Resultats de la cerca

Consta de tres actes, és escrita en octosíllabs i modernament ha estat traduïda a diversos idiomes La seva acció se suposa de la fi del s XIV o el començament del XV El general Ollantay és condemnat a mort perquè ha pretès la mà de la princesa inca Es rebella contra el seu senyor i manté a ratlla els seus exèrcits fins que és capturat, víctima d’una traïció El final de la història és feliç o tràgic segons les preferències dels diversos redactors

Jugà com a defensa Fou jugador del Futbol Club Barcelona 1935-37 i campió de Catalunya 1936 Els primers anys de la postguerra jugà en el Constància d’Inca i el Poble Nou 1942-43 A l’estiu del 1943 retornà al Barça, però després de jugar-hi un partit passà al Reus La temporada1944-45 fitxà pel Sabadell, en el qual milità fins el 1949 hi disputà 61 partits de Lliga i arribà a ser capità Jugà un partit 1948 amb la selecció catalana

Pels mateixos anys 1374 i 1389 altres grups d’eremites es dirigiren al papa, que els autoritzà a ingressar a l’orde i a viure comunitàriament sota el distintiu de frares o ermitans de Sant Jeroni, seguint la regla de sant Agustí, amb un hàbit blanc i terrós Originàriament depenien del bisbe de cada diòcesi, fins que el papa Benet XIII, el 1414, els concedí l’exempció i la facultat de celebrar capítols generals El primer monestir dels Països Catalans s’establí a Sant Jeroni de la Plana de Xàbia el 1374 però, a causa d’una incursió pirata, els seus monjos foren apresats, i, després de redimir-…

Debutà a la divisió de plata amb el Futbol Sala Gavà Posteriorment jugà al Futbol Club Barcelona 2001-02, Benicarló FS 2002-03, Albacete FS 2003-06, Tabicor Inca 2006-07, UD Tres Cantos 2007-08 i Pinto FS 2008-09, i la temporada següent retornà al FS Gavà Jugà a la divisió d’honor amb el FC Barcelona, amb l’Albacete FS la temporada 2005-06 i amb el Pinto FS Aconseguí quatre campionats de la divisió de plata i un ascens a la divisió d’honor la temporada 2004-05

Fou davanterr i s’inicià en l’Unió Sport Club Llagostera Després fitxà per l’UE Girona 1929 Jugà al Girona els anys trenta 1930-35 i 1936-40, i fou l’autor del primer gol en partit oficial de l’equip gironí Es proclamà campió de grup de tercera divisió 1934 i campió del grup 2 de segona divisió 1936 També jugà amb el CE Sabadell 1935, el Club Esportiu Constància d'Inca 1940 i l’UE Llagostera 1941-49 El 1936 formà part de la selecció catalana

Estudiant a la Royal Academy, conegué WHHunt, que el féu membre del cercle que fundà més tard la Pre-Raphaelite Brotherhood El seu estil fou, en un primer moment, acadèmic — Pizarro capturant l’Inca del Perú 1846 Victoria and Albert Museum, Londres—, però aviat s’orientà vers la delicadesa i la morbidesa prerafaelites i conreà temes històrics i literaris, bé que a vegades caigué en l’anecdotisme sentimental De la seva època purament prerafaelita, que durà deu anys, cal esmentar Lorenzo i Isabella 1849 Walker Art Gallery, Liverpool i Ofèlia 1852 Tate Gallery, Londres

Participà en la conquesta de Mallorca 1229 amb la host de Guillem de Montcada juntament amb el seu germà Tomàs Rebé una alqueria a Canarrossa i altres béns a Inca, Pollença i Montuïri en la part adjudicada a Nunó Sanç, que constituïren la base econòmica de la branca dels Espanyol de Mallorca Fou cònsol de mar i jurat de la ciutat i el regne de Mallorca el 1248 Ell o un successor seu participà en la conquesta de Menorca Heretaren d’ells els seus fills Tomàs i Ramon

El 1592 apareix registrat com a cantor al cor de la capella reial de Granada Cap al 1597 esdevingué mestre de capella a la ciutat peruana de Cuzco, en ple territori inca El 1603 ocupà aquest mateix càrrec a la catedral de Puebla, a Mèxic Possiblement entre una destinació i l’altra passà per la catedral de Guatemala, on es conserven manuscrites la major part de les seves obres, fetes copiar pel mestre de capella Gaspar Fernandes Tota la producció conservada és de caràcter litúrgic Escriví una Missa de bomba , antífones, invitatoris i una collecció d’uns vint himnes

Obrer del port i, ocasionalment, pintor, fou un dels dirigents de la Federació Local de Societats Obreres, organitzada el 1901, i un dels vocals obrers de la junta local de reformes socials 1900-03 A partir de 1909-10 anà a Inca, on creà una persistent influència de l’anarcosindicalisme El 1918, de nou a Palma, facilità l’entesa amb els socialistes i fou un dels organitzadors de la Federació de Societats Obreres de la casa del poble Es convertí llavors en el màxim dirigent del Sindicat Únic de Transports Marítims, com anteriorment ho havia estat de La Marítima Terrestre Collaborà…

Estudià música amb els mestres J Albertí i J Balaguer, i fou deixeble de Paul Dukas a l'Escola Normal de Música de París 1935 El 1940 fundà i dirigí, fins al 1944, l’Orquestra Filharmònica Balear, de Palma Dirigí també la banda La Musa de Selva i les bandes municipals de Porreres, Lloret de Vistalegre i Inca Composà més de 200 obres de música simfònica, coral i de cambra És autor, entre d’altres, de la  Simfonia núm 1 1928, suite Xilvar premi Nacional de Música 1930, Cançó de març 1933, Cantata 1935, Sons de Mallorca 1945, Himne a Mallorca 1945, Escena incaica 1974 i Nadal 1979