Resultats de la cerca

La implantació de la Dictadura 1923 i l’exili de Francesc Macià no permeteren una organització acabada d’aquests grups, i això motivà que alguns militants se situessin al marge de l’organització i actuessin d’una manera independent així, el conegut grup La Bandera Negra portà a terme l’atemptat de Garraf contra Alfons XIII el 1925, intent desautoritzat i condemnat per Macià des de l’exili Els militants més representatius foren Jaume Compte, Marcellí Perelló, Jaume Julià i Miquel Badia Durant la República 1931 s’anomenaren així mateix escamots els grups més o menys organitzats de les …

Participà, com a cap de les joventuts comunistes, en la revolució del 1919 el 1923 anà a Moscou Amb el pseudònim de Pedro , des del 1932 fou delegat del Komintern en el PCE El mateix any 1932 passà a Barcelona, i hom li ha atribuït una gran influència en la constitució del Partit Comunista de Catalunya i, a partir del juliol del 1936, en la política del PSUC, especialment amb relació als fets de Maig del 1937 i la repressió contra el POUM Havent tornat a Hongria, formà part del primer govern de coalició, constituït pel novembre del 1945 per MRákosi, i posteriorment el sustituí en…

Ingressà a les Joventuts Nacionalistes de la Lliga 1916, després d’haver residit set anys a l’Argentina Amic de Daniel Cardona i de MCarrrasco i Formiguera, s’afilià a Estat Català —decebut pel fracàs de l’Assemblea de Parlamentaris— i s’establí a París, de rellotger 1922 Fidel a Francesc Macià, el 1924 s’incorporà al moviment d’Estat Català Prestà una activa ajuda als exiliats de la guerra civil El 1945 fundà el casal de Catalunya de París, del qual fou també president Amb Lluís Esteve publicà el butlletí Estat Català 1955-59 El 1956 fou nomenat secretari delegat a l’exterior d’…

Estudià a la Universitat de Sofia i posteriorment a l’Institut Estatal de Relacions Internacionals de Moscou S'implicà en les joventuts comunistes i ocupà diversos càrrecs al Partit Comunista Búlgar Entre els anys 1971 i 1990 fou ministre d’afers estrangers de Bulgària Fou un dels dirigents més fidels a Todor Jívkov, però l’any 1989, després de la caiguda del mur de Berlín, conduí una conspiració dins el Partit Comunista i el forçà a dimitir Inicià una política reformista i, per trencar els vincles amb el passat comunista, liderà la transformació del Partit Comunista en el Partit…

El 1921 s’afilià a les joventuts comunistes Acusat d’instigar l’assassinat de dos policies en una manifestació a Berlín el 1931, fugí aquest any a Moscou, on estudià a l’Escola Internacional Lenin Formà part de les Brigades Internacionals a la Guerra Civil Espanyola A la fi de la Segona Guerra Mundial fou un dels creadors de l’Agència d’Espionatge i de Repressió Policial de la República Democràtica Alemanya STASI, que dirigí del 1957 al 1989 com a membre del ministeri per a la seguretat Membre del comitè central del Partit Socialista Unificat SED i del Politburó 1976-89, el 1993…

Estudiant de medicina, milità en la Joventut Comunista Ibèrica , i en fou secretari general durant la guerra civil, després de la mort de Germinal Vidal Director de Juventud Comunista 1936-37 Pel febrer del 1937 participà directament en la creació del Front de la Joventut Revolucionària, format bàsicament amb les joventuts llibertàries i les del POUM Fou un dels membres del comitè executiu clandestí del POUM a partir del juliol del 1937 i, detingut a l’abril del 1938, romangué a la presó Model fins a la fi de la guerra A l’exili, establert a París, intentà la reorganització del…

Ingressà al Futbol Club Barcelona al final de la temporada 1933-34, després d’haver destacat en les Joventuts Catòliques de Molins de Rei Jugava de mig ala o d’interior Arran de la Guerra Civil s’exilià a França, on jugà en el Seta i el Troyes Acabada la guerra retornà a Catalunya i, després de complir un any de sanció que li imposà la federació espanyola, es reincorporà al Barça 1940-45 fins la seva retirada i esdevingué capità de l’equip Sumant les dues etapes, disputà 244 partits i marcà 50 gols Guanyà una Lliga 1946, una Copa 1942 i dos Campionats de Catalunya 1935, 1936 Jugà…

Fou fundada el 1978 per Xavier Joaquín, professor de percussió del Conservatori de Música de Barcelona, amb un grup d’alumnes L’any 1979 Percussions de Barcelona fou seleccionada com a representant de l’Estat espanyol al XXX Congrés Internacional de Joventuts Musicals, celebrat a Zagreb A partir d’aleshores ha actuat molt freqüentment a Espanya, França i Alemanya i ha participat en diversos festivals internacionals Nombrosos compositors catalans han contribuït a crear un extens repertori per a aquest grup Dirigida per X Joaquín fins a la seva mort, el 1996, d’ençà d’aquest any un…

Obrer metallúrgic, s’inicià de molt jove en activitats sindicals i en diverses ocasions fou objecte de represàlies per part del règim franquista Fou responsable de les Joventuts Socialistes i, més tard, de la Unió General de Treballadors Secretari general de la UGT des del 30è congrés 1976, representà aquesta organització en diversos organismes internacionals, com l’Organització Internacional del Treball i l’Organització de Sindicats Lliures Fou membre de la Comissió Executiva del PSOE 1970-77 i diputat per Biscaia al Parlament espanyol en 1977-87, any que dimití el càrrec a…

Fill de jornalers, emigrà a Barcelona l’any 1929 A setze anys s’afilià a la CNT i les Joventuts Llibertàries Amb l’entrada de les tropes franquistes a Catalunya, es refugià a Tolosa de Llenguadoc, havent passat pels camps de concentració El 1942 retornà a territori espanyol i s’enrolà a l’oposició antifranquista, motiu pel qual fou detingut i empresonat fins el 1953 novament en territori francès, fins que retornà el 1977 a Barcelona Fou biògraf de Buenaventura Durruti i autor d’estudis sobre la història del moviment anarquista com Durruti el proletariado en armas 1972, Crónica de…