Resultats de la cerca

A mitjan s XIV passà, per matrimoni, de la família Albi a la família Mur El baró Acard de Mur i Alemany de Cervelló fou capità general de Sardenya 1413 la seva filla i hereva Violant es casà amb Ponç de Perellós, i l’hereva d’aquest matrimoni, Elfa de Perellós, portà la baronia als Cardona en casar-se el 1444 amb Hug de Cardona i de Centelles, baró de Bellpuig Bé que a llur fill, Hug de Cardona i de Perellós, li fou confiscada la baronia de Bellpuig per Joan II de Catalunya-Aragó durant la guerra civil de 1462-71, la baronia de l’Albi fou mantinguda pels descendents…

Situació Un aspecte de les ruïnes del Castell, del qual resta algun mur M Anglada Les restes del castell de Mataplana es troben al costat nord-occidental del terme de Gombrèn, a la vall de l’Espluga Mapa 255M781 Situació 31TDG277795 Hom hi pot arribar per la mateixa pista que porta al santuari de Mogrony des de Gombrèn Passada la casa del pla de la Molina, cal deixar aquesta pista per agafar el camí que porta a la collada del pla de l’Espluga Al costat de l’església de Sant Joan de Mataplana, hom trobarà les ruïnes d’aquest castell JVV Història Aquest castell es trobava situat al comtat de…

L’església de Sant Salvador fou, segons alguns autors, la capella del castell de Montdony, les ruïnes del qual s’alcen en un turó al sud del poble de Montalbà de l’Església, prop del Roc de Sant Salvador precisament el nom del poble prové d’aquesta església desapareguda Una de les primeres mencions documentals que hi fan referència data de l’any 1255 en el testament de Bernat Hug I, senyor de Serrallonga, el qual llegà al clergue que la regia una determinada suma de diners Uns quants anys més tard, el 1267, l’església de Sant Salvador tornà a ésser beneficiària d’un nou llegat…

El primer esment del castell de Sant Martí de Maldà és de l’any 1135, en què Galceran de Vergós i els seus germans Carbonell i Ponç van vendre a Berenguer Arnau d’Anglesola i la seva muller Guisla el castell de Sant Martí, en alou, i el castell de Maldà, en feu del vescomte de Cardona, per 15 morabatins Berenguer Arnau d’Anglesola, senyor de Bellpuig, fou el fundador de la línia de Bellpuig de la casa dels Anglesola Del 1152 és la notícia segons la qual Pere, segurament castlà, encomanà a Bernat de Conill els castells de Maldanell, Llorenç i Sant Martí Pere concedí a Bernat de Conill un terç…

Des del vescomte Ricard I mort en 1134/35 els vescomtes de Rodés, esdevinguts comtes de Roergue i feudataris dels comtes de Tolosa, deixaren el títol vescomtal per emprar solament el de comtes de Rodés, Hug II mort el 1196 vengué el vescomtat de Lodeva 1186 al bisbe de Lodeva Hug IV mort el 1275 ratificà aquesta venda i era feudatari del comte de Barcelona pel seu vescomtat de Carladès Rodés seguí les mateixes vicissituds que el comtat de Roergue

Alhora que continuació històrica d’aquest, en bandejà l’aspecte integrista i tradicionalista i adoptà un accent marcadament socialista Es constituí en l’acte de Montejurra del 1965 Presidit pel príncep Carles Hug de Borbó-Parma , s’estructurà en forma federal, d’acord amb les diferents nacionalitats i regions de l’Estat espanyol als Països Catalans el Partit Carlí de Catalunya, el Partit Carlí del País Valencià i el Partit Carlí de les Illes Fou legalitzat pel juliol del 1977, després de les primeres eleccions democràtiques postfranquistes Havent renunciat explícitament Carles…

El primer que apareix com a vescomte de Tatzó és un Guillem, que és esmentat en un judici 1051 sobre l’abadia de Cuixà El vescomte Hug mort vers el 1100 fou pare de la vescomtessa Jordana, que aportà el vescomtat en dot al seu marit, Bernat de Llupià, senyor de Llupià De llur fill, el vescomte Hug mort després del 1163, que sembla ésser el darrer a emprar el títol vescomtal, que substituí pel senyorial, descendiren els Tatzó , senyors de Tatzó

El seu casament 1157 amb Agalbursa ~1140 - ~1190, filla de Ponç de Cervera, vescomte de Bas, i d’Almodis, germana de Ramon Berenguer IV, donà lloc a la primera penetració catalana a Sardenya Mort Barisó I sense fills d’Agalbursa, les disputes d’aquesta amb el seu fillastre Pere provocaren la intervenció del rei Alfons I, cosí seu Féu hereu el seu nebot Hug I Hug II Ponç de Cervera, sota la curadoria de Ramon de Torroja, marit de Gaia, germana d’Agalbursa