Resultats de la cerca
Es mostren 40706 resultats
la Guàrdia Pilosa

L’església de Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa, al terme de Pujalt (Anoia)
© Fototeca.cat
Antic poble
Antic poble del municipi de Pujalt (Anoia), a l’extrem oriental del municipi.
L’església parroquial és dedicada a sant Jaume Formava municipi independent a mitjan s XIX
Montesquiu

El Ter al seu pas pel poble de Montesquiu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba al sector septentrional de la comarca, a la vall del Ter, riu que el travessa de N a SE Limita al N amb els municipis de les Llosses Ripollès i Santa Maria de Besora, que també hi limita pel sector de llevant Per l’E confronta a més amb Sant Quirze de Besora i per l’W amb Sora El torrent dels Ferrers, que davalla des dels cims de Santa Maria de Besora, desguassa al Ter per l’esquerra, i per la dreta ho fa la riera de Sora El terme és força abrupte, a excepció del sector per on passa el Ter, que forma una petita vall Les terres del terme es formaren durant les…
Gistaín
Municipi
Municipi de Sobrarb, Aragó.
És situat a la vall de Gistau , en gran part a la dreta del Cinqueta Entre els anys 1973 i 1987 pertangué al municipi de Plan
Castell d’Aro

El castell de Castell d’Aro
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró.
Aturonat a l’esquerra del Ridaura i esmentat ja el 1362, es formà prop d’un castell, probablement el castrum Benedormiens , donat el 1041 al monestir de Sant Feliu de Guíxols Formà part de la batllia reial de la Vall d’Aro, convertida al segle XIX en municipi, del qual fou el cap i li donà el nou nom dins el mateix segle se segregà el municipi de Santa Cristina d’Aro L’església parroquial Santa Maria, consagrada el 1078, depengué de Santa Cristina d’Aro fins al segle XVII Fins el 1991 fou cap de municipi, al qual també donà nom
el Mas del Llaurador
Despoblat
Despoblat del municipi de Valljunquera (Matarranya), situat al NE del cap del municipi.
L’església de Sant Joan depèn de la parròquia de la Vall del Tormo Formava municipi independent a mitjan s XIX
Vinfaro

Vista general del tossal on es troven les restes de la fortalesa medieval de Vinfaró, al municipi de Alfés (Segrià)
© Fototeca.cat
Masia
Antic poble
Masia i antic poble del municipi d’Alfés (Segrià), al N del terme, a la dreta del riu Set.
Ha perdurat fins al s XX una interessant creu de terme, gòtica, i les restes de l’antic castell de Vinfaro , del qual depenien els termes de la Manxa i de Torrepicona Aquest lloc, que havia pertangut als Romeu de Lleida i als Montagut de València, fou adquirit el 1516 per la família Remolins, i el 1628 passà als Riquer, marquesos de Benavent Al començament del s XVIII ja era despoblat
la Collada
Caseria
Caseria del municipi de Graus (Osca).
Formà part de l’antic municipi de Güel
Faura
Vista de l’església parroquial de Faura
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Morvedre, a la vall de Segó.
La major part del territori és ocupada per les hortes regades per la font de Quart taronges, tomàquets i llegums el secà és reduït a les petites elevacions garrofers, oliveres i vinya Les activitats industrials es limiten a les de la comercialització de les taronges La vila 3 127 h 2006, faurins, faurers 29 m alt, que agrupa tota la població del municipi, forma un sol nucli amb Benifairó de les Valls entre el 1884 i el 1906 formaren un sol municipi, anomenat la Vila de la Unió L’església parroquial és dedicada als Sants Joans Fou centre de la senyoria i després…
Jou
Poble
Poble del municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), damunt el vessant esquerre del barranc de Jou.
Formava un municipi independent fins el 1971, que li foren annexats els antics termes d’Unarre i Escaló La nova capital del municipi fou establerta a la Guingueta d’Àneu L’antic municipi comprenia, a més, la caseria de Dorve, el poble de Berrós Jussà i l’antic de Berrós Sobirà, avui despoblat
Valdés

Vista del port de Luarca
© Jaume Ferrández
Municipi
Municipi d’Astúries.
Situat a la Mariña Occidental, a la desembocadura del riu Negro, uns 60 km al NW d’Oviedo És centre agrícola i ramader i de pesca Hi ha indústria alimentària conserves pesqueres El cap del terme és Luarca en asturià, Lluarca, destacat nucli turístic Fins el 1998 el nom de municipi fou Luarca
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina