Resultats de la cerca

Fou canonge a Colònia Passà a ensenyar a l’escola de la catedral de Reims 1057 i entre els seus deixebles hi hagué Odon de Lagny, el futur papa Urbà II Canceller de l’arxidiòcesi de Reims, haguè de desterrar-se per causa d’un conflicte amb l’arquebisbe Manassès de Gournay 1076 Destituït aquest 1080, pogué retornar a Reims, però al cap de poc temps decidí de retirar-se a la vida benedictina sota la direcció de Robert de Molesmes Poc després, amb sis companys anà a Chartreuse, on fundà una comunitat monacal en terrenys cedits per Hug, bisbe de Grenoble, origen de l’orde cartoixà 1084…

Després d’uns quants anys d’obscuritat s XV-XVII a causa de la conquesta otomana 1461, aquesta família, emparentada amb els boiars romanesos, tornà a tenir importància política amb Aléxandros Ypsilantis Constantinoble 1726 — 1805, gospodar de Valàquia 1774-82 i 1796-97 i de Moldàvia 1786-88 Home d’una gran cultura, es caracteritzà per una gran activitat reformadora El seu fill, Constantinos Ypsilantis Constantinoble 1760 — Kíev 1816, participà en els moviments nacionals per a l’alliberament dels grecs del jou otomà, i hagué d’exiliar-se a Viena Després d’haver obtingut el perdó del soldà, fou…

Príncep de Benevent i duc de Talleyrand Fou bisbe d’Autun 1788 i diputat als Estats Generals 1789 D’idees revolucionàries, defensà la nacionalització dels béns eclesiàstics i es mostrà d’acord amb la constitució civil del clergat excomunicat pel papa, abandonà l’Església, amb la qual es reconcilià abans de morir Sospitós de reialisme, hagué d’exiliar-se 1792-96 Havent tornat a França, fou ministre d’afers estrangers 1797-99 i participà en el cop d’estat del 18 de brumari Collaborà inicialment amb Napoleó, però fou apartat 1807 en defensar un sistema d’equilibri europeu Caigut Napoleó, fou…

Fill segon de Pedro Álvarez de Toledo y de Zúñiga Fou educat a Nàpols i inicià la seva carrera militar sota les ordres d’Andrea Goria El 1535 fou nomenat general de les galeres de Nàpols i prengué part en l’atac contra la Goleta El 1554 dominà la insurrecció de Siena, i després lluità a Flandes Lloctinent general de Catalunya 1558-64, hagué de fer cara a les sovintejades incursions turques de la costa, a l’amenaça protestant al Pirineu i al bandolerisme endèmic Fomentà en gran manera l’activitat de les drassanes de Barcelona El 1564 Felip II de Castella , a Barcelona, el nomenà capità…

Féu cara al tirà Pisístrat, per la qual cosa hagué d’exiliar-se En ésser expulsat Hípites, fill de Pisístrat, Clístenes tornà a Atenes 510, però se n'hagué de retirar novament davant l’elecció del seu adversari Isàgores per a l’arcontat Cridat novament 507, dugué a terme la reforma democràtica de la constitució atenesa A fi d’anorrear les antigues tribus, base de sustentació del partit oligàrquic, dividí l’Àtica en tres parts costa, ciutat i rerepaís, cadascuna de les quals fou subdividida en 10 districtes trittyes La combinació de tres trittyes formava la tribu phyle Aquestes noves…

Hi hagué el primitiu castell senyorial dels barons de Mislata i la Moreria, i es mantingué independent de Mislata fins al segle XVIII

Fonamentalment monogràfic, tractava temes literaris, religiosos, històrics, lingüístics, polítics, pedagògics, etc Per dificultats exteriors hagué de desaparèixer el 1969, després de trenta-sis números

Des del s XI hi hagué convents de canongeses al costat d’alguns convents masculins camaldulencs, cistercencs, etc els presidia una priora o abadessa

Sargon II el derrotà a Rafia i hagué de pagar-li tribut Legislà contra els senyors feudals i alliberà de deutes els camperols del Delta

Filla d’Enric de Caríntia Heretà el Tirol del seu pare 1335, però, en morir el seu fill Meinhard 1363, hagué de cedir-lo als Àustria