Resultats de la cerca
Es mostren 716 resultats
Correo Constitucional de Mallorca
Periodisme
Diari aparegut a Palma, Mallorca, de l’1 d’abril al 14 de juliol de 1820.
Fou substituït pel “Correo Constitucional, Literario, Político y Mercantil de Palma” 15-7-1820 a 14-6-1822, que es fusionà amb “El Atleta de la Libertad” 15-4-1822 a 14-6-1822 i donà lloc a “El Eco de Colom”, que continuà fins el 29 de gener de 1823 Contenia informació de les corts, retalls d’altres periòdics de tendència liberal i articles polèmics, dirigits especialment contra els ordes religiosos, els quals considerava culpables de la repressió popular del 1814 Aquests diaris foren cremats durant la repressió del 1823
priorat
Cristianisme
Monestir o casa religiosa regida per un prior.
Entre els benedictins hi havia el priorat simple , unit a una abadia en qualitat d’obediències o granges, i el priorat conventual , o casa autònoma, no aixecada a la categoria d’abadia La Congregació de Cluny reduí gairebé tots els seus monestirs filials a la categoria de priorats igualment feren més tard altres congregacions benedictines, com les de Saint-Maur o la de Valladolid, per bé que aviat foren restablerts els càrrecs abacials als principals monestirs Els premonstratencs i els ordes militars tenien també priorats simples i conventuals
témpores
Cristianisme
En la litúrgia romana, celebració penitencial i d’acció de gràcies que consagrava l’inici de les estacions (tempora) de l’any.
Hom les celebra el dimecres, divendres i dissabte antigament, a la vetlla dominical de la primera setmana de quaresma, de la setmana de Pentecosta, de la tercera setmana de setembre i de la tercera setmana d’advent D’inspiració bíblica, foren instituïdes probablement per Calixt I segle III Des dels temps de Gelasi I segle V hom hi acostumà a conferir els ordes sagrats la vetlla del diumenge El nou calendari 1969, sense abolir-les, en deixa la fixació i la manera de celebrar-les a les conferències episcopals de cada lloc
Sant Bartomeu de Sabanell (Font-rubí)
Art romànic
Aquesta església no apareix documentada fins el 1315, però segurament ja existia anteriorment, ja que el 1248 en una donació de títol patrimonial per rebre les ordes sagrades, signada per Guillem Pellicer de Vilafranca i la seva muller Geralda a favor de Bernat Barceló de Vilafranca, s’esmenten els béns que aquests tenien al terme del castell de Fontrubí, al lloc de Sabanell La primitiva església fou enderrocada al final del segle XVIII i se’n construí una de nova però no al mateix lloc Per aquest motiu avui no coneixem el seu emplaçament originari
Onofre Salt
Historiografia catalana
Escriptor.
Frare trinitari descalç i després servita, exercí diversos càrrecs dins els dos ordes en convents valencians i catalans Escriví i publicà un Epítome de la milagrosa fundación de la sagrada orden mendicante de los Siervos de Nuestra Señora, colegido de sus historias y bulas apostólicas 1611 i una Historia de la maravillosa vida, angélica conversación y preciosa muerte del glorioso san Onofre, rey, anacoreta y confessor 1620 restà manuscrita una Vida, conversación y muerte del bendito padre fray Francisco Davón, valenciano, de la orden de la Santíssima Trinidad , que enllestí el 1605
Juan de las Roelas
Pintura
Pintor andalús.
Començà treballant a Valladolid en cercles cortesans El 1603 rebé els ordes majors, i es traslladà a Olivares El 1614 passà a ser capellà de la cort Tornà a Olivares com a canonge de la collegiata el 1624 Fou un gran colorista de gust venecià Moltes de les seves obres es troben a Sevilla pintures del Retaule de l’església dels Jesuïtes, que recorden il Veronese, Santiago Matamoros de la catedral, Martiri de sant Andreu Museo de Santa Cruz i Trànsit de sant Isidor església de San Isidoro
exorcistat
Cristianisme
A l’Església Llatina, un dels quatre ordes menors que precedien el sotsdiaconat.
acolitat
Cristianisme
A l’Església Llatina, darrer dels quatre ordes menors que precedien el sacerdoci.
Des del 1972, juntament amb el lectorat, constitueix un ministeri litúrgic, no exclusiu dels clergues, que habilita per a ésser ministre extraordinari de l’eucaristia
frare llec
Cristianisme
Frare que no té ordes sagrats i sol ésser destinat a serveis inferiors.
Els àmbits de l’arquitectura religiosa gòtica
Les diverses formes de vida religiosa configuren l’arquitectura durant els segles del gòtic els ordes religiosos, masculins o femenins, i els seus habitatges —monestirs o convents— el món de les catedrals, considerades la màxima expressió de l’arquitectura gòtica les parròquies urbanes i també les capelles o les petites esglésies rurals Les necessitats i les particularitats pròpies de les diverses formes de vida religiosa donen lloc a la diferenciació de diverses tipologies d’esglésies i també generen a l’entorn d’aquestes i dels espais dedicats al culte moltes altres construccions que d’una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina