Resultats de la cerca
Es mostren 284 resultats
Josep Maria Bayarri i Hurtado
Escultura
Literatura
Escriptor i escultor.
Fundà diverses publicacions de poesia i d’art, entre les quals la collecció “Biblioteca de Poetes Valencians Contemporanis” 1915 i les revistes El Vers Valencià 1934 i Ribalta 1935 La seva obra poètica, començada el 1915 amb Precs de pau i Llaurs lírics , és molt extensa —més de seixanta llibres—, però desigual Escriví, també, una Història de l’art valencià 1957 i diversos pamflets polítics, com Els cavallers de Vinatea 1928 i El perill català 1931, atac al valencianisme polític procatalanista Publicà igualment alguns opuscles de tema gramatical, en els quals postula solucions ortogràfiques…
,
Joan Hernández i Móra
Historiografia
Dret
Professor, advocat i historiador.
Fill de Francesc Hernández i Sanz Cursà estudis a la Universitat de Barcelona Llicenciat en filosofia i lletres Madrid, 1921 i en dret Barcelona, 1946, fou catedràtic de llengua i literatura a l’institut de Maó Fou un dels fundadors, a Menorca, de Nostra Parla , juntament amb el seu pare, Joan Mir i Mir, Marçal Pascuchi, Ferran Soldevila i altres collaboradors És autor de Menorca prehistórica 1924 Collaborador de la Revista de Catalunya 1930-31, la seva biografia del doctor Mateu Orfila li valgué el premi Orfila, convocat per única vegada per l’Institut d’Estudis Catalans, el 1953 Publicà…
Jaume Maspons i Camarasa
Literatura
Agronomia
Escriptor i agrònom.
Germà de Pere Processat per activitats catalanistes, el 1900, fou absolt Cofundà la Cambra Agrícola del Vallès, dirigí la revista del mateix organisme en 1901-16 i fou secretari de la Federació Agrícola Catalanobalear 1906-08 i de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, la revista del qual també dirigí Ocupà la càtedra agrícola ambulant Pere Grau, dels Estudis Universitaris Catalans Fou també director de La Veu del Vallès 1896-1905 i collaborà en diversos diaris com La Renaixensa i, especialment, La Veu de Catalunya , la pàgina agrícola de la qual li fou confiada des del 1907 Collaborador…
Pau Naudó
Cristianisme
Eclesiàstic.
Acabà els estudis eclesiàstics a Carcassona el 1816 En 1818-34 fou professor del seminari de Carcassona i Elna-Perpinyà, diòcesis aleshores unides En independitzar-se Elna el 1824, fundà el seminari a Prada 1825 i poc temps després a Perpinyà, d’on fou rector fins el 1831, en què fou nomenat vicari general de la diòcesi Nomenat bisbe de Nevers 1834, on desplegà una gran activitat per al redreç espiritual de la diòcesi, i, el 1845, d’Avinyó, on defensà els drets eclesiàstics, lluità contra el monopoli estatal en l’ensenyament i defensà les monges hospitaleres expulsades pel govern Les seves…
Manuel Marià Ribera
Literatura catalana
Historiador.
Mercedari 1676, estudià a Alcalá de Henares i es doctorà en teologia a Barcelona Fou tres vegades prior de l’orde a Barcelona i provincial d’Aragó Entre el 1706 i el 1714 treballà a l’Arxiu Reial actual ACA El 1718 fou nomenat cronista de l’orde i el 1729 ingressà a l’Acadèmia de Barcelona Representant de la renovació historiogràfica en el seu vessant arxivístic, redactà nombroses obres històriques —especialment sobre l’orde de la Mercè—, bona part de les quals foren impreses, i també opuscles devots, tot en castellà Bon coneixedor del català antic, en un dels tractats impresos…
Jaume Ripoll i Vilamajor
Cristianisme
Historiografia catalana
Historiador, eclesiàstic i erudit.
Vida i obra Estudià a Vic i a Cervera i es doctorà en dret canònic el 1800 Fou canonge del capítol de Vic Es relacionà amb molts erudits de l’època com Fèlix Amat, Fèlix Torres i Amat, Joan Corominas i Pròsper de Bofarull Fou membre actiu de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1835, a la qual llegà la seva collecció de monedes i medalles, iu corresponent de l’Academia de la Historia 1817 És autor d’una sèrie d’opuscles impresos a Vic entre el 1818 i el 1838 en els quals aplegà multitud de documents, inscripcions i notes, crítiques de temes sobretot de Vic i la seva diòcesi i…
, ,
cobertura
Història
Privilegi de restar amb el cap cobert davant el rei i durant les cerimònies religioses.
Fou concedit als grans d’Espanya Els consellers de Barcelona allegaren tradicionalment aquest privilegi La seva defensa donà lloc a diversos incidents amb les autoritats civils i eclesiàstiques, sobretot durant el s XVII amb la publicació d’opuscles i d’un extens Memorial en justificació de la prerrogativa, el 1632, fins a l’obtenció d’un privilegi afirmatiu, el 1689, en l’atorgament del qual intervingué el conseller Rafael de Grimosacs Fou abolit pel decret de Nova Planta 1714 L’exercici del privilegi durant les cerimònies religioses, igualment en discussió al s XVII, fou resolt…
Ignasi Maria de Ferran
Filosofia
Sociologia
Història del dret
Jurisconsult, sociòleg i filòsof.
Fou deixeble de Xavier Llorens i Barba Catedràtic a Oviedo d’economia política i estadística, i de dret polític i administratiu a Oviedo i a Barcelona secretari del Foment de la Producció Nacional i de l’Institut del Foment El 1877 presidí l’Ateneu Barcelonès Defensà les idees proteccionistes dels fabricants catalans prop de Madrid Collaborà a “La Defensa de la Sociedad”, “Eco de la Producción” i “Revista Agrícola” Edità diverses obres i uns quants opuscles, entre els quals es destaquen els publicats sota el títol de Cartas de un arrepentido de la Internacional El comunismo El…
Àlvar Pascual-Leone i Forner
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Afiliat al Partit d’Unió Republicana Autonomista, fou president 1918 de la Joventut Nacionalista Republicana Conseller de l’ajuntament de València 1931, fou membre de la comissió redactora de l’avantprojecte d’estatut Fou diputat a corts 1931, 1933 i 1936 i, durant la guerra civil, director general d’administració local i magistrat del tribunal suprem, com a membre d’Acció Republicana i, després, d’Izquierda Republicana El 1939 s’exilià a Mèxic, on fou conseller jurídic de l’Instituto Mexicano de Seguridad Social i redactà diversos estudis sobre legislació laboral Fou des de la seva joventut…
Bernat Oller
Historiografia
Cristianisme
Teòleg, historiador i general de l’orde carmelità.
Professà al convent de Manresa abans del 1360 El 1362 fou promogut mestre en teologia i el 1366 ensenyà al palau papal d’Avinyó Tingué càrrecs importants dins l’orde com a soci del prior general 1362, definidor del capítol general 1366, 1369 i 1372 i prior general de l’orde des del 1375, en substitució del seu protector Joan Ballester Arran del cisma d’Avinyó seguí la causa de Climent VII, i per això fou deposat pel papa romà Urbà VI, cosa que feu escindir l’orde en dues obediències Escriví De successione intitulatione et confiscatione Ordinis BMariae de Monte Carmelo i De ordinis sui origine…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina