Resultats de la cerca

Començà a tocar a Detroit amb altres adolescents, entre els quals hi havia Paul Chambers i Tommy Flanagan Després de tocar amb Yusef Lateef 1954-56 s’installà a Nova York i començà a treballar com a independent Durant algunes temporades tocà amb Teddy Wilson, Earl Hines, Kenny Burrell, Benny Goodman o Lionel Hampton, entre molts d’altres Els anys setanta i vuitanta del segle XIX liderà trios, quartets i formacions més grans, amb les quals realitzà moltes gires per Europa, gires que sovint es presentaren a Barcelona Instrumentista amb un notable toc personal, el seu estil fou una derivació…

Durant la seva infantesa estudià clarinet i, més tard, saxòfon El 1990, després d’haver estudiat sociologia i dret, s’inicià professionalment com a músic L’any següent guanyà el primer premi del Thelonious Monk International Saxophone Competition i ben aviat es convertí en un dels noms més sollicitats de l’escena mundial Ha collaborat amb Elvin Jones Youngblood , 1992, Joe Lovano Tenor Legacy , 1993 i Milt Jackson The Prophet Speaks , 1993, entre d’altres, i alhora ha realitzat llargues gires amb el seu propi quartet, amb el qual ha enregistrat Moodswing 1994, Spirit of the…

Nomenat general, particià en la guerra del Golf Pèrsic del 1991 i la de l’Iraq del 2003 Al juny del 2009 fou nomenat per comandar la Força Internacional d’Assistència i Seguretat ISAFS i alhora el contingent de forces militars dels EUA que operen a la guerra de l’Afganistan Fou destituït com a general en cap de les forces militars a l’Afganistan pel president Obama després de les seves declaracions sobre la política exterior de la Casa Blanca a l’Afganistan, en les quals criticava el vicepresident Joe Biden i l’assessor en matèria de seguretat de la Casa Blanca, el general James L Jones…

L’estadi de la Cartuja de Sevilla acull la darrera jornada de la VIIa edició del Campionat del Món d’atletisme Els atletes nord-americans són els que aconsegueixen més medalles 11 d’or, 3 de plata i 3 de bronze i a més han aportat les principals estrelles dels campionats, els velocistes Maurice Greene 3 medalles d’or i Michael Johnson dues medalles d’or i rècord del món dels 400 m, l’únic dels campionats La principal decepció és Marion Jones, que només conquereix una de les quatre medalles d’or a què aspirava, per culpa d’una lesió Espanya obté quatre medalles, entre les quals la…

Fou alumne de l’American Film Institute i dirigí la seva primera pellícula, Badlands , el 1973 Posteriorment rodà Days of Heaven 1978, per la qual Néstor Almendros fou guardonat amb l’Oscar a la millor fotografia i Malick guardonat com a millor director al Festival de Canes El 1998 realitzà el seu tercer film, The Thin Red Line , una adaptació d’una novella de James Jones, amb el qual guanyà l’Os d’Or al Festival de Berlín, i el 2005 The New World , una versió molt personal de la història de Pocahontas i John Smith L’any 2011 fou guardonat amb la Palma d’Or del Festival de Canes…

Al principi dels anys trenta treballà amb Walter Lanz als Universal Studios, on s’inicià professionalment com a dibuixant d’animació Fou director d’animació a la Warner Bros 1935, on creà els personatges de Porky Pig, Elmer Fudd, Daffy Duck i Bugs Bunny, aquest darrer amb la collaboració de Chuk Jones i Ben Hardaway Contractat per la Metro Goldwyn Mayer 1942, donà vida als personatges de l’esquirol Screwy Squirrel, els ossos Geoge i Junior, el llop Wolf i el gos Droopy El 1954 retornà als Universal Studios, amb Walter Lanz, per a qui realitzà les historietes del pingüí Chilly-…

Llista de premiats 1929-1940  /  1941-1950  /  1951-1960 / 1961-1970 /  1971-1980  /  1981-1990  /  1991-2000  /  2001-2010  /  2011-2020  /  2021- 1961 edició núm 33 Pellícula The Apartment de B Wilder Director Billy Wilder per The Apartment Actor principal Burt Lancaster per Elmer Gantry Actriu principal Elizabeth Taylor per Butterfield-8 1962 edició núm 34 Pellícula West Side Story de R Wise i J Robbins Director Robert Wise i Jerome Robbins per West Side Story Actor principal Maximilian Schell per Judgement at Nuremberg Actriu principal Sophia Loren per La Ciociara 1963 edició núm 35…

Començà a tocar el saxòfon a dotze anys Mentre realitzava estudis a la Juilliard School, tocà breument amb Charlie Barnet A partir del 1955 collaborà amb músics com Kenny Dorham i entrà en l’orquestra de Dizzy Gillespie Coliderà un quintet amb Gene Quill i tocà en les orquestres de Quincy Jones i Benny Goodman Del 1968 al 1972 visqué a Europa, al capdavant de la European Rhythm Machine Novament a Amèrica, formà un quartet i més tard un quintet, amb els quals actuà per tot el món Partí del llegat de Charlie Parker per crear el seu propi estil de saxòfon alt, molt versàtil i…

Començà la seva carrera com a pianista i, encara a Alemanya, escriví la banda sonora de catorze pellícules El 1959 s’establí als Estats Units, on es dedicà als arranjaments El 1963 esdevingué director musical de Verve Records, i posteriorment treballà per a Herb Alpert’s A&M label Collaborà amb Bill Evans, Quincy Jones, Stan Getz, Frank Sinatra, Barbara Streisand i João Gilberto D’ençà del 1970 es dedicà gairebé de manera exclusiva a la música culta, amb obres com el ballet Some Times , escrit per a l’American Ballet Theatre, Symbiosis , per a piano de jazz i orquestra,…

Començà a tocar el clarinet a quinze anys, però el canvià pel saxo alt després d’escoltar Charlie Parker Els anys 1959-60 liderà el grup fix del club Ronnie Scott’s, a Londres En aquesta època tocà sobretot el saxo tenor El 1964 gravà amb Tubby Hayes, el 1968 amb Philly Joe Jones i el 1969 amb Stan Tracey Tocà amb molts músics americans, incloent-hi Jimmy Witherspoon, amb qui efectuà un enregistrament el 1981, i Al Haig, amb qui ho feu el 1982 Durant els anys vuitanta i noranta liderà el seu quartet per Europa Tocà diverses vegades amb Tete Montoliu, amb el qual enregistrà el…