Resultats de la cerca
Es mostren 592 resultats
canonarca
Música
Literalment, qui comença el cànon.
En el ritu bizantí, cantor que recita, frase per frase, el text dels cants litúrgics de l’ofici, que el cor repeteix amb la melodia pertinent, escandint cada frase Aquesta és una pràctica conservada sobretot als monestirs, i, en certes ocasions, té l’origen en el fet de facilitar el text als cantors, que, per manca de llibres, cantaven de memòria
cantar
Reproduir amb la veu una melodia determinada proferint sons adients o tot confegint les paraules corresponents a la lletra d’aquesta melodia.
salve
Música
Antífona mariana, començada amb els mots Salve Regina, mater misericordiae, ’Déu vos salve, reina i mare de misericòrdia', que hom canta cada dia després de l’ofici de completes, llevat del temps pasqual, que es canta Regina coeli.
Abans de la simplificació de les rúbriques del breviari 1956, la salve es recitava o cantava després de cada hora canònica des de les primeres vespres de la Trinitat fins a la nona del dissabte abans d’advent El text es distribueix en sis frases i tres invocacions finals la melodia gregoriana, de to primer, és neumàtica des del segle XVII, però, se’n canta també una de sillàbica, d’Henry Du Mont, en to cinquè Ha estat atribuïda al monjo Hermann de Reichenau 1013-1054, a Ademar de Montelh m 1098 o també a Pedro de Mezonzo m 1002, bisbe de Santiago de Compostella Introduïda a Cluny…
Diego de Alvarado
Música
Organista i compositor basc.
Després de servir com a organista a la capella de la cort de Castella, el 1602 s’establí a Lisboa al servei de la capella reial portuguesa, on es mantingué actiu durant més de quaranta anys Tan sols es conserven dues obres seves, ambdues per a orgue La primera és un tiento d’elaborada factura i l’altra és un arranjament sobre la melodia hispànica de l’himne Pange lingua
música eslava
Música
Art musical desenvolupat pels pobles eslaus.
Hom en troba ja testimonis al segle VI Els pobles eslaus conrearen especialment la cançó en els aspectes èpic, familiar i religiós Les seves característiques són força rítmica, melodia limitada i diatònica i estructura formal molt simple A l’edat moderna la música culta imità l’estil de l’Occident europeu, però al segle XIX s’orientà cap a la música popular, actitud en la qual destacà la música russa
Kjeld Abell
Teatre
Dramaturg danès.
Treballà a París i Londres com a decorador teatral, on aprengué les noves tècniques i tendències que li permeteren renovar el teatre danès En la seva tragicomèdia Melodien, der blev væk ‘Melodies que s’han perdut’, 1935 critica l’eixarreïda existència burgesa i la necessitat de recuperar la fantasia melodia per alliberar-se A Anna Sophie Hedvig 1939 critica el feixisme i justifica la violència exercida contra l’opressor
particel·la
Música
Partitura, per separat, de la part de cadascun dels instruments o grups que formen una obra musical.
Els instruments que interpreten aquesta obra tenen una melodia determinada, que en la partitura per a orquestra està escrita entre les corresponents a altres instruments, però que en la particella apareix sola En una orquestra, cada intèrpret té la seva particella amb tot, en el cas que més d’un instrument toqui la mateixa part, la particella és compartida per aquests músics, que se situen davant el mateix faristol
cant anglicà
Música
Repertori de fórmules musicals, harmonitzades polifònicament, utilitzades en el cant dels salms i dels càntics propis de les celebracions litúrgiques de l’Església Anglicana.
El cant dels salms anglicà, sempre en llengua anglesa, seguí, fins a la Restauració segle XVII, uns principis semblants als de la salmòdia gregoriana la melodia original gregoriana sempre a la veu del tenor utilitzant, però, acords de recitació per a declamar els versicles, a la manera de la tradició continental del fals bordó A partir de la reforma litúrgica promoguda per Thomas Cranmer, el vincle amb el cant gregorià fou cada cop més feble El repertori bàsic fou proveït, el 1550, per The Booke of Common Praier Noted , de John Merbecke, una collecció de cants adaptats o novament…
balada
Música
Cançó folklòrica de forma estròfica i caràcter narratiu que, per transmissió oral, s’estengué per Europa des del final de l’Edat Mitjana.
Les balades tradicionals narren una història o un fet de manera condensada però completa, generalment fent referència a esdeveniments tràgics, amors o llegendes religioses, amb recursos efectistes i, sovint, amb la intervenció de diàlegs A partir de la repetició de determinades fórmules, i amb simplicitat expositiva, aconsegueixen una retòrica dramàtica molt eficaç La transmissió oral situa les balades en un procés continu de recreació i transformació tant dels versos com de la melodia, que s’adeqüen a estils melòdics de diferents èpoques Tant a Europa com a l’Amèrica del Nord presenten…
tirolesa
Música
Manera de cantar típica dels Alps tirolesos, on és anomenada iodler o dudler
.
Consisteix en una sèrie de frases melòdiques curtes, sempre de ritme ternari, que hom canta sobre algunes síllabes o vocals, i que es caracteritza per la transició ràpida del registre greu a l’agut i de la veu de pit al falset Sovint hom l’executa polifònicament a base de repetir la melodia a la tercera i a la sexta Molt difosa durant el s XIX, Rossini la introduí en el seu Guglielmo Tell
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina