Resultats de la cerca
Es mostren 1024 resultats
Diadumen
Escultura de bronze de Policlet feta vers el 430 aC i considerada, després del Dorífor, com la segona versió del seu cànon de proporcions de la figura humana.
No se'n conserva l’original i hom es pot fer càrrec del seu aspecte per una àmplia sèrie de còpies romanes de marbre, de les quals la més pura, en opinió dels crítics, és la conservada al Museo del Prado, restaurada al s XVIII, amb poc encert, donant-li la figura d’un arquer
la Trinitat
Santuari
Santuari del municipi de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), situat en una petita vall al SE de les masies.
És lloc molt frondós i ric en fonts L’església, existent al s XIV, fou reedificada el 1790 Segons una tradició, la imatge de marbre de la Trinitat es trobà sota una vella alzina, dita l’Alzina Sagrada, propera a la capella És lloc de molta devoció i s’hi fan aplecs el 16 i el 30 d’agost
Dídac Covarrubias i Sanç
Història
Vicecanceller de la corona catalanoaragonesa (1598-1607); succeí en el càrrec el valencià Simó Frígola.
Pertanyia a l’orde de Montesa —del qual era assessor general— i al consell reial de Felip II Adoptà una posició més aviat passiva davant els projectes d’expulsió dels moriscs Mort, fou traslladat solemnement a la catedral de València i enterrat en un sumptuós sepulcre de marbre El trasllat fou descrit per Pere Roio, d’Ontinyent
el Llosar
Santuari
Santuari del municipi de Vilafranca del Maestrat (Ports), al nord-oest de la vila.
El santuari de la Mare de Déu del Llosar fou bastit al segle XVI acabat el 1577, sobre un ermitatge anterior, i fou modificat posteriorment, amb edificis annexos hostatgeria i casa dels ermitans conserva un notable retaule gòtic de Valentí Montoliu segle XV Hom hi venera una imatge de marbre, gòtica segons la llegenda, una marededeu trobada
Sarcòfag estrigilat en forma de lenos (Tarragona)
Sarcòfag amb dos camps d’estrígils en forma de lenos o banyera, trobat a la necròpoli paleocristiana de Tarragona i sarcòfag de pedra calcària, amb una inscripció central que informa que s’hi féu enterrar un alt dignatari de l’administració imperial anomenat Leucadius Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona Fou trobat a la necròpoli paleocristiana de Tarragona l’any 1928, i actualment es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm d’inv P 56 És de marbre blanc amb vetes grises i fa 2,18 × 0,74 × 0,68 m Pot datar-se entre el final…
estucament
Construcció i obres públiques
Operació d’estucar una superfície que hom aplica sovint als paraments exteriors de les parets.
En l' estucament en fred hom estén la pasta amb el remolinador i l’aplana amb la paleta Generalment hom aplica tres capes d’estuc En l' estucament en calent o al foc la tercera capa és feta de pasta amb sorra de marbre més fina i hom l’enllustra, quan encara no és eixuta, amb una planxa de ferro calenta
Florenci Cuairan i Blas
Escultura
Escultor.
De jove fou picapedrer Deixeble de Joan Borrell i Nicolau, s’especialitzà en escultures d’animals Bisons, Foques , 1936 Museu d’Art Modern de Barcelona Treballà la pedra, el marbre, la fusta, el bronze i el coure S'exilià el 1937 després d’un sojorn a Anglaterra, residí i treballà a la República de Sud-àfrica fins el 1967, que tornà a Barcelona
Louis-Joseph-Ferdinand Hérold
Música
Compositor francès.
Estudià amb el seu pare, François-Joseph Hérold, amb J-LAdam i ENMéhul El 1812 fou premi de Roma Dedicat principalment a l’òpera còmica, assolí un èxit sorollós amb Zampa, ou la fiancée de marbre 1831, l’obertura de la qual encara s’interpreta Assolí un nou èxit amb Le Pré-aux-Clercs 1832 També escriví ballets, música simfònica i de cambra
Faust Baratta i Oliver
Escultura
Escultor.
Fill de Faust Baratta i Rossi , alumne de Llotja, estudià amb una beca a París Realitzà treballs d’escultura decorativa en marbre, bronze i vori, i també conreà la joieria Va participar en una exposició organitzada pel Reial Cercle Artístic de Barcelona a Buenos Aires 1910 i en altres exposicions oficials de Belles Arts 1918 És pare del dramaturg Faust Baratta i Ruiz
Canosa de Pulla
Ciutat
Ciutat de la província de Bari, a la Pulla, Itàlia, situada a la dreta del riu Ofanto, l’antic Aufidi
.
Correspon a l’antiga Canisium fundada pels grecs esdevingué romana el 318 aC Fou un important centre llaner i de fabricació de ceràmica Seu d’un arquebisbat sota els bizantins Destruïda pels àrabs, fou reconstruïda pels normands Conserva restes d’època romana amfiteatre, arc de Trajà i del castell medieval La catedral, romànica, del s XI, té adossat un mausoleu de marbre de Boemond
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina