Resultats de la cerca

Ingressà a la Universitat Politècnica Estatal de Califòrnia amb una beca de futbol americà, estudià música a la Universitat del Sud de Califòrnia i obtingué dues beques més per a cursar art dramàtic al Drama Studio London, Berkeley Debutà com a actor en la producció de Fast Times atRidgemont High 1982, i posteriorment participà en The Color of Money 1986, Platoon 1986, i a la comèdia Good Morning, Vietnam 1987 La interpretació del músic Charlie Parker en el film Bird 1988, dirigit per Clint Eastwood, li permeté d’obtenir el premi al millor actor al Festival Internacional de Cinema de Canes i…

Integrat pels canadencs Robbie Robertson Toronto, 5 de juliol de 1943 - Los Angeles, 9 d’agost de 2023, guitarra, Garth Hudson Windsor, Ontario, 2 d’agost de 1937, orgue, Richard Manuel Stratford, Ontario,  3 d’abril de 1943 - Winter Park, Florida, 4 de març de 1986, piano i veu, i Rick Danko  Blayney, Ontario, 29 de desembre de 1943 - Marbletown, New York,10 de desembre de 1999, baix i veu, i el nord-americà Levon Helm Elaine, Arkansas, 26 de maig de 1940 - Nova York, 19 d’abril de 2012, bateria i veu, el grup l’any 1967 es donà a conèixer als EUA acompanyant Bob Dylan Amb el…

Pertany a la generació llançada per FFCoppola al film The Outsiders 1983 Ha actuat, entre d'altres, a Risky Business PBreickman, 1983, Top Gunn TScott, 1986, The Color of Money MScorsese, 1986, Rain Man BLevinson, 1988, Born on the 4th of July OStone, 1989, The Firm SPollack, 1993, Interview with the Vampire NJordan, 1994, Mission Impossible Bde Palma, 1996, film que també produí, Jerry Maguire CCrowe, 1996, Eyes Wide Shut SKubrick, 1999, Magnolia PThAnderson, 1999, Mission Impossible II JWoo, 2000, Vanilla Sky CCrowe, 2001, Minority Report SSpielberg, 2002, The Last Samurai…

Nét d’un empresari operístic d’origen alemany, començà a exercir com a director d’escena a Nova York i escriví textos per a espectacles de Broadway Fou guionista i autor de moltes lletres de cançons per a films i obres de teatre musical Es convertí en un dels autors més importants de teatre musical als Estats Units, i entre els seus collaboradors hi hagué Jerome Kern i George Gershwin Escriví, entre d’altres, el guió i la lletra de les cançons de nombrosos musicals, com Wildflower V Youmans 1923, Rose Marie R Friml 1924, Showboat J Kern 1927, Oklahoma R Rodgers 1943, South…

Els temes més tractats en la seva obra són la psicologia femenina, les formes de vida a la costa oest i la generació hippy dels anys seixanta La primera novella fou  Run, River 1963, a la qual seguiren  Play as it Lays 1970, A Book of Common Prayer 1977, Democracy 1984 i  The Last Thing He Wanted 1996 Publicà nombrosos articles, alguns dels quals sobre les seves experiències a Califòrnia foren recollits en el volum Slouching Towards Bethlehem 1968, la seva primera obra de no-ficció, mentre que  The White Album 1979 és una compilació dels escrits publicats en revistes com  Life ,…

Començà tocant el saxofon contralt, que aprengué a tocar a setze anys, però poc després adoptà el tenor com a instrument principal Com a secundaris, utilitzà també el saxòfon soprano i la flauta El 1946 s’incorporà a l’orquestra de Dizzy Gillespie , en la qual consolidà el seu estil i s’establí com un dels tenors del bop per antonomàsia Tocà també en petites formacions amb les grans figures d’aquest moviment, entre els quals cal esmentar Milt Jackson , i el 1949 gravà el primer àlbum com a líder, James Moody and His Bop Men De l’any següent fins al 1952 residí a Europa, on gravà Moody's Mood…

De família benestant, després de graduar-se en dret 1941, fou advocat en un bufet de Wall Street, on treballà, amb alguna interrupció, fins el 1986, que es jubilà Combinà aquesta professió amb l’activitat literària, centrada en el món dels negocis, la banca i l’alta societat novaiorquesa informalment qualificada de ‘blanca, protestant i anglosaxona’ ‘WASP’, de la qual feu un retrat entre elegíac i crític De vasta producció, destacà en el conte especialment els reculls The Romantic Egoists , 1954 Powers of Attorney , 1963 i Tales of Manhattan , 1967 i en la novella, amb títols com…

Estudià literatura anglesa a la universitat de Sussex, on es graduà l’any 1976 Posteriorment obtingué un màster a la universitat d’East Anglia La seva obra presenta personatges enfrontats a situacions insòlites que els fan entrar en conflicte amb les convencions socials Es donà a conèixer en guanyar el premi Somerset Maugham amb les narracions First Love, Last Rites 1975 Posteriorment ha publicat les novelles The Cement Garden 1977, In Between the Sheets 1978,  The Comfort of a Stranger 1982, A Child in time 1987, premis Novel Whitbread i Fémina Étranger 1993, The Innocent 1990,…

És un estil creat entre el final dels anys setanta i el començament dels vuitanta del segle XX, a partir de la influència de James Brown, la música disco i el funk sobre el soul , el talking blues - blues parlat-, els sound systems o discoteques ambulants jamaicanes, i les festes particulars que es feien al barri novaiorquès del Bronx Un discjòquei manipula discos sobre plats giratoris, alentint o accelerant la cançó scrach , tallant-la per continuar amb una altra cançó o incorporant fragments ja gravats d’altres temes samplers Sobre aquesta base, on el més important és la secció …

Començà a escriure guions a la postguerra, i aviat és convertí en un dels autors d’arguments del cinema italià més destacat La seva versatilitat li permeté, sol i en collaboració, construir històries en una gran varietat de gèneres, i collaborà sovint amb directorsen produccions de fora del seu país D’entre els títols que signà, hom pot esmentar Totò e i re di Roma 1951, de MMonicelli, Sensualità 1952, de CFracassi, War and Peace 1956, de KWVidor, Un maledetto imbroglio 1959, de PGermi, Divorzio all’italiana 1961, del mateix director, guió amb el qual aconseguí un Oscar el 1963, Madame Sans-…