Resultats de la cerca

Fill de l’apotecari Andreu Hernández i Basilis Es doctorà a Montpeller 1806 Fou metge de sanitat militar i féu estudis sobre epidemiologia Observaciones históricas sobre el origen y estado actual de la vacuna en Menorca, 1814 Bon coneixedor dels avenços en les ciències naturals, sostingué una polèmica 1815-16 amb Joan Ramis i Ramis, de qui criticà, amb tota justícia, el Specimen animalium, vegetabilium et mineralium in insula Minorica frequentiorum El 1825 ajudà Jacques Cambessedes en la seva exploració botànica de les Balears Entre altres obres, escriví Observaciones que…

Estudià a la Universitat de València, on es doctorà i fou catedràtic També fou metge de l’hospital general de la ciutat Publicà obres de tema mèdic, com Tirocinio práctico médico-químico-galénico 1737, Palma febril médico-práctica 1739 i Manual de cirugía práctica 1743, que foren reeditades

Es doctorà en medicina a Cervera i en cirurgia a Barcelona, on fou deixeble de Pere Castelló Fou metge major de l’hospital barceloní de la Santa Creu, catedràtic de clínica mèdica, secretari de la Junta Superior de Medicina i membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Fou un dels set metges que assistiren Ferran VII el 1832 Collaborà en La Salud Pública 1821, i publicà Discurso inaugural de la cátedra de clínica 1826 i Elogio histórico del Dr Buenaventura Strauch 1845 Deixà inèdita una Historia de la enfermedad que padeció SM el rey don Fernando VII

Es graduà a Osca 1746 A Barcelona fou metge de l’Hospital de la Santa Creu 1756, catedràtic de medicina a la Universitat de Cervera i membre del protomedicat Escriví dos treballs d’interès Noticia de la epidemia de tercianas que se padeció en varios pueblos del Urgel y otros parajes del Principado de Cataluña en el año 1785 1786, juntament amb Vicenç Grasset, i Tarifa o regulación de los precios a que deben arreglarse en la venta de los medicamentos simples y compuestos los boticarios del Principado de Cataluña 1795, una de les primeres publicacions d’aquest tema

Fou metge militar durant la primera guerra Carlina Posteriorment exercí a Figueres, i més tard anà a Barcelona, on dirigí el diari El Cultivador  1848-51 i fou catedràtic de l’Escola de Botànica i Agricultura, creada per la Junta de Comerç de Barcelona, i de l’Escola Industrial de Barcelona, on pronuncià el primer discurs inaugural el curs 1851 Fou membre de la primera comissió científica de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre Publicà obres de tema agrícola, com Lecciones elementales de botánica 1842, Catecismo de agricultura 1850 i Reflexiones acerca de los bancos…

De mare valenciana, anà a residir a València a setze anys, on es doctorà en medicina i filosofia El 1735 publicà Medicina vetus et nova , obra que el donà a conèixer Aviat esdevingué metge de la noblesa valenciana i es relacionà amb intellectuals com Josep Nebot i Sanç, a través del qual conegué Gregori Maians esdevingué metge de capçalera de la seva família, el qual l’influí profundament des del punt de vista de la metodologia científica i de l’afecció als clàssics, i l’ajudà decisivament a obtenir la càtedra d’anatomia de la Universitat de València 1742-51 El 1745…

Féu estudis sobre la funció ovàrica, la fisiopatologia de la musculatura uterina durant l’embaràs i la lactància, i la fisiologia del cos luti Conegut per les recerques sobre els períodes fecunds de la dona, junt amb el metge japonès Ogino Kyusako establí 1930 el mètode contraceptiu natural anomenat mètode d'Ogino-Knaus

Estudià medicina a la Universitat de València 1950-56 i s’especialitzà en medicina tropical a Anvers 1958, i també en obstetrícia i ginecologia Des del 1959 fins al 1968 estigué destinat a la República del Congo com a metge de l’Organització Mundial de la Salut Fou cap de secció del servei de tocoginecologia de la Residència Sanitària de la Seguretat Social d’Eivissa 1970-83 Militant del Partido Popular, entre el 1979 i el 1987 fou conseller de Sanitat i Afers Socials i vicepresident del Consell Insular d’Eivissa i Formentera i, en 1983-87, conseller sense cartera del Govern Balear Durant més…

Ensenyà medicina a Lleida, i exercí de metge a València, on compaginà aquesta activitat amb classes privades de gramàtica llatina als fills de la burgesia valenciana, també a Oliva, a Gandia 1502-04 i, des del 1505, a Tortosa, on el curs 1515-16 fou mestre major de l’Estudi de Gramàtica de la ciutat A partir del 1515 es traslladà a Barcelona, on també treballà com a metge El 1502 publicà a València Sinonima variationum sententiarum , un repertori de frases en llatí i català per a escriure cartes correctament és una traducció i adaptació a la valenciana prosa d’una…

Estudià a la universistat de Berlín i fou deixeble de RVirchow i LTraube Treballà de metge i de professor a Berlín, i s’especialitzà en l’estudi de les malalties pulmonars i llur terapèutica Descobrí el Diplococcus pneumoniae , conegut com a bacil de Fraenkel , que produeix la pneumònia Féu investigacions sobre patologia de la leucèmia