Resultats de la cerca

Es formà amb professors privats, i, després d’exercir com a arpista i director d’orquestra en diverses ciutats txeques, ingressà al Conservatori de Praga per estudiar teoria i composició amb KB Jírak, JB F ster i J Kricka 1919-23 posteriorment es perfeccionà amb F ster Fou arpista i director de la Filharmònica Txeca, i acabà impartint classes al conservatori Molt influït per A Dvorák, i amb una marcada tendència al caràcter nacionalista de la música, compongué una obra que manté una línia melòdica d’afinat lirisme i d’efectista paleta orquestral, amb pinzellades atonals de…

Estudià al Conservatori de París amb A Gédalge, J Massenet i G Fauré L’any 1936 substituí P Dukas a l’Acadèmia de Belles Arts Manifestà públicament el seu antisemitisme i la seva xenofòbia davant d’obres com les de K Weil El lirisme de la música romàntica tardana de R Strauss, el caràcter pintoresc propi del poema simfònic, així com l’exotisme que recorria la seva època, marcaren profundament la prolífica obra de Schmitt Tot i ser contemporani de les grans transformacions tecnicocompositives del començament del segle XX, compongué una música que restà impermeable a qualsevol…

L’any 1891 es graduà al Conservatori de Moscou, on fou alumne de Vasilij Safonov El 1889 oferí el primer concert sota la direcció d’Anton Rubinstein i el 1895 guanyà el Premi Rubinstein, fet que significà l’inici d’una important carrera concertística Entre el 1902 i el 1906 fou professor de piano del Conservatori de Moscou El 1906 inicià una intensa etapa de gires internacionals que durà vuit anys i que el portà, entre altres llocs, als Estats Units L’esclat de la Primera Guerra Mundial el sorprengué a Berlín, on fou fet presoner Un cop alliberat, decidí d’installar-se als Estats Units i el…

Vida i obra Estudià filologia a la Universitat de Barcelona Conreà la poesia dins l’anomenat “realisme existencialista” en llibres com El crit i la paraula 1973, Doble fons 1977, Destinatari d’albes 1980 i Limito al nord només amb el teu sexe 1981 Els dos darrers volums introduïren un lirisme molt més assossegat i descriptiu, sempre atent a les vivències del món contemporani Amb La trista veu d’Orfeu i el tornaveu de Tàntal 1984, premi Carles Riba, accentuà la seva angoixa existencial que, posteriorment, també es manifesta en La xarxa del númida 1986 Publicà la novella…

Entre els anys 1926-30 participà en el moviment surrealista, però se n'allunya per tal d’intentar experiències literàries relacionades amb el cinema collaborà amb els directors cinematogràfics francesos més importants, com MCarné, ACayatte, etc, i amb el seu germà Pierre i amb la poesia, sempre, però, amb un gust particular per les divagacions elegants i paradoxals Símbol d’una època i d’una generació, la seva poesia Paroles , 1949 Spectacle , 1949 La pluie et le beau temps , 1955 Histoires , 1963 Choses et autres , 1972, sovint divulgada en forma de cançons, mostra el seu humanisme i el seu…

Treballà a Berlín amb BBrecht al Max Reinhardt Theater 1924 Contrari a la ideologia nazi, s’exilià 1938 a Suïssa i als EUA, on s’establí en una granja Retornà a Suïssa després de la guerra Els seus drames es caracteritzen per una mescla reeixida de somnis plens de lirisme, sàtira i situacions còmiques Les seves darreres obres, però, es polaritzen al voltant del tema de la llibertat i dels problemes actuals Cal destacar Der fröhliche Weinberg ‘La vinya joiosa’, 1926, Der Hauptmann von Köpenick ‘El comandant de Köpenick’, 1931, Des Teufels General ‘El general del diable’, 1946, Das…

Inicià els estudis musicals a la seva vila natal amb Joan Coll i després els continuà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb J Balcells solfeig, Ll Millet teoria i E Morera harmonia A catorze anys escriví la seva primera sardana, Aimada Joaquima , gènere en què s’especialitzà N’arribà a escriure més de quaranta —algunes de les quals corals, d’un gran lirisme, com La sardana de Girona 1965 i La devesa de Girona 1967—, entre les quals destaquen Alegroia , Lloret vila encisera , Al meu fillol , Cala Canyelles , Lloret Ciutat Pubilla o Missatge lloretenc Dirigí l’Orfeó Barcelonès 1925 i…

Llicenciat en ciències físiques, el 2000 encunyà el concepte de Poesia pospoètica, gènere que cerca el lirisme propi dels elements científics per a introduir-los a la literatura i que ell mateix explicà a Postpoesía, hacia un nuevo paradigma 2009, obra finalista del premi Anagrama d’assaig També en són exemple els seus poemaris Yo siempre regreso a los pezones y al punto 7 del Tractatus 2001, Creta lateral travelling 2004, Joan Fontaine odisea 2005 i Carne de píxel 2008, que guanyà el premi Ciudad de Burgos A més, és autor de les novelles Nocilla Dream 2006, Nocilla Experience…

Format al Conservatori del Liceu, amplià els seus estudis amb Manuel Oltra i Antoni Ros Marbà Com a director ha dedicat una atenció especial al món de l’òpera i la sarsuela Ha estrenat títols com La celestina , de Joaquim Nin-Culmell 2008 i Jo, Dalí , de Xavier Benguerel 2011, i ha dirigit als teatres del Liceu, la Zarzuela, Teatro Real de Madrid, Teatro Colón de Buenos Aires, Capitole de Tolosa de Llenguadoc i Covent Garden, entre d’altres En la seva activitat com a compositor, també inclou la veu com a element principal Algunes de les seves cançons, amb un lirisme profund i una…

Format als conservatoris de Palma i València, rebé lliçons de piano de Rosa Sabater A la seva música, sempre hi són presents els colors mediterranis i els accents de la música tradicional de Mallorca, com també un lirisme de gran intensitat i força comunicativa Amb una àmplia producció de lieds , en el seu catàleg destaquen l’ambiciós cicle Les trente-trois noms de Dieu 2007, sobre un text de Marguerite Yourcenar, i la cantata El rei Jaume I , obra d’encàrrec del Consell de Mallorca, estrenada l’any 2004 a la capital balear Com a productor discogràfic, àmbit en què gaudeix d’un…