Resultats de la cerca
Es mostren 249 resultats
microanàlisi
Química
Conjunt dels mètodes i les tècniques de l’anàlisi química adequats per a mostres de substància de l’ordre del mil·ligram.
Els mètodes aptes per a mostres menors constitueixen l' ultramicroanàlisi , i els aptes per a mostres de l’ordre del decigram o del centigram, la semimicroanàlisi La microanàlisi © fou desenvolupada principalment per Friedrich Emich i Fritz Pregl, ja al començament del s XX, però no es generalitzà fins a la comercialització de les microbalances, o balances microanalítiques, sensibles al microgram Atès que les quantitats de substància emprades són encara molt llunyanes de les dimensions moleculars, el comportament químic és el mateix que quan hom treballa amb quantitats grans,…
Francesc Giralt i Prat
Química
Enginyer químic.
Format a l’Institut Químic de Sarrià 1970, és llicenciat en química i doctor en ciències químiques per la Universitat de Barcelona 1977, màster en ciències aplicades 1973 i doctor en filosofia 1976 per la Universitat de Toronto Catedràtic d’enginyeria química a la Universitat Rovira i Virgili Director del Centre d’Innovació en Tecnologia Química CITQ de la Xarxa d’Innovació Tecnològica del departament d’indústria de la Generalitat de Catalunya CIDEM, membre del Water Technology Research Center Universitat de Califòrnia, Los Angeles i membre del Center for Environmental Implications of…
Paul M. Nurse
Bioquímica
Fisiòleg britànic.
Estudià a les universitats de Birmingham i East Anglia, on es doctorà en biologia cellular i bioquímica 1973 Ha estat professor de les universitats d’Edimburg i Oxford i actualment és director general de la Imperial Cancer Research Foundation de Londres Ha investigat els mecanismes moleculars que regulen el cicle cellular i la divisió de la cèllula, i ha identificat i clonat diversos gens que controlen el cicle cellular Un d’aquests, el gen CDK1 cyclin dependent kinase 1 , codifica un enzim que actua controlant la duplicació de l’ADN i la seva separació durant la divisió…
spin
Física
Paràmetre que descriu el moment angular intrínsec de les partícules elementals o dels nuclis.
És un dels nombres quàntics que caracteritzen l’estat d’una o de diverses partícules en un sistema atòmic El moment angular intrínsec val , on s és el spin i h la constant de Planck dividida per 2π La noció de spin nuclear fou enunciada per Pauli el 1924 per tal de donar una explicació a l’estructura hiperfina de les ratlles espectrals d’un núclid, és a dir, a la subdivisió de les diferents ratlles en ésser obtingudes mitjançant un espectrògraf de gran resolució Goudsmit i Uhlenbeck, el 1925, ampliaren aquesta noció a l’electró, per explicar, també, l’estructura fina de les ratlles espectrals…
càmfora

Càmfora
©
Farmàcia
Química
Cetona terpènica existent en les seves dues formes òpticament actives i com a racèmic.
És obtinguda per destillació amb arrossegament de vapor de la fusta del camforer hom assoleix, així, la forma dextrogira Té el punt de fusió a 179,75ºC i el d’ebullició a 204ºC Les zones productores de càmfora més importants són el Japó, Taiwan i algunes comarques de la Xina central La forma sintètica racèmica és obtinguda a partir del pinè Els seus cristalls fan una olor penetrant característica És soluble en els dissolvents orgànics i en els àcids minerals És emprada com a plastificant de la cellulosa hom n'usa els èters i èsters en la fabricació de plàstics, sobretot celluloide, laques i…
Química 2017
Química
Ordinadors per a predir l’olor dels compostos químics Des del punt de vista molecular, l’olfacte és el més desconegut dels cinc sentits Avui en dia encara és del tot impossible relacionar la resposta olfactiva amb alguna particularitat de l’estructura molecular dels compostos que la provoquen Malgrat que s’han desenvolupat algunes teories que es basen en la interacció de diferents tipus de molècules amb uns receptors específics situats a les fosses nasals, sovint aquestes teories topen amb observacions experimentals tan bàsiques com el fet que dues molècules amb estructures totalment…
antigen
Biologia
Substància capaç d’induir la formació d’anticossos, els quals tenen capacitat de reacció específica amb ella.
La capacitat antigènica va lligada a una certa mida i a una rigidesa moleculars L’especificitat antigènica depèn de certs grups funcionals o parts petites de la molècula Actuen com a antígens les proteïnes i els polisacàrids Els lípids no hi actuen mai, però formant part de molècules proteiques poden conferir especificitat immunològica aquesta mena de capteniment pot ésser també el de petites molècules acoblades a proteïnes i, aleshores, aquestes molècules aïllades, bé que per elles mateixes no són antigèniques, poden unir-se específicament amb els anticossos formats, en el qual…
diborà
Química
Hidrur de bor de la sèrie dels borans que, com ells, presenta un dèficit d’electrons en l’estructura.
Hom admet que aquest compost disposa de 12 electrons de valència, quantitat suficient per a unir els sis hidrògens als àtoms de bor per enllaços covalents normals, no restant, però, cap electró per a l’enllaç bor-bor Per tal d’explicar aquest fet, el diborà ha estat molt estudiat La interpretació de les dades experimentals, sobretot espectroscòpiques, permet de suposar que el diborà presenta una estructura amb ponts d’hidrogen en la qual dos grups BHS22 són coplanaris i els dos hidrògens restants van disposats al mig, simètricament per sobre i per sota del pla Des del punt de vista de la…
Xavier Estivill i Pallejà
Medicina
Metge especialista en hematologia i hemoteràpia.
Doctor en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en genètica per la Universitat de Londres Després d’haver realitzat l’especialitat mèdica als hospitals de Bellvitge i de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, completà la seva formació com a investigador a la Universitat dels Estudis de Torí Itàlia i al Sant Mary's Hospital Medical School de Londres Gran Bretanya En aquest darrer centre exercí l’any 1988 de professor associat al departament de bioquímica i genètica molecular El 1989 i el 1990 fou professor d’investigació de la unitat de genètica molecular de la Fundació d’…
virus de la immunodeficiència humana
Bioquímica
Virus causant de la sida.
És un virus ARN, d’entre 80 i 150 nm de diàmetre, del grup dels retrovirus Comparteix diverses propietats morfològiques, biològiques i moleculars amb altres virus relacionats que afecten diversos mamífers Es compon de dues cadenes d’ARN idèntiques i d’enzims vírics dins d’un nucli proteic envoltat per una càpsida i un embolcall extern Hom en coneix dues variants, el VIH-1 i el VIH-2 El primer fou identificat l’any 1983, i la paternitat del descobriment ha originat una polèmica entre els investigadors L Montagnier i R Gallo El VIH-2 fou descobert el 1986 i, en contrast amb la distribució…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina