Resultats de la cerca

Fundador de la Societat d’Agricultura de l’Empordà 1845, el 1849 fou nomenat comissari d’agricultura de la província de Girona Fundà les revistes agrícoles El Bien del País  1845-49 i La Granja  1850-55, diari oficial de la Junta d’Agricultura de la província de Barcelona Publicà nombrosos llibres sobre problemes agrícoles entre els quals destaquen  La filoxera y la zona de incomunicaciones , Higiene rural , El pagès bruixot , i, sobretot, Aforismes rurals 1849, que tingueren una gran popularitat Fou el defensor d’ Abdó Terrades en el procés de Figueres del 1842 El seu fill, Carles Fages i de…

Seguí la carrera judicial i esdevingué jutge de la batllia de Perpinyà i de la vegueria del Rosselló Fou professor de dret francès a l’Estudi Major perpinyanès, del qual esdevingué rector el 1753 A fi de recaptar diners per a l’Hospital General de la Misericòrdia, del qual era administrador, escriví, vers el 1770, la Tragèdia dels sants Sixt, Llaurenç, Hipòlit i Romà, per a l’anomenat “teatre dels pobres”, que contrastava amb el dels rics, representat en francès Altrament, Balada i Sicart no sembla relacionat amb els dramaturgs del grup de Tuïr Aquesta tragèdia, estrenada el 1772 al mateix…

Fill de Bartomeu Simon l’Alguer 1734 — 1819, doctor en lleis i intendent del patrimoni reial a l’Alguer 1767, probable autor de poemes catalans Estudià a Sàsser, l’Alguer i Càller i es doctorà en filosofia i teologia 1784 i en dret canònic i civil 1787 Substitut del fiscal reial 1793 Anà a Toscana i fou acusat injustament de jansenista El 1794 tornà a Càller i dirigí el Collegi dels Nobles Implicat en l’acció antipiemontesa d’Anjoi, fou expulsat, juntament amb el seu pare i germans, de l’illa De nou a l’Alguer, el governador Tharena li atribuí concomitàncies amb els jacobins algueresos, però…

Fou professor a les universitats de Marburg, Landshut i Berlín Com a ministre del govern prussià 1842-48 intervingué en la revisió del codi civil És considerat el fundador de l’escola històrica alemanya, que defensa l’origen popular del dret i dóna una gran importància a l’element consuetudinari Contribuí a la renovació dels estudis jurídics Especialista en dret romà, és autor de Geschichte des römischen Rechts im Mittelalter ‘Història del dret romà a l’edat mitjana’, 1815-31 i System des heutigen römischen Rechts ‘Sistema del dret romà actual’, 1840-49

Afiliat al partit liberal, fou senador, diputat, fiscal del Tribunal Suprem i ministre d’estat 1905 en el govern Montero Ríos Catedràtic de dret civil a les universitats de Granada i Madrid Escriví La codificación civil en España 1890, La inmunidad parlamentaria 1893 i Estudios de derecho civil 1899-1911

Dirigent del partit unitari, s’oposà a la dictadura de Rosas i hagué d’exiliar-se De tornada a Buenos Aires 1852, fou senador i ministre de finances, de l’interior i de justícia És autor del codi civil argentí 1869 i coautor del codi de comerç 1869

Fou pretor 66 aC i cònsol 51 aC Durant la guerra civil fou partidari de Cèsar, que el féu procònsol de l’Acaia 46 aC Fou enviat pel senat a Mòdena per tal de negociar amb Antoni, però morí pel camí Com a orador, es retirà 77 aC davant la superioritat de Ciceró, el qual li dedicà unes pàgines del Brutus Les seves obres es basen més en un coneixement profund del dret que no pas en la casuística

Es llicencià en dret el 1904 Ben aviat es mogué en l’àmbit catalanista i s’afilià a les joventuts de la Lliga Regionalista Exercí d’advocat, s’especialitzà en dret mercantil i s’anà consolidant com a autor d’una extensa obra jurídica Escriví sobre règim d’aigües, assegurances marítimes, legislació bancària, societats anònimes i de responsabilitat limitada i legislació aeronàutica Prontuario de la jurisprudencia mercantil 1924, La vida financera de les societats mercantils 1928, Tratado de la legislación comercial española 1930, Código de Comercio español comentado 1936, Autarquia 1940 i…

Marquès de Gattinara Estudià jurisprudència a Torí per influència de Bartolomeo Razo, amb qui s’estigué un quant temps L’any 1501 la duquessa Margarida d’Habsburg el nomenà conseller i, quan ella heretà el Franc Comtat, esdevingué president del parlament de Borgonya 1508 Ambaixador de Maximilià I a França i a Catalunya-Aragó, defensà la candidatura imperial del futur Carles V, que el 1518 el féu gran canceller A fi d’assolir l’hegemonia de l’Imperi, combaté França a través de l’aliança amb Lleó X 1521 i de la guerra Pavia, 1525 L’any 1529, en concloure la lluita contra la lliga de Cognac ,…

Fundà l’orde de clergues regulars de Sant Gaietà, o teatins teatí Fou canonitzat per Climent X el 1671 La seva festa se celebra el 7 d'agost