Resultats de la cerca
Es mostren 2233 resultats
arbequina
Olives arbequines
© Fototeca.cat
Agronomia
Olivera d’una varietat petita, molt conreada a Catalunya (Camp de Tarragona, l’Urgell, les Garrigues), productora d’olis de qualitat excel·lent.
Les oliveres arbequines són arbres vigorosos, de producció abundant, adequats per a ésser conreats en climes relativament freds Fan olives de mida molt petita, de forma oval i simètrica, pell molt fina, d’un negre brillant una vegada madura, el rendiment en oli de les quals és del 17,2 al 19,5%
candela
Oficis manuals
Cilindre afuat de qualsevol matèria cèria, de vegades tenyida de colors, que envolta una metxa de cotó lleugerament torçada i que fa una flama lluminosa quan hom l’encén.
La seva forma prové del sistema de fabricació, consistent a submergir repetidament el ble en la cera fosa fins que adquireix el gruix o el pes desitjat La seva mida és determinada per una xifra que indica el nombre de candeles iguals que calen per a arribar a una unça de pes
astre
Astronomia
Cos celeste de forma determinable, aïllat en el cosmos i que es mou d’acord amb determinades lleis.
És compacte, d'una mida mínima equivalent a un asteroide i emissor de llum pròpia o reflectida Hom anomena genèricament astre qualsevol planeta, estel, satèllit o cometa Són exclosos d’aquesta denominació els cossos celestes o les agrupacions d’aquests de forma no totalment determinada, com els cúmuls, les associacions o les nebuloses
Els darrers avenços en la paleontologia de vertebrats de les Illes Balears
Els darrers avanços en l’estudi de la paleontologia de vertebrats de les Illes Balears fan referència, per una banda, a Mallorca, amb alguns treballs veritablement revolucionaris sobre la paleobiologia de Myotragus , un bòvid endèmic que hi va viure aïllat del continent durant els darrers 5 milions d’anys i, de l’altra, a Menorca, amb la descoberta d’un nou mamífer endèmic, el Nuralagus rex , el conill més gran que s’ha descrit mai, que arribava a 12-15 kg de massa corporal Motlle endocranial d’un isard Rupicapra pyrenaica actual esquerra i de Myotragus balearicus dreta, de pes corporal…
plesiosaures
Herpetologia
Subordre de rèptils aquàtics de l’ordre dels sauropterigis que aparegueren al començament del Triàsic i existiren fins a la darreria del Cretaci.
Típicament, els plesiosaures tenien un cos ample, el coll llarg, la cua curta i les extremitats desenvolupades en aletes La seva mida variava entre 2 i més de 15 m de llargada Els plesiosaures eren vivípars com ho demostra un exemplar que reserva un embrió relativament gran a dintre de la seva cavitat abdominal
Els columbiformes: coloms i tórtores
Les característiques dels columbiformes són ben conegudes de tothom, gràcies a l’antropofília d’algunes formes domèstiques del colom roquer Columba livia El tudó Columba palumbus , del qual veiem dos exemplars, és de colors menys uniformes que no aquell i es distingeix per les taques blanques del coll i les ales és freqüent als nostres boscos Oriol Alamany Els columbiformes Columbiformes constitueixen un ordre molt homogeni d’ocells de mida mitjana, cos arrodonit, cap menut, plomatge dens i parrupeig característic Nien als arbres i ponen dos ous S’alimenten predominantment…
Gran Barrera de Queensland
Austràlia La barrera de corall a Brisbane
© Fototeca.cat
Escull
Sistema d’esculls, considerat el més gran del món, situat davant la costa NE d’Austràlia i que s’estén en una longitud de 2 000 km, des de prop de la desembocadura del riu Fly, al golf de Papua, fins al cap Sandy.
Més que una barrera continuada, és una sèrie lineal de molts esculls, de mida variable i separats per estrets, anomenada “barrera exterior”, i una segona sèrie de molt nombrosos, situats entre la primera i la línia de la costa Hom en distingeix dos tipus principals els esculls lineals, o ribbon reefs , i els esculls de plataforma
debris flow
Geologia
Flux en massa de sediment integrat per una matriu fangosa amb una certa proporció d’aigua, la qual suporta en suspensió partícules de roca més grans.
Pot donar-se tant en condicions subaèries, per exemple en ventalls alluvials, com submarines, per exemple al peu del talús continental El debris flow sol ser un flux laminar no turbulent, i genera un dipòsit tabular més o menys desorganitzat internament, compost per argila i fragments de roca de mida diversa fins a blocs de dimensions mètriques
himeni
Botànica
Capa de cèl·lules esporògenes (ascs o basidis) i de cèl·lules o hifes estèrils, implantades en general perpendicularment a la superfície d’un estroma.
L’himeni dels ascomicets i dels ascolíquens comprèn ascs i paràfisis filiformes de llargada equivalent, i el seu color depèn del de l’àpex de les paràfisis i dels ascs epiteci L’himeni dels basidiomicets comprèn, a més dels basidis, paràfisis curtes unicellulars en realitat, basidíols i sovint cèllules allargades, de mida molt superior, els cistidis
piroclàstic | piroclàstica
Mineralogia i petrografia
Dit del material expel·lit a l’atmosfera durant una erupció volcànica de tipus explosiu.
Pot ésser emès en estat sòlid fragments arrencats de les parets de la xemeneia volcànica o en estat de fusió i en aquest cas se solidifica totalment o parcialment durant la trajectòria aèria Els principals tipus de material piroclàstic són, segons un ordre decreixent de mida, els blocs i les bombes volcàniques, els lapillis i les cendres
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina