Resultats de la cerca

Als anys trenta estudià al Daykarhanova Theatre School de Nova York Després de debutar com a actor i autor teatral a Broadway amb l’obra Only the Heart 1944, es decantà per aquesta segona ocupació, que combinà amb els guions cinematogràfics i televisius Estrenà prop d’una cinquantena d’obres, generalment drames centrats en conflictes quotidians ambientats al Sud dels EUA, moltes de les quals origen dels seus guions Destaquen la trilogia formada per 1918 1985, On Valentine's Day 1986 i Courtship 1987 i The Young Man From Atlanta 1995, que obtingué el premi Pulitzer Com a guionista, guanyà un…

El 1985 es graduà en filosofia i anglès a l’Amherst College i dos anys més tard obtingué un doctorat en Belles Arts per la Universitat d’Arizona El 1987 publicà la seva primera novella The Broom of the System , sàtira de la vida americana, que cridà l’atenció per la reeixida superposició de fantasia i realitat Publicà també reculls de contes Girl With Curious Hair 1989 i proses de difícil classificació A Supposedly Fun Thing I'll Never Do Again Essays and Arguments 1997, Brief Interviews With Hideous Men 1999, Everything and More A Compact History of Infinity 2003, Oblivion 2004…

Fou professor de literatura en diverses universitats fora del seu país Tailàndia, Singapur, Alemanya, Japó fins el 1970, que tornà a la Gran Bretanya Es donà a conèixer amb Season Ticket 1948, dins la línia irònica i de concisió pròpia dels poetes de l’anomenat The Movement En el volum autobiogràfic The Terrible Shears 1973, recull la seva experiència a l’estranger A Faust Book 1979 fou el seu darrer volum de poesia, a banda d’antologies posteriors comm ara  Collected Poems 1948-1998 1998  Publicà, posteriorment, The Way of The Cat 1992, Old Men and Comets 1993 i Instant…

Després d’unes primeres collaboracions en revistes, aparegueren An Inland Voyage 1879 i Travels with a Donkey 1879, impressions personals dels seus recorreguts per Europa en cerca de la salut Emigrà a Califòrnia i després tornà al seu país Malgrat que la seva tuberculosi s’anava agreujant, portà a terme una labor completa recollida en nombrosos assaigs, com Familiar Studies of Men and Books 1882, The New Arabian Nights 1882, Memories and Portraits 1887, In the South Seas 1896, etc En la novella Treasure Island 1883 mostra, per mitjà d’una història per a infants, el concepte…

Format al British Film Institute i a la BBC, desenvolupà una àmplia experiència publicitària abans de mostrar el seu punt de vista estilitzat i esteticista en films com The Duellists 1977, premiat a Canes al millor primer film, Alien 1979, Blade Runner 1982 —aquests dos últims esdevinguts clàssics del cinema de terror i de ciència ficció, respectivament—, Legend 1985, Someone to Watch Over Me 1987, Black Rain 1989, Thelma & Louise 1991, 1492 1992, White Squall 1996, Gladiator 2000 —pellícula que rebé cinc Oscar, un premi BAFTA a la millor pellícula i un Globus d’Or a la millor pellícula…

Des de molt jove volgué ésser escriptora, però hi renuncià en casar-se El seu marit, afectat de greus trastorns, fou internat en un centre psiquiàtric en retornar de la Segona Guerra Mundial, i ella es féu càrrec tota sola de les seves dues filles Fins a la jubilació 1979 treballà en la sanitat pública A quaranta-dos anys publicà Cover Her Face 1962, la seva primera novella de misteri, gènere en el qual s’especialitzà Els seus coneixements forenses li foren de gran utilitat en la seva obra, que mostra un acusat realisme, i atenció al detall i a la lògica A partir de Innocent Blood 1980…

Començà tocant el saxofon contralt, que aprengué a tocar a setze anys, però poc després adoptà el tenor com a instrument principal Com a secundaris, utilitzà també el saxòfon soprano i la flauta El 1946 s’incorporà a l’orquestra de Dizzy Gillespie , en la qual consolidà el seu estil i s’establí com un dels tenors del bop per antonomàsia Tocà també en petites formacions amb les grans figures d’aquest moviment, entre els quals cal esmentar Milt Jackson , i el 1949 gravà el primer àlbum com a líder, James Moody and His Bop Men De l’any següent fins al 1952 residí a Europa, on gravà…

Introduí als Estats Units l’obra pianística de Schönberg i fou considerat un intèrpret virtuós de la música contemporània De petit estudià al conservatori de Sant Petersburg 1900-07, on se'l considerà un nen prodigi El 1907 la família emigrà i s’establiren a Nova York, on debutà el 1911 Compositor autodidacte, les seves primeres composicions daten del 1913 —quan escriví Wild Men’s Dance , per a piano— i foren considerades molt innovadores El 1914, debutà a Londres interpretant obres de Schönberg i seves, que no foren ben valorades Es retirà de la vida de concertista el 1922 i es…

Estudià al Conservatori de Tallinn i a la Musikhochschule de Stuttgart El 1951 es traslladà a Canadà, i durant els següents deu anys exercí de professor de piano i teoria, organista, director, compositor i crític musical a Toronto i a Hamilton Durant aquest període evolucionà des d’un llenguatge estrictament tonal cap al dodecatonisme El 1957 aconseguí la nacionalitat canadenca Cap al 1960 abandonà el seu estil anterior i s’inclinà cap a l’experimentació amb mitjans audiovisuals i cap a la música electroacústica El 1962 organitzà a Toronto una nova sèrie de concerts titulats Men…

Després de graduar-se en arts a la Universitat de Tennessee 1952, el 1953 s’allistà a la marina, on serví fins el 1957 Aquest any retornà a la Universitat de Tennessee, on publicà els seus dos primers relats en una revista de la institució El 1960 inicià una existència itinerant i, subsistint en part gràcies a beques i en part fent oficis diversos, es dedicà intensament a l’escriptura Visqué a Chicago i en diverses ciutats de Tennessee, viatjà a Europa i, a mitjan anys seixanta, visqué un quant temps a Eivissa Des del 1976 residí a Texas i a Nou Mèxic La seva narrativa, caracteritzada pel…