Sarcòfag amb dos camps d’estrígils en forma de lenos o banyera, trobat a la necròpoli paleocristiana de Tarragona; i sarcòfag de pedra calcària, amb una inscripció central que informa que s’hi féu enterrar un alt dignatari de l’administració imperial anomenat Leucadius.
Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
Fou trobat a la necròpoli paleocristiana de Tarragona l’any 1928, i actualment es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm. d’inv. (P) 56. És de marbre blanc amb vetes grises i fa 2,18 × 0,74 × 0,68 m. Pot datar-se entre el final del segle IV i l’inici del segle V.
És un sarcòfag sencer en forma de lenos o banyera de marbre (del Proconès?), amb tabula ansata central anepígrafa, peu motllurat i, als costats, dos camps d’estrígils capiculats. Pel material amb què fou realitzat, s’acosta a peces com el frontal de les orants i els fragments de Santa Clara, seguint una tipologia que devia ser ben coneguda a Cartago com a mínim des del segle III, encara que a Tarragona tampoc no en falten els exemples, d’aquesta cronologia, simplement estrigilats, en peces, però sense tabula i de format rectangular.
Bibliografia
- Serra i Vilaró, 1928, làm. XLVII-3, pàgs. 34-35; LAAG, 1931, pàg. 147; Puig i Cadafalch, 1934, pàg. 166; Fournet-Pilipenko, 1961, núm. 97, pàg. 118; Schlunk, 1967, pàg. 248; Berges, 1970, pàgs. 13-19; Amo, 1979-89. pàgs. 112 i 118-120; 1982, pàgs. 240-242; Rodà, 1990, pàgs. 735-736.