Resultats de la cerca

Castèl-Leon és situat al capdamunt del turonet a la solana del qual s’assenta la vila d’Es Bòrdes 852 m d’altitud Elcamí d’accés és bo i segueix els carrers de l’esmentada població Castèl-Leon té una situació privilegiada, ja que domina l’aiguabarreig del riu Joèu i la Garona, que en la transició entre el Mijaran i el Baix Aran forma ací una vall angosta El camí que passa pel seu peu era i és punt d’entrada obligat a l’Aran des l’Occitània francesa, tant pel Pònt de Rei com pel portilló de Bossòst Aquesta posició estratègica i defensiva explica alhora que Castèl-Leon fos la força…

Vida Deixeble de N Paulís i M Oltra, ha estat una figura clau en el procés de regeneració que experimentà la música de cobla des del 1976 Ha destacat per la seva tenacitat en el perfeccionament dels instruments catalans i per la recuperació i divulgació del llegat per a música de cobla, ja que donà a conèixer el flabiol com a instrument de concert i en fomentà el repertori de cambra El 1977 creà la classe de flabiol i tamborí al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i a partir del 1979 en fou professor al Conservatori del Liceu El 1983 fundà la Cobla Sant Jordi, que també…

Després d’escriure els guions de comèdies com ara Por fin solos 1994 i Los hombres siempre mienten 1995, d’A del Real, el productor Elías Querejeta li donà l’oportunitat de dirigir Familia 1996, basada en un guió propi Les seves pellícules posteriors demostraren la seva voluntat de retratista social de la classe obrera Barrio 1998, el documental Caminantes 2001,  Los lunes al sol 2002, guanyadora de cinc premis Goya i Coquilla d’Or a la millor pellícula al Festival de Cinema de Sant Sebastià, Princesas 2005, guardonada també amb tres premis Goya, Amador 2010, Un día perfecto 2015, que…

Tercer comte d’Arcos, primer marquès i duc de Cadis Capità general de la guerra de Granada, que inicià amb la conquesta d’Alhama 1482 i en la qual tingué un paper principal Conseller i privat dels Reis Catòlics, fou un dels darrers grans feudals andalusos i continuà la lluita tradicional de la seva casa amb els Guzmán Malgrat ésser el fill més petit i illegítim, heretà tots els títols i propietats del seu pare

Participà en la conquesta de Granada 1481-92, anà a Amèrica amb Cristòfor Colom el 1493, i el 1502 participà en la conquesta de la Hispaniola com a lloctinent de Nicolás de Ovando Conqueridor i governador 1510-12 de Boriquen Puerto Rico, combaté la resistència dels indis al sistema d' encomiendas

Enginyer mecànic graduat el 1953 als EUA, treballà en companyies privades i creà una empresa pròpia de serveis elèctrics Diputat de l’Assemblea Constituent en 1966-68, el cop d’estat de Guillermo Rodríguez Lara que imposà una dictadura militar 1972-79 interrompé la seva carrera política, bé que s’oposà al règim des de la seva condició d’empresari, i el 1973 estigué nou mesos a la presó El 1978 s’afilià al Partido Social Cristiano, pel qual fou diputat del 1979 al 1983, i l’any següent guanyà les eleccions presidencials al capdavant d’una coalició de dretes Durant el seu mandat 1984-88 impulsà…

Es llicencià en dret a la Universitat de París Exercí l’advocacia fins que entrà a l’Administració pública com a cap adjunt del departament de reclamacions públiques del ministeri d’obres públiques Posteriorment fou prefecte de diversos departaments —Marne, Reims, Tarn i Alta Garona— abans de ser nomenat comissari en cap de la policia de París 1887 L’any 1888 fou escollit diputat radical del departament del Marne i ocupà diversos càrrecs ministerials, entre els quals, el de sotssecretari d’estat en el govern de Floquet 1888, ministre d’interior 1890, ministre d’educació 1890-92, 1898,…

Patrioter, triomfalista i d’una religiositat exaltada, publicà novelles, assaigs i poesia Lira de bronce 1901, Casta de hidalgos 1908, El amor de los amores 1910, Bajo el yugo de los bárbaros 1932, i Roja y gualda 1934 Fou membre de la Real Academia Española 1915

Fill del violinista i compositor Jean Nicolas Auguste Kreutzer, estudià piano i composició privadament Començà a escriure per a "L’union" 1840, sobre temes d’òpera i d’història de l’òpera, i posteriorment treballà en diferents publicacions com a crític musical, entre les quals "Revue contemporaine" i "Revue et gazette musicale de Paris" Participà en l' Encyclopédie du XIXe siècle amb els articles Opéra i Opéra-Comique , escrits conjuntament amb Édouard Fournier És autor de simfonies, òperes, cançons i quartets de corda, com també de música per a piano i orgue La major part de les seves…