Resultats de la cerca
Es mostren 1398 resultats
tiflòpids
Herpetologia
Família de rèptils lepidosaures de l’ordre dels escatosos, del subordre dels saures, caracteritzats pel fet de tenir la mandíbula inferior sense dents; la superior en té poques i petites; la boca no és dilatable, i la longitud varia entre 20 i 90 cm.
Són espècies nocturnes, que s’alimenten d’insectes, sovint d’hàbits subterranis, sobretot en el moment de la posta Habiten zones càlides
fumarell
Ornitologia
Nom de diversos ocells de l’ordre dels caradriformes de la família dels làrids, d’uns 25 cm de llarg, de tronc esvelt, ales llargues i estretes, bec llarg, prim i punxegut i potes curtes.
Són gregaris, s’alimenten de cucs, peixets, insectes aquàtics, cap-grossos i granotes petites, i habiten a les aigües dolces d’estanys i aiguamolls
agàmids
Herpetologia
Família de rèptils constituïda per diversos gèneres de saures terrestres i arborícoles de les regions càlides del vell continent, tret de Madagascar.
Tots ells són acrodonts, tenen la cua ampla i les parpelles mòbils En general, presenten mimetisme Són inofensius, i la majoria s’alimenten d’insectes saures
Christian Konrad Sprengel
Botànica
Metge i botànic alemany.
Estudià l’acció dels insectes en el fenomen de la pollinització de les flors, per la qual cosa és considerat el fundador de l’ecologia floral
morestan
Alimentació
Química
Insecticida i fungicida orgànic.
És útil per a cítrics, vegetals i fruita seca Pot ésser perillós per a ocells, peixos i insectes benèfics, i també per a algunes fruites o flors
mussol
mussol
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrigiformes
, de la família dels estrígids, de 21 cm, d’aspecte rodanxó, que té les parts superiors de color terrós pigades i llistades de blanc groguenc, les inferiors blanques llistades de bru fosc, i l’iris groc.
És sedentari i s’alimenta, preferentment, de petits vertebrats i insectes Habita a tot Europa, i és comú a la Catalunya continental i raríssim a les Illes
parasitoide
Agronomia
Organisme paràsit que mata l’hoste com a conseqüència de la relació entre ambdós.
Els parasitoides són, generalment, insectes que pertanyen a l’ordre dels himenòpters o dípters El terme parasitoide és utilitzat habitualment en un context de lluita biològica contra plagues
palp
Anatomia animal
Entomologia
Helmintologia
Malacologia
Cadascun dels apèndixs mòbils que presenten prop de la boca diversos grups d’animals, especialment artròpodes, anèl·lids i mol·luscs, i que tenen generalment funcions tàctils.
En els insectes són apèndixs articulats que s’insereixen a les mandíbules palps maxillars o al llavi inferior palps labials i tenen la funció de subjectar l’aliment
caprel·la
Carcinologia
Gènere de crustacis marins de l’ordre dels amfípodes, petits (de 5 a 40 mm), que viuen entre la vegetació d’algues i les colònies d’hidroïdeus de les aigües costaneres.
La forma del cos, que és prim i allargat, modificat en gran manera el tercer i el quart parells de potes estan atrofiats, recorda la dels insectes bastó
micròpter | micròptera
Zoologia
Dit de l’animal que té les ales molt reduïdes i no funcionals.
Es dóna en alguns ocells i en certs insectes A vegades és una característica exclusiva de les femelles, com s’escau en algunes papallones de la família dels geomètrids