Resultats de la cerca

Estudià art a Nova York Anà a Itàlia i França, on entrà en contacte amb el moviment futurista, alhora que fou influït per l’expressionisme abstracte del grup Der blaue Reiter El 1913 exposà a l’Armory Show, i tres anys més tard formà part del grup dadà de Nova York El final de la seva producció s’orientà cap a construccions cubistes de caràcter purista plenes de decorativisme En són obres representatives Combat per la llum 1913, El pont de Brooklyn 1918 i Interpretació de Nova York 1920-22

Professor a Viena, estudià la difusió dels gasos, la conductivitat calorífica i, sobretot, la radiació del cos negre, de la qual enuncià la llei que duu el seu nom i que després fou estudiada i demostrada per Boltzmann

El 1828 inicià, per sistemes experimentals, la construcció d’hivernacles i d’umbracles en els quals introduí grans perfeccionaments tècnics sistemes de recollida de la humitat interior i exterior, variació dels tipus de coberta segons les necessitats L’obra que el féu mundialment famós fou el Palau de Vidre de la Primera Exposició Internacional de Londres el 1851 Era l’edifici més gran construït fins aquell moment 70 000 m 2 , resolt en una estructura d’acer i vidre amb mòduls prefabricats de 7,32 m

Fou professor a la facultat de lletres de la Universitat de Tolosa escriví treballs sobre gramàtica provençal i, principalment, sobre els trobadors A partir del 1913 collaborà diverses vegades amb articles a l’Institut d’Estudis Catalans D’entre les seves obres destaquen Les Troubadours 1908 i Histoire sommaire de la littérature meridionale au Moyen Age 1921

Llicenciat en dret, estudià a les universitats de Leiden i Amsterdam, a la London School of Economics i a la Universitat de Berlín Fou delegat permanent de l’ONU 1949-52 i ministre d’afers estrangers en 1938-40, 1943-44, 1952-56 en aquesta ocasió, com a coministre i 1956-71 El 1957 fou un dels signants del Tractat de Roma, punt d’arrencada de la Comunitat Econòmica Europea Fou secretari general de l’OTAN entre el 1971 i el 1984 El 1967 rebé el premi Carlemany per la seva contribució a la política europea

Un dels pioners en teràpia de la conducta La investigació de les neurosis experimentals amb animals el portaren a desenvolupar el mètode de la dessensibilització sistemàtica per al tractament de l’ansietat i les pors en humans, mètode que és la principal eina psicoterapèutica per al tractament de l’ansietat El 1956 es traslladà als Estats Units, on residí fins a la seva mort Escriví Psychotherapy by Reciprocal Inhibition 1958, que influí en el desenvolupament de la teràpia de la conducta i la psicologia clínica posterior

Fill de Laurent Kabila , rebé formació militar a la Xina Després de l’enderrocament de Mobutu Sese Seko , el seu pare el nomenà ministre de Defensa de la nova República Democràtica del Congo En aquest càrrec, s’enfrontà a l’ofensiva de Ruanda i d’Uganda que cercava controlar algunes parts del país Després de l’assassinat del seu pare, el gener del 2001, fou nomenat president Amb el suport dels Estats Units, aconseguí signar un acord de pau amb les milícies antigovernamentals més importants que rebien el suport de Ruanda i d’Uganda, amb els governs dels quals negocià la retirada del territori…

Doctorat a Harvard 1964, aquest mateix any inicià una carrera acadèmica que el portà a exercir la docència en nombroses universitats i al deganat de la John FKennedy School of Government d’aquesta universitat 1995-2004 Ocupà càrrecs com a assessor en l’administració demòcrata en temes de defensa i de política exterior 1993-95 Principal proponent de l’anomenat “poder tou” soft power amb relació a l’hegemonia nord-americana en oposició a la política de confrontació dels neoconservadors, les seves idees són exposades, entre altres obres, a Power and Interdependence World Politics in Transition…

Els seus treballs més importants són relatius a la fisiopatologia del cerebel 1892, a la significació de la histèria i a l’estudi del reflex d’extensió dels dits del peu, a causa d’un estímul a la planta, en comptes de la resposta clàssica de flexió signe de Babiński La seva publicació més coneguda és Sur le réflexe cutané plantaire dans certaines affections du système nerveux 1986

Adepte a la Revolució Francesa, s’exilià a Suïssa en caure el Primer Imperi, i defensà el catolicisme amb tendències místiques Escriví, entre altres obres, Glauben und Wissen ‘Creure i saber’, 1805 i Die deutschen Volksbücher ‘Els llibres populars alemanys’, 1801