Resultats de la cerca

Fill del rei  Jaume II  i  Blanca de Nàpols Fou educat pel cavaller Pere Calderer El 1324 el seu pare creà per a ell el comtat de Prades amb la baronia d’Entença El 1326 hom gestionava el seu matrimoni amb Beatriu de Xèrica, però acabà casant-se amb Blanca I de Tàrent, que s’intitulava dèspoina de Romania, cosina germana seva Havent enviduat, el 1337 intentà de casar-se amb Elionor de Sicília, però no havent pogut obtenir la necessària dispensa papal, el 1338 contragué matrimoni a València amb Maria de Xèrica El 1341 permutà amb el seu germà Pere el comtat de Prades pel d’ Empúries El 1328…

Sota la denominació genèrica d’alcohols hom fa referència a una sèrie de compostos orgànics, de molt diverses característiques fisicoquímiques, que resulten de substituir un o més àtoms d’hidrogen de certs hidrocarburs per un o més grups hidroxílics OH així, doncs, són nombrosos els alcohols existents Tanmateix, l’ús ha fet que popularment s’anomeni alcohol, a seques, a un d’aquests compostos en concret, l’alcohol etílic o etanol, la fórmula química del qual és CH 3 CH 2 OH, contingut en les begudes que s’obtenen mitjançant la fermentació i la destillació dels sucres que contenen certes…

Ingressà com a escolà en aquesta institució i posteriorment entrà al monestir, on vestí l’hàbit de monjo al febrer del 1654 Les cròniques el presenten com a mestre de l’Escolania durant molts anys Possiblement collaborà amb Benet Soler ~1640 - 1682 i suplí també, amb Mateu Valdovín, algunes de les absències de Joan Cererols D’acord amb la tradició del seu temps, com a mestre de l’Escolania segurament compongué algunes obres, però no s’han conservat

Normalment reprodueixen trets de la vida diària parpelleig, tos, fer l’ullet, girar el cap, arreglar-se les ulleres, etc i són d’origen psíquic És un acte voluntari que per la repetició passa a l’estat d’hàbit i acaba produint-se involuntàriament sense causa i sense finalitat, exagerant-se en la seva forma, la seva intensitat i la seva freqüència fins a prendre els caràcters d’un moviment convulsiu i intempestiu que es repeteix amb excés

Aparegué a Venècia, a partir del s XIV, com a hàbit masculí Constituïa la vestidura pròpia dels magistrats, dels nobles, dels senadors i també dels metges Caigué en desús després de la Revolució Francesa, però encara actualment constitueix el revestiment habitual dels magistrats, advocats, jutges i personal lletrat en l’exercici de llurs funcions davant els tribunals, així com dels professors universitaris i doctors, en les cerimònies oficials o en els actes acadèmics més solemnes de la universitat

Mineral que pertany al grup dels amfíbols i que cristallitza en el sistema monoclínic És d’hàbit prismàtic o de vegades fibrós, i té l’esclat de vidre, sedós en les varietats fibroses El color és blau clar, però s’enfosqueix amb la proporció de ferro La duresa és de 6, i la densitat, de 3-3,4 Hom el pot trobar en les roques metamòrfiques de grau alt o mitjà És molt abundant a Califòrnia

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic L’hàbit dels cristalls pot ésser prismàtic tabular o piramidal en general són mal formats Hom el troba també en nòduls i en eflorescències Té una duresa de 3,5, i és fràgil, i una densitat de 9,4-10 És de color blanc argentí, amb tons groguencs Poc freqüent en els filons d’argent, hom en troba a la Selva Negra, a Xile i en els filons de cobalt argentífer al Canadà

Prengué l’hàbit dominicà al convent de Llombai 1582 Professor de filosofia i teologia en diversos convents de l’orde Residí a Roma 1600-08, regressà a València el 1608 És autor de les notes als vuit primers volums dels Annales ecclesiastici de Cesare Baronio Li fou encomanada la correcció del missal i breviari dominicans 1601 Autor d’algunes obres de teologia i de Sagrada Escriptura, ho és també dels Annalium sacri ordinis praedicatorum, centuria prima , obra impresa a Nàpols el 1628

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic És d’hàbit prismàtic o acicular, bé que sovint es presenta en masses nodulars, reniformes o botrioides De color verd viu i esclat mat o de seda, té una duresa 3,5-4 i una densitat aproximada de 4 La malaquita és un mineral secundari del coure, sovint associat amb l'atzurita Hom la troba a la zona oxidada superior dels jaciments de coure, sobretot en aquelles regions on hi ha calcàries, i és utilitzada com a pedra ornamental

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic i té l’hàbit tabular de contorn hexagonal i també en agregats És un fillosilicat del grup de les miques Té una duresa 2,5 parallelament als plans d’exfoliació, i 4 perpendicularment a aquests És incolora, amb lleugeres pàtines de color verd, gris o marró L’esclat és nacrat Té una densitat de 2,8-2,9 Hom la troba sovint en les pegmatites granítiques, roques que forneixen la mica d’ús industrial És anomenada també mica blanca