Tot i que s’ha reconegut el gran potencial dels ratpenats en la lluita biològica contra molts flagells agrícoles, aquest mètode no s’ha emprat al nostre país fins fa molt poc temps. Diversos estudis duts a terme als Estats Units han demostrat que els ratpenats permeten estalviar als agricultors uns quants milions de dòlars del pressupost per al control de plagues. Així, s’aplica als conreus intensius de cotó, de cafè i de blat, i també a les explotacions hortofructícoles de productes ecològics o integrats. D’altra banda, cal considerar els beneficis per a la salut pública derivats del fet que ajuden a reduir l’ús d’insecticides als conreus.
Instal·lació, a l’agost del 2005, d’una torre refugi per a ratpenats a l’Encanyissada, al Parc Natural del Delta de l’Ebre. La caixa està dissenyada per donar cabuda a diversos milers de ratpenats i ha estat construïda en una zona poc o gens forestada i, per tant, amb pocs refugis naturals per als ratpenats.
Carles Flaquer.
A Catalunya, els assaigs d’utilització dels ratpenats en la lluita biològica es duen a terme des de l’any 2007, amb la participació de l’Agrupació de Defensa Vegetal de l’arròs i altres conreus al delta de l’Ebre, el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (Generalitat de Catalunya) i el Parc Natural del Delta de l’Ebre, que han ajuntat esforços per estudiar les possibilitats de recuperar les poblacions de ratpenats del delta i, alhora, fomentar el control natural de les plagues de l’arròs.
La possibilitat de la protecció natural dels conreus està en el primer pla de l’actualitat a partir de la forta reducció de la quantitat de productes actius autoritzats contra les plagues que s’ha produït els darrers anys (de 917 substàncies disponibles l’any 1993 s’ha passat a menys de 250 al final del 2008), i també per les últimes propostes del Parlament Europeu de modificació del nou Reglament de Comercialització de Productes Fitosanitaris, que preveu una reducció del 50% dels insecticides, el 27% de fungicides i el 23% dels herbicides. Als arrossars del delta de l’Ebre, la desaparició d’insecticides fa que calgui combatre les plagues amb sistemes alternatius, com ara recórrer a certes pràctiques culturals en la gestió de l’aigua i la sembra per tal de garantir una menor afectació del conreu.
Colònia de cria de pipistrel·la nana, o ratpenat soprano (Pipistrellus pygmaeus), refugiada en una caixa de l’illa de Buda. Cada any, unes 4.000 femelles d’aquesta espècie s’agrupen per criar a les seixanta-nou caixes penjades en aquesta àrea protegida envoltada d’arrossars.
Carles Flaquer.
La lluita contra el barrinador de l’arròs (Chilo supressalis) és un dels camps on es pot estudiar l’ús de ratpenats com a control biològic complementari. Actualment, el control es basa en la lluita biològica que fa servir la captura massiva dels mascles del barrinador per mitjà de feromones d’atracció sexual per tal d’impedir els aparellaments, però es complementa amb el tractament químic quan és justificable i es fa dins dels llindars determinats. Tot fa pensar que la recuperació de les poblacions de ratpenats a la zona podria ser un complement d’aquest control biològic. En aquest sentit, un dels principals problemes que hi ha a les zones deltaiques com el delta de l’Ebre és la manca de refugis adients per a aixoplugar poblacions importants de ratpenats. La utilització de caixes refugi és una bona solució per a incrementar sensiblement les poblacions residents en les àrees agrícoles. Amb un centenar de caixes al delta de l’Ebre s’aconsegueix una ocupació per colònies de cria de ratpenat soprano, o pipistrel·la nana (Pipistrellus pygmaeus), d’uns 5.000 individus durant el període de primavera i tardor. La ràpida i nombrosa ocupació per ratpenats al delta de l’Ebre és deguda al fet que els permet trobar els insectes de què s’alimenten en gran abundància, cosa que els evita llargs desplaçaments des de les zones de caça fins a les antigues zones de refugi. Actualment, es fomenta la col·locació de caixes en arrossars per tal d’incrementar-ne el nombre d’exemplars i optimitzar el control natural sobre els insectes.
La utilització de les tècniques de radioseguiment i d’anàlisi d’ultrasons ha permès determinar el comportament dels ratpenats que ocupen les caixes refugi i la manera de relacionar-se amb les àrees de caça. A l’Ebre, la pipistrel·la nana caça més a prop del refugi quan hi ha els insectes plaga dels quals s’alimenta, mentre que la rara pipistrel·la o ratpenat de Nathusius (Pipistrellus nathusii) va a caçar quironòmids a les llacunes i es refugia als arbres i les caixes refugi. Com que amb l’anàlisi d’ultrasons es pot seguir el comportament dels ratpenats (si cacen, si només es desplacen, si se cerquen entre ells, etc.), la tècnica s’ha aplicat per comprovar que quan s’incrementa la presència d’insectes plaga als conreus també creix la presència de ratpenats que els cacen. Dels resultats es desprèn que com més papallona del barrinador de l’arròs hi ha més ratpenats cacen als arrossars, un fet indicatiu que van darrere aquesta papallona flagell.
Els estudis de la dieta dels ratpenats al delta de l’Ebre combinats amb l’anàlisi del DNA de les preses presents als excrements demostren que més del 50% dels ratpenats depreden el barrinador de l’arròs, i que cada ratpenat consumeix unes 130 papallones d’aquesta espècie per nit. Així, durant el període de presència de la plaga, un ratpenat pot consumir unes 2.000 papallones, de manera que col·locar una caixa refugi de ratpenats per hectàrea d’arrossar es considera un bon suport a la resta de mesures de control biològic.
De l’experiència que s’està duent a terme als arrossars, se’n poden extreure algunes conclusions. Així, en llocs desforestats, on el factor crític perquè hi hagi ratpenats és la manca de refugi, la col·locació de caixes refugi és una excel·lent eina de gestió per a recuperar-ne les poblacions. La seva recuperació implica, en si mateix, un control de tot tipus d’insectes del territori, ja que mengen entre un 40-80% del seu pes en insectes cada nit (mosquits, papallones nocturnes, quironòmids, etc.). En zones amb agricultura intensiva, a més, aquests ratpenats aprofiten per alimentar-se de la presa més assequible, que sol coincidir amb els insectes plaga.
D’altra banda, alguns treballs iniciats en altres conreus comencen a indicar que altres espècies de ratpenats poden ser també bons aliats en la lluita contra els insectes: algunes dades indiquen que el ratpenat d’orelles dentades (Myotis emarginatus) acostuma a caçar en oliverars ecològics i evita conreus tractats amb insecticides.