina -antecessora de l’Orquestra Filharmònica d’Israel-, compaginà la interpretació amb la composició S’installà a Tel-Aviv i dirigí aquesta formació fins el 1969, any en què es jubilà Les seves obres presenten elements de la tradició musical occidental, del cant gregorià i de la música postromàntica…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina