Resultats de la cerca
Es mostren 156 resultats
Niehoff
Música
Família flamenca d’orgueners activa al llarg del segle XVI i principi del XVII.
Probablement originària de Ljouwert Frísia, actuà als Països Baixos, la plana del Rin, Hessen i Francònia El seu membre més important fou Hendrik Niehoff ~1495 - 1560, que treballà amb el seu germà Hermann i, a més, amb Johann van Covelen, Peter Breisiger, Hans Suys i Jasper Johannsen Entre moltes de les seves obres destaca l’orgue de l’Oude Kerk d’Amsterdam 1540-45 Adoptà el tipus d’orgue desenvolupat per Covelen, amplià la tímbrica dels cossos de l’orgue major i de l' oberwerk 'orgue de dalt', afegí el de la cadireta, amplià teclats, etc Els seus instruments representen l’orgue clàssic del…
Viktorija Valentinovna Postnikova
Música
Pianista russa.
Membre d’una família amb important tradició musical, a sis anys ingressà a l’Escola Central de Música de Moscou, on estudià amb EB Musaelian del 1950 al 1962 Posteriorment estudià al Conservatori de París amb Jakob Flier Obtingué diversos guardons en concursos a Varsòvia 1965, Leeds 1966 —segon premi—, Lisboa 1968 i Moscou 1970 El 1967 aconseguí un èxit destacat a Londres en els concerts que oferí als Promenade Concerts i al Royal Festival Hall Dos anys més tard es casà amb el director Gennadij Nikolajevic Rožestvenskij El seu repertori és molt extens i va des de GF Händel i D…
Miloslav Ištvan
Música
Compositor txec.
Estudià composició amb J Kvapil a l’Acadèmia Janácek de Brno 1948-52, on més tard feu classes El folklore moravià i la música i la teoria de L Janácek foren les seves principals fonts, com ho fou també la tècnica modal de B Bartók Un llenguatge d’estructures aïllades i sense l’elaboració tradicional dels temes el portà de primer a un tipus de música tensa, rítmica i d’expressivitat dramàtica Els anys cinquanta, les seves obres passaren a tenir una factura més clàssica, entre el contrast i el rigor formal Posteriorment introduí la forma evolutiva en els temes, i els anys seixanta començà a…
John Wesley
Música
Sacerdot anglicà, fundador de l’església metodista.
Fou ordenat de diaca el 1725 i de prevere el 1728 El 1735 s’embarcà cap a Amèrica del Nord i exercí de missioner a Geòrgia durant tres anys De nou a Anglaterra, el contacte amb les teories moravianes i la lectura del prefaci de M Luter al seu comentari a l’epístola de sant Pau als romans canviaren la seva vida, i a partir d’aquell moment es dedicà a predicar per tot el Regne Unit El seu Foundry Tune Book 1742 és la primera collecció de música per a l’església metodista La teologia de Wesley, propera a la del predicador holandès Jakob Hermann, conegut com a Arminius, el menà a…
Francesca Margherita de L’Epine
Música
Soprano italiana.
Arribà a Londres el 1702 acompanyada del compositor Jakob Greber i de la seva germana, Maria Gallia, també cantant Des del 1708 fins al 1714 cantà regularment en la companyia d’òpera del Queen’s Theatre, interpretant obres de H Purcell, GB Bononcini i A Scarlatti La primera òpera que interpretà a Londres, segons la documentació conservada, fou Camilla 1706, de NF Haym, substituint la prima donna Catherine Tofts El 1707 cantà en el pasticcio de JCh Pepusch Thomyris i fins el 1714 actuà en gairebé totes les òperes produïdes a Londres, molt sovint interpretant papers masculins El…
Fugger
Música
Família de marxants, banquers i mecenes de la música alemanys.
La primera referència documentada de l’activitat musical de la família Fugger data del segle XV Sota la seva protecció, l’antiga ciutat impe-rial d’Augsburg es convertí, durant el Renaixement, en un important centre d’activitat artística, literària i musical En el període comprès entre el final del segle XVI i el principi del XVII, importants músics visqueren a Augsburg i desenvoluparen la seva activitat gràcies a aquesta família El testimoni del seu mecenatge artístic consta en les dedicatòries dirigides a alguns dels seus membres que apareixen en moltes colleccions de música impresa Dos…
prió
Partícula infecciosa formada almenys per una proteïna i que manca de gens, és a dir, d’àcid nucleic.
Són formes alterades de proteïnes cellulars normals presents en els limfòcits i les neurones cerebrals de tots els animals, incloent-hi l’espècie humana Com els virus, presenten variació en soques però resisteixen els procediments que els inactiven ebullició i radiacions ultraviolada i ionitzant Hom creu que el mecanisme d’infecció es produeix a partir de les formes alterades, que menen les proteïnes naturals de l’organisme a adoptar conformacions patològiques, a través de les quals el prió es propaga La capacitat dels prions d’infectar diferents espècies, com també la possibilitat d’una…
Lovaina
Ciutat
Ciutat flamenca, capital de la província del Brabant Flamenc, Bèlgica.
Situada a les vores del Dijle, té una rica indústria alimentària, cervesera, del cuir i és centre d’una pròspera zona agrícola Centre d’ensenyament superior La primera menció de la vila apareix a la fi del segle IX fou capital del ducat de Brabant des de mitjan segle XII fins al segle XIV, que passà a ésser-ho Brusselles Centre comercial important, disposava d’un mercat molt dinàmic, amb un gran moviment d’exportació de la llana que s’hi elaborava, afavorit per una òptima ubicació, en el camí Bruges-Colònia Els seus menestrals obtingueren, després d’algunes revoltes, d’intervenir en el govern…
quiroteri
Paleontologia
Icnofòssil determinat pel paleontòleg alemany Johann Jakob Kaup per les empremtes trobades al Triàsic inferior a Hessburg, Alemanya.
Wolfgang Soegel atribuí aquestes empremtes a un pseudosúquid arcosaure primitiu, les quals han estat trobades arreu dels continents La primera troballa a la península Ibèrica fou a Molina de Aragón, Guadalajara, el 1897 Posteriorment han estat trobades nombroses restes a Catalunya cal destacar la troballa, el 1979, de Chrirotherium catalaunicum del Bundsandstein de Cervelló
etnografia
Etnografia
Ciència que descriu els costums i les tradicions dels pobles.
L’objecte de l’etnografia és de fornir a l' etnologia les dades necessàries per a conèixer la cultura d’un grup humà específic L’etnografia contempla les maneres de viure, les tècniques, les institucions i els costums dels pobles i té cura de descriure-ho amb precisió i sense sotmetre-ho a anàlisi ni aventurar interpretacions L’etnografia, com a ciència, és relativament moderna En un principi, l’etnòleg se servia del material que li fornien els conqueridors, els viatgers, els aventurers i els missioners Entre aquests informadors cal fer esment de Fernández de Oviedo, Bartolomé de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina