Resultats de la cerca
Es mostren 201 resultats
veremador
Agronomia
Cove petit, de boca ovalada, amb una nansa grossa i dues de petites, on hom posa el raïm collit i el transporta a les portadores.
música de Vilanova i la Geltrú
Música
Música desenvolupada a Vilanova i la Geltrú.
Els antecedents es relacionen amb les capelles de música de Santa Maria de la Geltrú i Sant Antoni Abat de Vilanova Al segle XVII, les dues parròquies disposaven d’orgue i capella de música independents, i també d’altres agrupacions musicals El 1687, una cobla de Vilanova de Cubelles formada per músics de la capella de Sant Antoni assistí a la festa de Santa Tecla a Tarragona El 1716, Sebastià Guilla construí un orgue nou per a Sant Antoni, que fou substituït el 1865 per un de monumental de Gaietà Vilardebó Aquest orgue, el de Santa Maria de la Geltrú i el de l’església dels Josepets foren…
Empresa Nacional de Electricidad

Edifici d’Endesa a Madrid
© Endesa
Energia
Economia
Empresa creada per l’INI el 1944, per a la producció d’energia elèctrica.
En una primera etapa, la producció procedia majoritàriament de les centrals tèrmiques de Pontes de García Rodríguez Galícia, Ponferrada Lleó i Andorra Aragó, i també produïa carbó Reforçà la seva posició amb l’intercanvi d’actius en el sector elèctric 1984 control majoritari d’Eléctricas Reunidas de Zaragoza, compra a la tèrmica d’Anllares Galícia i entrada en el mercat català, on comprà part de la producció de FECSA, i participà en les centrals nuclears de Vandellòs II, Ascó I i Ascó II El 1995 adquirí Hidroelèctrica de Catalunya Privatitzada el 1997, és participada majoritàriament per la…
calderó
Tecnologia
Caldera petita de coure, proveïda generalment d’una nansa, a l’interior de la qual, en un altre recipient, hom escalfa l’aiguacuit al bany maria.
martell

Llançament de martell
Esport
Bola metàl·lica unida a un cable de fil d’acer que tanca en forma de nansa, que es llança en les proves d’atletisme (llançament de martell).
El seu pes complet és de 7,265 a 7,285 quilos, amb una llargada total bola i cable d’1,175 a 1,215 m El llançament de martell prové dels antics jocs folklòrics dels pobles celtes a Escòcia i a Irlanda, i forma part del programa olímpic des del 1900 París Hom el practica des de dins d’un cercle de 2,13 m, envoltat d’una gàbia metàllica oberta per un dels costats, com a mesura de protecció per als espectadors L’atleta agafa el martell amb totes dues mans i el fa girar entorn seu, sense moure el cos, per tal d’adquirir l’acceleració necessària perquè amb una volta, amb dues o gairebé sempre amb…
pitxella
Gerro de terra cuita, envernissat, que té una nansa i un broc i que serveix per a treure vi i abocar-lo o per a beure-hi a galet.
Rionansa
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Cantàbria, drenat pel riu Nansa i delimitat al N per la Sierra del Escudo de Cabuérniga i al S per la Loma Sertal.
El nucli del terme és Puentenansa Agricultura, ramaderia i indústries mecàniques
nansat | nansada
Heràldica
Dit del moble, generalment la creu, proveït d’una nansa a la seva part superior o substituint-la, i en aquest darrer cas és la creu egípcia o ankhs.
Ceràmica barcelonina fins al segle XIII
Art romànic
Dues peces característiques de la ceràmica barcelonina alt-medieval conservades al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona ECSA - Arxiu Fotogràfic de Museus L’estudi de les ceràmiques barcelonines d’època comtal encara està per fer Des del seu inici, la investigació arqueològica a la ciutat s’ha centrat prioritàriament en el període romà i els seus precedents Les excavacions realitzades des del 1940 fins a dates recents van tenir per objectiu el coneixement topogràfic i monumental de l’urbs romana, i prestaren molt poca atenció a documentar els vestigis de fases posteriors Malgrat aquesta…
Bronzes del poblat del Bovalar (Seròs)
Encenser d’origen copte o itàlic i cassoleta utilitzada potser com a llàntia Servei d’Audlovisuals de l’Institut d’Estudis Ilerdencs - JI Rodríguez Dels bronzes trobats al conjunt del Bovalar Seròs, Segrià cal fer-ne dos grups Tots dos corresponen a les dues unitats arqueològiques que formen el conjunt Per una banda, els bronzes d’ús litúrgic trobats exclusivament dins la basílica, que són de tipologia de tradició paleocristiana mediterrània clara Un d’aquests —un gerret d’ús litúrgic— és un element utilitzat en temps visigòtics L’altre grup és format per bronzes d’ús personal de temps…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina