Resultats de la cerca

No tenen antenes ni ulls composts i les peces bucals són de tipus picador Al tòrax, sense ales, hi ha els tres parells de potes, i les anteriors, més grosses, són dirigides cap endavant com si fossin les antenes Poden tenir sistema traqueal, però alguns no presenten aparell respiratori diferenciat L’abdomen consta de dotze segments, els tres primers amb un parell de petits apèndixs ventrals i l’últim amb l’orifici genital Es troben, àmpliament distribuïts, en indrets humits i entre la fullaraca del terra

Les meduses dels traquilins anomenades traquimeduses, relativament grosses amb relació a les dels altres hidrozous, són hidromeduses, és a dir, amb vel, proveïdes de tentacles, amb estatocists i gònades a la base de la cavitat gàstrica Habiten generalment a les aigües marines, però també n'hi ha d’aigua dolça, tant de rius com de llacs, com Limnocnida tanganicae , del llac Tanganyika Algunes espècies dels gèneres Plindias i Geryonia , de 3-8 cm de diàmetre, planctòniques i transparents, són comunes a les aigües marines dels Països Catalans

Els ulls són molt petits, les orelles grosses, i les extremitats tenen cinc dits La cua, bastant semblant a la de les rates, és grossa, té fins a 25 cm de llargada i és proveïda d’escates Inclou dues espècies nocturnes i de règim insectívor, bé que també mengen arrels i fruita Totes dues espècies són en perill d’extinció per l’arribada d’animals domèstics gossos, gats i, sobretot, de les mangostes, introduïdes per combatre les serps, que es convertiren en terribles depredadors d’aquests animals

La micronització és efectuada mitjançant un fort corrent d’aire a pressió que fa que les partícules xoquin entre elles i amb uns deflectors, la qual cosa produeix el trencament d’aquestes partícules Per la força centrífuga se separen les partícules més fines, que van cap al centre, per on surten a mesura que es van produint, mentre que les més grosses resten a la perifèria i entren novament en el cicle Les partícules de pólvores micronitzades fan menys de 50 μm de diàmetre

Comprèn serps molt primitives, de grans dimensions les més grosses existents actualment, corpulència i força, caracteritzades pel fet de posseir vestigis d’extremitats posteriors atrofiades, visibles exteriorment en forma de petits esperons a ambdós costats de la cloaca Són àglifes i no verinoses per a l’home Posseeixen dos pulmons bastant desenvolupats Tenen costums arborícoles, aquàtics o excavadors Aquest grup s’originà al principi de l’era terciària, i comprèn les boes i els pitons, que habiten les regions tropicals i subtropicals d’arreu del món

Habiten en llocs secs i entren en letargia per sota dels 12°C S'alimenten de fruits, petits invertebrats i àdhuc algun rèptil, com les serps Llur sistema de defensa és molt particular, car es fan una pilota exposant les punxes a l’enemic L' eriçó clar E algirus es diferencia de l' eriçó fosc E europœligus pel fet de tenir les orelles més grosses i les punxes de damunt del cap dividides en dues porcions per un solc Aquestes dues espècies habiten als Països Catalans

El 1877 hi havien estat iniciats uns festivals de música de Mozart Interromputs el 1910, foren represos 1917 amb la intervenció de RStrauss Des del 1927 han estat celebrats regularment llevat del 1924 i el 1944 als teatres del festival Kleines Festspielshaus, Grosses Festspielhaus, Felsenreitschule, Landestheater i Mozarteum Centrats sobretot en Mozart— i, en menor grau, en RStrauss i GVerdi—, inclouen concerts, conferències i, sobretot, òperes, amb cantants i directors de prestigi internacional El 1966 H von Karajan inicià els festivals de Salzburg de Pasqua , també anuals

Aquest ordre reuneix molses acrocàrpiques terrícoles, anuals o bisanuals, petites, de fillidis ovato-lanceolats, els superiors més grossos i formant una roseta Les cèllules són grosses, romboïdals, laxes, de paret fina i llisa, i això dóna un to clar als fillidis La càpsula és més o menys piriforme, amb estomes basals Funaria hygrometrica és una de les molses més estudiades i proposades com a exemple Forma gespes de plantes petites menys de 30 mm, de color verd clar, en llocs oberts, camps, bosquines, etc, molt sovint sobre sòls cremats, emplaçaments de carboneres o llocs especialment…

El de les hookerials és un ordre de distribució principalment tropical, de molses pleurocàrpiques amb els fillidis sovint complanats i asimètrics, amb les cèllules grosses, i el peristoma doble o reduït Està representat al nostre país per poques espècies, entre les quals la més típica és Hookeria lucens, que forma, sobre terra i roques molt humides i ombrívoles, gespes de color verd pàllid, constituïdes per plantes de fins a 60 mm, amb els caulidis reptants, esparsament ramificats Els fillidis, fortament complanats, estan ondulats en sec i són grossos 5 × 13 mm, amplament ovals,…

L’anatomia és molt simple hi ha una capa externa monoestratificada, el somatoderma, que envolta una cavitat ocupada per elements germinals El somatoderma, totalment recobert de cilis externament, té les cèllules disposades en anells transversals, de manera que el cos té una aparença de segmentació Llur cicle biològic no ha estat completament esbrinat sembla clar, però, que hi ha una alternança de generacions entre individus sexuats i asexuats, els primers de vida lliure Hi ha un marcat dimorfisme sexual, essent les femelles molt més grosses que els mascles