Resultats de la cerca
Es mostren 690 resultats
cronotró
Electrònica i informàtica
Aparell electrònic per a mesurar intervals de temps molt petits entre dos esdeveniments.
Cadascun dels esdeveniments comanda un impuls que és enviat a través d’una línia de transmissió partint de cadascun dels extrems el punt de la línia on se superposen els impulsos permet de determinar l’interval de temps
batement
Música
Fluctuació d’intensitat que es produeix quan se superposen dos sons purs de freqüències properes.
La freqüència d’aquesta fluctuació és la diferència entre les freqüències dels sons Els batements només són perceptibles si la seva freqüència té un valor per sota del llindar de percepció de l’oïda -uns 20 Hz- Quan és superior a 50 Hz, el que es percep és un altre so independent i molt més greu que els dos originals La transició entre els dos casos és copsada per l’oïda com un efecte rogallós superposat a un to de freqüència mitjana entre els dos sons primitius Els batements són la base física de la consonància i la dissonància dels intervals Com més perceptibles són, més dissonant resulta l…
fals bordó
Música
Tècnica de composició apareguda a França durant el segle XV consistent a afegir dues veus per sota d’un cantus firmus a distància de 4a i de 6a, tot obtenint un moviment paral·lel de les tres veus emmarcat per acords d’8a i 5a.
Només les veus extremes s’escrivien mentre que la veu central es realitzava en el moment de l’execució S’utilitzava en peces breus o seccions de peces més llargues contrastant amb altres seccions contrapuntístiques i, sovint, s’afegia a la partitura les paraules faux bordon per indicar on començava aquest procediment La seva primera aparició coneguda apareix en la Missa Sancti Iacobi 1430 de G Dufay És un recurs emprat sobretot pels compositors de l’Escola de Borgonya No s’ha resolt definitivament l’origen etimològic de l’expressió Alguns autors consideren que fa referència a un baix bordó…
fotoexcitació
Electrònica i informàtica
Procés de generació de portadors (electrons i forats) que es produeix quan una radiació lluminosa d’energia suficient incideix sobre la superfície d’un semiconductor (volúmic o en forma de capa prima).
Aquest procés de generació pot ésser degut a transicions banda-banda intrínseques o a transicions en les quals participen nivells energètics situats a l’interval d’energia prohibida transicions extrínseques, originats per la presència de defectes o impureses en el semiconductor
teoria de l’univers inflacionari
Astronomia
Model que, emmarcat en les teories de gran unificació, proposa que l’Univers passà per una fase metaestable, amb energia de buit no nul·la, que provoca un ritme d’expansió amb velocitat exponencial.
Això fa perdre matèria de dins de l’horitzó de partícules, de manera que la regió connectada casualment esdevé molt petita en un interval de temps molt curt Corespondria al principi de les condicions descrites en els models cosmològics friedmanians o estàndard
tricord
Música
Fragment d’escala consistent en tres notes consecutives.
Per extensió, interval de 3a per exemple do-mi També s’ha utilitzat per a designar un dels quatre grups de tres notes de què consta una sèrie dodecatònica en aquest cas les tres notes del tricord no han de ser consecutives
coeficient evaporatiu
Ecologia
Grau d’humitat d’una comunitat vegetal calculat com el quocient entre l’evapotranspiració real (Ea) i la demanda evaporativa de l’atmosfera (Eo).
El seu símbol és k, per tant k = Ea/Eo El valor de k és indicatiu de l’aigua disponible en una comunitat vegetal durant un determinat interval de temps Definit per Fitzpatrick i Nix el 1970, des d’aleshores ha estat àmpliament utilitzat
procès estocàstic
Matemàtiques
Procés que estudia l’evolució d’un sistema (econòmic, biològic, tècnic, cibernètic, etc) en el qual la llei de probabilitat és funció del temps.
En rigor un procés estocàstic és una família de variables aleatòries {X t } , on t varia en un conjunt anomenat paramètric conjunt dels nombres naturals en el cas de processos discrets, un interval de la recta real en el cas de processos continus, etc
fenolftaleïna
La fenolftaleïna en forma de lactona (incolora) vira cap a la fenolftaleïna en forma quinoïdea (vermella) en presència d’àlcalis; el procés invers es realitza en presència d’àcids
©
Química
Substància del grup de les ftaleïnes, obtinguda per condensació del fenol amb anhídrid ftàlic.
És molt emprada com a indicador de neutralització El seu interval de viratge és entre uns pH 8 incolora, forma lactona i 9,6 rosada, forma quinoide També és emprada en medicina, com a laxant, i en la indústria de colorants, com a intermediari
paral·lelisme
Electrònica i informàtica
Mètode de processament en què dues o més tasques es realitzen simultàniament.
El parallelisme es diferencia de la concurrència en el fet que en el processament concurrent les tasques o processos s’executen simultàniament en un mateix interval de temps, mentre que en el processament parallel les tasques o processos s’executen simultàniament en el mateix instant de temps