Resultats de la cerca

Es formà musicalment a la seva ciutat natal en les disciplines de piano, cant i art dramàtic El 1966 es traslladà a Alemanya per ampliar els seus coneixements com a cantant a l’Escola Superior d’Hamburg Fou membre de diverses companyies de teatres operístics germànics fins que el 1973, de retorn a França, ingressà com a membre estable de l’Òpera de París Tot i haver abordat un repertori variat, dedicà gran part de la seva carrera a la música del segle XX Parallelament a l’òpera, dugué a terme una intensa activitat en el terreny de la música vocal de cambra, especialment amb el…

S’inicià musicalment amb el violí, que estudià amb P Sarasate, i posteriorment es decantà cap al cant, disciplina en la qual fou deixebla de H Criticos i R von Zur Mühlen Especialitzada en repertori d’autors contemporanis, fou una intèrpret de referència de les obres vocals de G Mahler, G Fauré, F Poulenc, C Debussy, I Stravinsky i M de Falla, entre altres compositors El 1913 participà, a Viena, en l’estrena dels Gurrelieder d’A Schönberg, de qui també estrenà Pierrot lunaire , obra que arribà a cantar arreu d’Europa A partir dels primers anys de la dècada dels trenta, començà a…

Vida Estudià dret, però es dedicà a la literatura Professor a l’Acadèmia de Belles Arts de Torí 1878, el 1888 es traslladà a Milà, on fou director de l’Accademia dei Filodramatici i professor al Conservatori de Música Mitjançant les seves collaboracions en la premsa influí musicalment el públic de l’època Com a dramaturg, mostrà una gran versatilitat en la temàtica i la situació dels arguments, i sabé captar els gustos del seu temps La seva aportació a l’òpera fou breu però significativa associat a Luigi Illica, escriví els textos de Manon Lescaut i de la trilogia formada per La…

Es formà musicalment a Alemanya, on estudià piano, composició i direcció També assistí a cursos de filosofia i musicologia a les universitats de Heidelberg i Munic El 1899 tornà als Estats Units, on fou cap del departament de música de la Biblioteca del Congrés 1902-17 i director del departament de publicació de la firma G Schirmer Fou editor de "Musical Quarterly" des dels seus inicis, el 1915, i secretari i bibliotecari de l’Associació Beethoven de Nova York, fundada el 1918 És autor d' A Bibliografy of Early Secular American Music 1905 i Early Concert-Life in America 1731-1800…

Es formà musicalment amb el seu pare, organista i director de cor, i més tard a la Kreuzschule de Dresden 1862-67, on fou alumne de J Otto Estudià musicologia a la Universitat de Leipzig 1868-71 amb O Paul, F Ritschl i W Voigt, i al conservatori de la mateixa ciutat 1869-70, amb EF Richter i C Reinecke Desenvolupà diferents tasques en nombroses institucions, conservatoris i universitats alemanys Fundador de la nova Societat Bach, fou editor general de la publicació "Monuments de la música alemanya" 1912-18 És el musicòleg alemany més important, després de H Riemann Considerà la…

Format musicalment a l’Acadèmia de Música de Viena, un cop acabats els estudis i després de dirigir a Dresden i a Praga fou nomenat director principal de la Staatsoper de Berlín 1914-23 El 1924 i el 1925 dirigí la Volksoper de Viena, i en 1928-33, la Städtisches Oper de Berlín Després d’algun temps en què actuà especialment a Alemanya i a Rússia com a director convidat, el 1937 marxà als Estats Units, on s’establí i on, a més de treballar al capdavant de diverses orquestres del país, dirigí al Metropolitan de Nova York entre el 1948 i el 1960, període durant el qual es consolidà…

Es formà musicalment a Viena i el 1952 anà a Stuttgart a estudiar composició amb Johann Nepomuk David En aquesta ciutat començà a dirigir corals i orquestres fins que el 1956 fou nomenat director titular de l’Orquestra de Cambra de Múnic, càrrec en què es mantingué fins el 1995, que n’assumí la direcció artística Amb aquesta orquestra, que sota la seva direcció adquirí un gran prestigi internacional, enregistrà una gran quantitat de discos i donà a conèixer obres contemporànies sense descuidar el conreu del repertori clàssic i romàntic  Compongué un centenar d’obres de tots els…

Format musicalment a l’Escolania del monestir de Montserrat, de la qual fou membre del 1660 al 1668, continuà la vida monàstica en l’esmentat monestir, on pogué completar la seva formació amb el pare Joan Cererols, a qui succeí com a mestre de capella i de l’Escolania A Montserrat exercí tots els càrrecs de responsabilitat musical -mestre de l’Escolania i de la capella, organista, compositor i cantor-, així com el de sagristà major Fou l’inductor de la fàbrica de l’orgue major de la basílica Renuncià a totes les ofertes de càrrecs importants en llocs tan prestigiosos com la seu de Saragossa o…

Infant de cor, es formà musicalment amb Josep Pons, organista L’any 1820 fou nomenat organista de l’església parroquial de Sant Tomàs, i més tard de la catedral Dirigí l’escola de cant fundada per la Societat Econòmica d’Amics del País Despertà l’admiració de Liszt com a improvisador d’orgue quan aquest visità València el 1845, i sostingué correspondència amb ell Compongué nombroses obres religioses misses, motets, goigs, villancicos i un Himne a Sant Vicent Ferrer 1855, i ja en vida li editaren Dos versos de 5è to per a orgue 1853 Totes les seves obres per a aquest instrument…

Es formà musicalment a la catedral d’Elvas i a la de Badajoz, en la qual serví com a organista en 1573-77 Posteriorment tornà a Elvas i el 1602 era capellà del rei i organista a la cort de Lisboa Es retirà el 1633 Rodrigues Coelho és conegut principalment per la seva collecció Flores de musica pera o instrumento de tecla & harpa 1620, la primera obra que es conserva de música impresa per a tecla a Portugal En aquest recull destaquen els vint-i-quatre tentos -basats en un tractament imitatiu d’un o més temes en notes de llarga durada realitzats per successions d’escales i…