Resultats de la cerca
Es mostren 184 resultats
Julián Antonio Carrillo(-Trujillo)
Música
Compositor mexicà.
Vida Format al Conservatori Nacional de Ciutat de Mèxic, on estudià violí, composició i acústica, el 1899 anà a Europa, on prosseguí els seus estudis als conservatoris de Leipzig i Gant Ja abans d’anar-se’n de Mèxic havia començat a donar forma als seus postulats teòrics, que durant la seva estada a Europa s’anaren perfilant Basats en la física, les matemàtiques i la teoria musical, refusaven la divisió de l’escala en els tradicionals dotze sons En les seves composicions arribà a utilitzar intervals d’1/16 de semitò Segons la teoria microtonal microtonalitat de Carrillo, l’escala quedava…
Antoni Peyrí i Macià
Arquitectura
Pintura
Arquitecte i pintor, fill d’Antoni Peyrí i Rocamora i net de Francesc Macià.
Després de la Guerra Civil de 1936-39 s’exilià amb la seva família i el 1941 s’establí a Mèxic Adquirí la nacionalitat mexicana i el 1950 es graduà com a arquitecte a la Universitat de Mèxic Professor a l’Escuela Nacional de Arquitectura ENA de la mateixa universitat 1951-70, també hi desenvolupà una considerable tasca docent com a professor de disseny fins el 1978, i fou delegat oficial del Colegio de Arquitectos de México en els congressos internacionals de París 1965, Praga 1967 i Mèxic 1970 Intervingué, amb Mario Maní, en el pla urbanístic d’Acapulco i projectà, amb F Candela i E…
Wolfgang Rihm
Música
Compositor alemany.
Un dels compositors europeus més importants de la generació nascuda després de la Segona Guerra Mundial Autor d’un gran nombre d’obres, tant vocals com instrumentals, i d’algunes de les composicions escèniques més impressionants de la segona part del segle XX Estudià composició amb H Searle, W Fortner i K Huber, però fou K Stockhausen, especialment, qui influí decisivament en les seves primeres obres Tot i això, Rihm s’allunyà de l’experimentalisme radical dels seus mestres per desenvolupar una estètica més comunicativa i emocional Algunes de les obres del seu extens catàleg són…
,
Alfonso Reyes
Alfonso Reyes
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor mexicà.
Polígraf, és un dels més clars exponents de la cultura llatinoamericana Tingué diversos càrrecs diplomàtics a Espanya, França, l’Argentina, el Brasil, i dirigí o bé orientà gran part d’activitats culturals de Mèxic l’any 1945 obtingué el Premio Nacional de Literatura, i fou, des del 1957, director de l’Academia Mexicana del Libro La seva obra, aplegada sense completar encara pel Fondo de Cultura Económica de México en 19 volums, ofereix tots els gèneres, bé que on reeixí de ple fou en l’assaig Com a assagista, Reyes és un dels més aguts, brillants, profunds i cultes de l’època actual en…
Leopold Querol i Roso
Música
Pianista, compositor i musicòleg valencià.
Vida Estudià música als conservatoris de Múrcia i de València i la carrera de filosofia i lletres a la Universitat de València La seva investigació sobre el músic de Brabant J Tinctoris el portaren, amb l’ajut d’una pensió, primer a Itàlia i després a París, ciutat aquesta darrera on continuà l’estudi de la notació mesurada i perfeccionà el piano amb Ricard Viñes Fou professor de piano al Conservatori de Madrid i catedràtic de francès en diversos instituts d’Espanya, tasca que compaginà amb la de concertista aquí i a l’estranger Com a compositor cal destacar-ne les obres Preludio en si bemol…
Claudia Sheinbaum Pardo

Claudia Sheinbaum Pardo (2024)
© Ernesto Toboa (CC BY 2.0)
Política
Política mexicana.
Es llicencià en física 1989 per la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM i és doctora en enginyeria ambiental 1995 Investigadora titular de l’Institut d’Enginyeria de la UNAM, el 2007 s’incorporà al Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic de l'ONU, grup que fou guardonat amb el premi Nobel de la pau el mateix any Inicià la seva carrera política l’any 2000 quan entrà a formar part del gabinet del cap de govern de Ciutat de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador i des del mateix any fou secretària de medi ambient del districte federal 2000-06, coincidint amb l’…
Víctor Mora i Alsinella
Cinematografia
Literatura catalana
Escriptor.
Germà de l’escenògraf Rafael Mora Es dedicà sobretot al teatre Publicà el drama La cançó dels catalans 1922, però el seu gran èxit fou Cançó d’amor i de guerra 1926, escrita en collaboració amb Lluís Capdevila i musicada per Martínez Valls Estrenà, entre altres, les obres musicades La taverna d’en Mallol 1930, inspirada en la popular Cançó de taverna d’Apelles Mestres La legió d’honor 1930, amb música de Martínez i Valls Gent del camp Xiquets i mossos 1931, amb música de Ramon Ferrés, L’àliga roja 1932, també amb música de Martínez i Valls i La revolta Igualment, escriví…
, ,
Manuel Duran i Gili
Literatura
Escriptor i professor.
El 1939 s’exilià a França i el 1942 a Mèxic, on es llicencià en lletres i en dret a la Universidad Nacional Autónoma de México Treballà com a traductor de l’ONU Posteriorment, es doctorà a París i a Princeton EUA en literatures romàniques El 1953 s’establí als Estats Units, on fou catedràtic a la Universitat de Yale 1960-98, al departament d’espanyol i portuguès, que també dirigí Especialista en literatura llatinoamericana, sobretot mexicana, publicà Genio y figura de Amado Nervo 1971, Cuentos y crónicas de Amado Nervo 1971, Tríptico mexicano Juan Rulfo, Carlos Fuentes y Salvador Elizondo…
,
cinema mexicà
Cinematografia
Cinema desenvolupat a Mèxic.
L’introductor del cinema al país fou l’enginyer Salvador Toscano Barragán, que el 1896 creà la primera sala d’exhibició i esdevingué el primer realitzador mexicà Amb l’arribada del sonor, el cinema mexicà se situà al capdavant de la producció hispanoamericana Però, malgrat diversos productors autòctons, els millors films del moment sobre Mèxic i els temes mexicans són producte de realitzadors estrangers, com Eisenstein Que viva México , 1930-31 i Fred Zinnemann Redes , 1934, per exemple El 1946 el cinema mexicà es donà a conèixer internacionalment amb el premi atorgat al Festival de Canes a…
Blanca París Corcoll
Historiografia
Historiadora i catalanòfila.
Filla de pares catalans, féu estudis d’història a la Facultad de Humanidades y Ciencias de la Universidad de Montevideo 1957, en la qual, més tard, fou professora titular Durant el seu exili a Mèxic, fou catedràtica de la Universidad Nacional Autónoma de México Membre del Centro Coordinador y Difusor de Estudios Latinoamericanos, collaborà en les revistes Nuestra América 1980-81 i Universidades 1978-81 El 1960 i el 1968 obtingué la beca Gallinal, del Consejo de la Facultad de Humanidades y Ciencias de la Universidad de la República, per a estudiar la immigració al Riu de la Plata en arxius d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina