Resultats de la cerca
Es mostren 514 resultats
Ramon Berenguer I d’Empúries
Història
Comte d’Empúries (1341-64).
Fill del rei Jaume II i Blanca de Nàpols Fou educat pel cavaller Pere Calderer El 1324 el seu pare creà per a ell el comtat de Prades amb la baronia d’Entença El 1326 hom gestionava el seu matrimoni amb Beatriu de Xèrica, però acabà casant-se amb Blanca I de Tàrent, que s’intitulava dèspoina de Romania, cosina germana seva Havent enviduat, el 1337 intentà de casar-se amb Elionor de Sicília, però no havent pogut obtenir la necessària dispensa papal, el 1338 contragué matrimoni a València amb Maria de Xèrica El 1341 permutà amb el seu germà Pere el comtat de Prades pel d’ Empúries El 1328…
Consum d’alcohol
Sota la denominació genèrica d’alcohols hom fa referència a una sèrie de compostos orgànics, de molt diverses característiques fisicoquímiques, que resulten de substituir un o més àtoms d’hidrogen de certs hidrocarburs per un o més grups hidroxílics OH així, doncs, són nombrosos els alcohols existents Tanmateix, l’ús ha fet que popularment s’anomeni alcohol, a seques, a un d’aquests compostos en concret, l’alcohol etílic o etanol, la fórmula química del qual és CH 3 CH 2 OH, contingut en les begudes que s’obtenen mitjançant la fermentació i la destillació dels sucres que contenen certes…
Emilià Trullars
Música
Mestre català de l’Escolania de Montserrat.
Ingressà com a escolà en aquesta institució i posteriorment entrà al monestir, on vestí l’hàbit de monjo al febrer del 1654 Les cròniques el presenten com a mestre de l’Escolania durant molts anys Possiblement collaborà amb Benet Soler ~1640 - 1682 i suplí també, amb Mateu Valdovín, algunes de les absències de Joan Cererols D’acord amb la tradició del seu temps, com a mestre de l’Escolania segurament compongué algunes obres, però no s’han conservat
tic
Patologia humana
Acte coordinat, discontinu, repetit, sobtat, ràpid i de caràcter clònic, estereotipat, que interessa un grup de músculs que entren en acció simultàniament.
Normalment reprodueixen trets de la vida diària parpelleig, tos, fer l’ullet, girar el cap, arreglar-se les ulleres, etc i són d’origen psíquic És un acte voluntari que per la repetició passa a l’estat d’hàbit i acaba produint-se involuntàriament sense causa i sense finalitat, exagerant-se en la seva forma, la seva intensitat i la seva freqüència fins a prendre els caràcters d’un moviment convulsiu i intempestiu que es repeteix amb excés
toga
Indumentària
Peça llarga fins als peus, generalment de drap negre, amb esclavina i gires de diferents colors i amb mànigues.
Aparegué a Venècia, a partir del s XIV, com a hàbit masculí Constituïa la vestidura pròpia dels magistrats, dels nobles, dels senadors i també dels metges Caigué en desús després de la Revolució Francesa, però encara actualment constitueix el revestiment habitual dels magistrats, advocats, jutges i personal lletrat en l’exercici de llurs funcions davant els tribunals, així com dels professors universitaris i doctors, en les cerimònies oficials o en els actes acadèmics més solemnes de la universitat
glaucòfan
Mineralogia i petrografia
Silicoaluminat de magnesi i de sodi, Na2Mg3Al2Si8O2 2(OH)2
.
Mineral que pertany al grup dels amfíbols i que cristallitza en el sistema monoclínic És d’hàbit prismàtic o de vegades fibrós, i té l’esclat de vidre, sedós en les varietats fibroses El color és blau clar, però s’enfosqueix amb la proporció de ferro La duresa és de 6, i la densitat, de 3-3,4 Hom el pot trobar en les roques metamòrfiques de grau alt o mitjà És molt abundant a Califòrnia
discrasita
Mineralogia i petrografia
Antimonur d’argent, Ag3Sb.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic L’hàbit dels cristalls pot ésser prismàtic tabular o piramidal en general són mal formats Hom el troba també en nòduls i en eflorescències Té una duresa de 3,5, i és fràgil, i una densitat de 9,4-10 És de color blanc argentí, amb tons groguencs Poc freqüent en els filons d’argent, hom en troba a la Selva Negra, a Xile i en els filons de cobalt argentífer al Canadà
Tomàs Maluenda
Cristianisme
Teòleg.
Prengué l’hàbit dominicà al convent de Llombai 1582 Professor de filosofia i teologia en diversos convents de l’orde Residí a Roma 1600-08, regressà a València el 1608 És autor de les notes als vuit primers volums dels Annales ecclesiastici de Cesare Baronio Li fou encomanada la correcció del missal i breviari dominicans 1601 Autor d’algunes obres de teologia i de Sagrada Escriptura, ho és també dels Annalium sacri ordinis praedicatorum, centuria prima , obra impresa a Nàpols el 1628
malaquita

Malaquita
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Carbonat bàsic de coure, Cu2(OH)2(CO3).
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic És d’hàbit prismàtic o acicular, bé que sovint es presenta en masses nodulars, reniformes o botrioides De color verd viu i esclat mat o de seda, té una duresa 3,5-4 i una densitat aproximada de 4 La malaquita és un mineral secundari del coure, sovint associat amb l'atzurita Hom la troba a la zona oxidada superior dels jaciments de coure, sobretot en aquelles regions on hi ha calcàries, i és utilitzada com a pedra ornamental
moscovita
moscovita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini, potassi i fluor, KAl2 Si3 AlO10 (OH,F)2.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic i té l’hàbit tabular de contorn hexagonal i també en agregats És un fillosilicat del grup de les miques Té una duresa 2,5 parallelament als plans d’exfoliació, i 4 perpendicularment a aquests És incolora, amb lleugeres pàtines de color verd, gris o marró L’esclat és nacrat Té una densitat de 2,8-2,9 Hom la troba sovint en les pegmatites granítiques, roques que forneixen la mica d’ús industrial És anomenada també mica blanca
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina