Resultats de la cerca
Es mostren 1686 resultats
Teixits d’època romànica (Barcelona)
Art romànic
Teixit de Santa Anna de Barcelona Fragment de teixit trobat al sepulcre de Sant Daniel d’aquesta església, amb decoració de rengles de cercles que inscriuen figures d’aus ECSA - G Llop El museu Episcopal de Vic conserva un fragment de teixit procedent del sepulcre de Sant Daniel de l’església de Santa Anna de Barcelona És un tipus de teixit decorat per línies horitzontals de cercles, el que s’anomenava en els documents medievals pallia rotata Les rengleres de cercles són de dos tipus, una amb cercles grans i l’altra amb cercles més petits Els cercles grans tenen al seu interior dos ocells…
Xi’an
Exèrcit de soldats de terracota trobat a la tomba de l’emperador Qin Shi Huangdi (221-206 aC), prop de la ciutat de Xi'an, a la Xina
© B. Llebaria
Ciutat
Capital del sheng de Shaanxi, Xina, i de la regió del Nord-oest.
Situada al vessant septentrional del Qin Ling, dins la fossa tectònica del Wei He, en el seu aiguabarreig amb el Huang He, és un important centre comercial i un mercat agrícola te, opi, arròs, blat de moro, tabac, etc Té importants indústries tèxtils cotó, d’equipaments elèctrics, de maquinària i oleícoles Prop de la ciutat hi ha innombrables restes de les antigues capitals imperials de Chang An, Qing i Tang El 1974 hi fou descoberta la tomba de Zheng, fundador de la dinastia Qing, envoltada de milers de guerrers de terracota, de mides naturals
Can Cabanyes

Can Cabanyes
Mas Cabanyes
Casal fortificat, situat al nord del terme municipal d’Argentona (Maresme).
L'edifici actual, declarat bé cultural d’interès nacional, es correspon a una casa forta del segle XVI, de planta rectangular amb torrellons a la part superior dels quatre angles de tancament, els quals presenten una coberta de rajola vidrada verda i blanca Té nombroses obertures de mides diverses, totes amb llinda, a les quatre façanes La porta d'accés principal és d'arc de mig punt adovellat Per sobre d'aquest s'obren tres balcons amb llindes motllurades i baix relleus En aquesta façana destaca també un escut
Escultura funerària
Catalunya conserva un notable conjunt de sarcòfags esculpits d’època paleocristiana, alguns en molt bon estat de conservació i altres de fragmentats, la major part dels quals es guarden actualment en diverses entitats museístiques En els articles següents presentem un inventari d’aquestes peces d’escultura funerària, aportant, quan és possible, la data del descobriment i el lloc on foren localitzades, l’indret on es conseven, el material amb què foren fetes, les mides, la datació i una petita anàlisi o estudi de cadascuna d’elles acompanyat, en cada cas, de la bibliografia…
ṭabl
Música
Instrument de percussió popular del nord d’Àfrica, format per un cos cilíndric llarg, amb una membrana a cada extrem.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon cilíndric de dues membranes Pot tenir diverses mides, i sol ser tocat en posició horitzontal, mentre és sostingut amb una o més corretges de cuir o fibra pel darrere de la nuca o les espatlles de l’instrumentista Aquest utilitza una baqueta flexible per un costat i directament la mà per l’altre És l’instrument que acostuma a donar el suport rítmic a la zurnā aeròfon de doble llengüeta El nom de ṭabl és utilitzat també, de manera genèrica, per a designar tots els tambors àrabs
Fons d’art romànic del Museu Comarcal Salvador Vilaseca (Reus)
Art romànic
El museu El Museu Comarcal Salvador Vilaseca inicià la seva història l’any 1934 amb la inauguració del Museu Municipal de Reus, dirigit per S Vilaseca fins a la seva mort Actualment, el Museu té la seu a la plaça de la Llibertat núm 13, on s’organitzen exposicions temporals, i al Raval de Santa Anna núm 59, on, des de l’any 1984, és oberta al públic la collecció d’arqueologia En el fons del Museu cal destacar una sèrie d’esteles procedents de diversos indrets de la comarca, a algunes de les quals es pot atribuir una datació medieval MaCC Estela funerària de Vilaplana Detall del disc d’una…
Aqüeducte de Vilagonella (Avinyó)
Art romànic
Pont Aquesta edificació, avui al terme municipal d’Avinyó, esmentada en la delimitació del terme del castell d’Artés que es feu el 938 a petició del mandatari del bisbe de Vic, quan el terme passava pel riu de Rodors avui riera de Malrubí diu que puja pel riu i arriba a l’aqüeducte, i s’ha identificat aquest aqüeducte amb el de Vilagonella, que servia per portar aigua a un forn d’obra situat a prop del mas Vilagonella Restes de l’aqüeducte molt poc temps abans de la seva desaparició, segons una fotografia feta l’abril de 1980 J Gibert Blocs de pedra de l’aqüeducte amb una ranura aconcavada…
amfiteatre d’El-Djem
Amfiteatre
Amfiteatre romà de la ciutat d’El-Djem, al wilāya de Mahdia (Tunísia).
Construït entre els anys 230 i 238, fou una de les grans construccions de la ciutat romana de Thysdrus Amb capacitat per a 30000 espectadors, fou el més gran de l’imperi Romà després dels de Roma 45000 espectadors i Càpua 40000 espectadors, amb unes mides similars 148 m de llarg per 122 m d’ample i una alçària de 36 m Disposava de tres pisos o plantes, amb arcades, i de dues galeries en forma de creu a sota L’arena mesurava 65 × 39 m És ben conservat i des del 1979 és protegit com a patrimoni de la humanitat
to
Música
Segment de tub metàl·lic que s’afegeix al tub principal d’alguns instruments aeròfons de broquet per a ajustar-ne l’afinació absoluta a una tonalitat concreta.
L’ús dels tons és característic dels instruments sense vàlvules El seu efecte acústic consisteix a modificar la llargada del tub principal a fi d’obtenir un altre so fonamental amb els seus harmònics corresponents En molts instruments, els tons constitueixen un joc d’accessoris intercanviables de diferents mides corresponents als sons fonamentals de les tonalitats més usuals Per exemple, als segles XVIII i XIX era habitual disposar de tons en do, re, mi, fa, sol, la, si i si♭ La dificultat del seu ús és deguda a la impossibilitat de canviar-los mentre l’intèrpret està tocant
Sant Esteve de Juverri (Sant Julià de Lòria)
Art romànic
Situació Vista de l’edifici des de llevant, amb l’absis, de planta semicircular i mancat de tota ornamentació JM Ubach L’església de Sant Esteve de Juverri és la titular del poble del mateix nom, el més meridional d’Andorra, situat en un coster, a 1 285 m d’altitud, enlairat sobre la Valira i sobre el Runet, petit nucli també envoltat per una zona residencial, al peu del bosc de Juverri Actualment pertany a la parròquia de Sant Julià de Lòria, bé que antigament havia depès de la parròquia d’Arcavell, a l’Alt Urgell Situació x 1°29′30” — y 42°26′30” Per a arribar-hi cal agafar la carretera que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina