Resultats de la cerca
Es mostren 670 resultats
roureda

Roureda pròxima al santuari de la Mare de Déu del Clós, a Montagut de Fluvià
© Fototeca.cat
Geobotànica
Bosc de roures.
Les rouredes són comunitats forestals sovint de sotabosc poc dens, integrades principalment per espècies arbòries i arbustives de fulla caduca, entre les quals predominen els roures Als Països Catalans n'hi ha quatre menes principals La roureda de roure de fulla gran creix en terrenys silicis i costeruts, a les muntanyes humides del Principat La roureda de roure de fulla petita es fa en terres calcàries i relativament eixutes de la muntanya mitjana submediterrània del Principat i del País Valencià La roureda de roure martinenc es troba a l’estatge montà submediterrani de les comarques del…
assimilació
Fonètica i fonologia
Procés degut a l’economia evolutiva de cada llengua en virtut del qual un fonema exerceix la seva influència articulatòria i acústica sobre un altre, contigu o no, envaint-lo parcialment o totalment.
Alguns autors, com és ara Maurice Grammont, ha convertit la recerca i la tipificació d’aquests fenòmens en la tasca primordial de la investigació foneticofonològica, per la força aclaridora que mostren a determinar la dinàmica particular de cada llengua Entre totes les menes possibles d’assimilació que han estat classificades cal esmentar les següents progressiva, quan el fonema assimilador precedeix a l’assimilat rotunda > rodona regressiva, quan l’assimilador segueix l’assimilat bursa > bossa recíproca, quan és mútua entre dos fonemes factu > fait > feit > fet…
escorça d’alzina
Tecnologia
Adob natural, un dels més antics.
Les seves propietats són molt pròximes de les de l’escorça de roure, i ambdues menes d’escorça es confonen en la pràctica sota el mateix nom La seva anàlisi tànnica dóna en mitjana els valors següents tanins 10,0 4-17% no tanins solubles 5,5 4-9% insolubles 71,5 aigua 13,0 El taní de l’escorça d’alzina pertany al grup dels tanins hidrolitzables la seva constitució química és molt complexa i no ben coneguda Un dels seus elements fonamentals és l’àcid ellàgic L’escorça d’alzina dóna a les pells un color marró groguenc molt estimat i és utilitzada encara en la fabricació de sola d’…
passat
Indústria tèxtil
Ordre en què els fils de l’ordit o les arcades d’una muntura jacquard són introduïts per les malles d’un joc de lliços o pels forats de la post o taula d’arcades, respectivament.
Hom anomena passat al seguit aquell en el qual els fils o les arcades són passats començant pel primer lliç o forat i acabant per l’últim El passat a retorn és el que té una part passada al seguit en un sentit i a continuació una altra també passada al seguit però en sentit contrari El passat a punta i retorn és un passat a retorn en el qual la inversió de sentit es fa en un sol fil El passat mixt és el que té combinades diferents menes de passat El passat a dos o més cossos és aquell en el qual els lliços s’han repartit en diversos grups o cossos, o la post d’arcades en diversos…
argilització
Geologia
Transformació d’una roca compacta o d’un mineral en argila.
El tipus més corrent de transformació és la que sofreixen diversos minerals com la mica i, en alguns casos, els piroxens i els amfíbols Consisteix en un seguit de processos d’hidratació amb substitució d’ions, que provoca canvis d’estructura, sobretot separació progressiva de les capes cristallines a mesura que l’aigua amb el seu efecte de falca les va penetrant D’això resulten diverses menes d’argiles, cada cop més alterades illítica, vermiculítica, montmorillonítica, que guanyen en poder d’intercanvi d’ions Un cas particular d’argilització és la caolinització que sofreixen els…
colla
Sociologia
Conjunt de persones aplegades deliberadament i lliurement.
Aquest conjunt pot ésser de dues menes, segons que la seva finalitat estigui en ell mateix colla d’amics o caigui fora del grup colla de lladres Com a característica essencial de la colla, els seus membres posseeixen quelcom en comú normalment una subcultura i creuen que això els diferencia dels altres grups però també és possible que s’uneixin o collaborin diverses colles per a determinats fins Socialment la colla es presenta com una petita societat en la qual es produeix la interacció social, i és un medi òptim per a la integració de l’individu en la societat Com que en…
Ralph Towner
Música
Guitarrista i compositor nord-americà.
Estudià música a l’Oregon University els anys cinquanta, i guitarra clàssica, a Viena, a la meitat dels seixanta Al final d’aquesta darrera dècada tocà amb diversos grups de jazz de Nova York, sobretot com a pianista Després optà per diverses menes de guitarres acústiques Collaborà en el disc de Weather Report I sing the Body Electric 1971 Fou un dels fundadors, el 1971, del grup Oregon, per al qual compongué gran part de la seva producció A part, desenvolupà una carrera com a solista associat a la discogràfica ECM i feu actuacions i enregistraments de guitarra sola, entre els…
fageda

Fageda
© Xevai Varela
Geobotànica
Comunitat vegetal integrada per plantes de fulla tendra i caduca entre les quals domina el faig.
S'estén per Europa i Àsia, en llocs generalment humits Als Països Catalans, hi ha quatre menes de fageda la fageda amb joliu , mancada d’arbusts, que presenta un estrat herbaci exuberant i que forma un garlanda ininterrompuda al llarg del vessant nord dels Pirineus, la fageda amb ellèbor verd, d’estrat herbaci pobre, que es fa tot al llarg del vessant sud, on el grau d’humitat és més baix, i la fageda amb boix i la fageda amb lúzula , força empobrides, amb estrat arbustiu i herbaci integrat en part per espècies de la roureda, com el boix, i fins i tot de tall mediterrani, que es…
palma

Palmes
Etnografia
Cristianisme
Fulla de palmera, engroguida a l’arbre com els palmons i treballada segons l’art de cistelleria per tal de donar-li un aspecte decoratiu, que hom acostuma a dur en la benedicció dels rams el diumenge de Rams.
Hom hi afegeix, generalment, cintes i flocs i diverses menes de figuretes fetes de sucre i de pastisseria És costum que els padrins regalin les palmes i els palmons a llurs fillols Arreu dels Països Catalans se celebren fires i mercats de palmes i palmons els dies anteriors al diumenge de Rams a Barcelona, a la rambla de Catalunya i a la plaça de la Sagrada Família a València, a la plaça de la Seu, etc Per les dimensions i la projecció, ha adquirit una gran importància el Mercat del Ram de Vic Originàriament sorgit de la venda de palmes i palmons a la plaça Major, aviat se centrà…
el Terror
Història
Període de la Revolució Francesa que va des del setembre del 1793 al juliol del 1794, durant el qual els jacobins, dirigits per Robespierre, imposaren un règim dictatorial a tot el país, a través de l’actuació del Comitè de Salvació Pública.
Un precedent fou l’anomenat “primer Terror”, pel setembre del 1792, quan es produí una matança indiscriminada de presoners contrarevolucionaris, en un clima d’excitació per la invasió estrangera del territori francès La primera onada, per l’octubre del 1793, fou provocada pel perill militar contra la Convenció fou el moment de l’execució de Maria Antonieta i de nombrosos girondins La segona onada el Gran Terror, els mesos de juny i juliol del 1794, fou impulsada per Robespierre per tal de mantenir-se en el poder El Tribunal Revolucionari de París en fou el gran instrument ampliada la seva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina