Resultats de la cerca
Es mostren 501 resultats
Fèlix Millet i Tusell

Fèlix Millet
RTVE
Entitats culturals i cíviques
Empresari.
Fill de Fèlix Millet i Maristany , el 1978 fou elegit president de l’ Orfeó Català i des d’aquest càrrec emprengué la restauració del Palau de la Música Catalana , aleshores en un estat de deteriorament molt considerable Amb aquest objectiu impulsà, el 1983, la constitució del Consorci del Palau de la Música, format per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona substituïda el 2001 pel Ministeri de Cultura espanyol, que li atorgaren plens poders per a, com a president de la nova entitat, gestionar i administrar els recursos amb aquesta finalitat El 1990…
,
Jan Hus
Cristianisme
Teòleg i predicador txec.
Rector de la Universitat de Praga 1402-14, predicà en llengua txeca a la capella de Betlem, i fou també predicador sinodal 1405-07 La seva predicació defensà tant la reforma de vida, principalment de la clerecia, la qual criticà durament, com el poble txec, enfront del predomini alemany i romà Ell fou qui dotà la llengua txeca d’ortografia De ortographia bohemica , 1406 i en defensà l’ús a la predicació i en el cant religiós En part féu seves les doctrines de l’anglès John Wycliffe, i quan Alexandre V les condemnà 1409 s’enfrontà a l’arquebisbe de Praga, Sbinco, el qual l’excomunicà El 1412…
Grigorij Jakovlevič Baklanov
Literatura
Escriptor rus.
A divuit anys s’enrolà a l’Exèrcit Roig i lluità a la Segona Guerra Mundial, en la qual fou ferit de molta gravetat L’experiència bèllica marcà la seva vida i tota la seva producció literària Un cop desmobilitzat, estudià a l’Institut Literari Maksim Gorckij de Moscou, on es graduà el 1951 El 1959 publicà la seva primera novella, Un tros de terra , sobre la vida d’un soldat ras a la guerra, a la qual seguiren No s’ha d’avergonyir els morts 1961 i Juliol 1941 1964, crítiques amb l’estratègia militar que conduí a les primeres derrotes durant l’ofensiva alemanya El 1979 obtingué el reconeixement…
Walter de Maria
Art
Artista nord-americà.
Interessat de jove per activitats artístiques diverses, estudià pintura i història a la Universitat de Berkeley, Califòrnia 1953-59, fou percussionista de conjunts de jazz i de rock un dels quals donà lloc al grup Velvet Underground, i participà activament en l’avantguarda dels anys seixanta a San Francisco i Nova York, especialment en els happenings i en les performances , i creà coreografies per a espectacles de dansa contemporània S’inicià en l’escultura amb petites peces de fusta d’inspiració surrealista Protegit pel marxant alemany Heiner Friedrich, el 1965 feu a Nova York la primera…
Andrej Sakharov
Física
Físic i activista pels drets humans rus.
El 1953 ingressà a l’Acadèmia de Ciències Soviètica Feu recerques sobre física teòrica i proposà amb IE Tamm un mètode per a obtenir reaccions termonuclears controlades mitjançant descàrregues elèctriques en el plasma situat en un camp magnètic Participà en la construcció de la primera bomba d’hidrogen soviètica Des dels anys seixanta s’oposà públicament a la proliferació nuclear i, juntament amb la seva esposa Jelena Bonner , es convertí en el capdavanter de la dissidència soviètica en favor de la democratització i el respecte als drets humans a l’URSS, posicions expressades en…
Eduard Grau i Petit
Música
Músic.
L’any 1927 emigrà amb el seu pare a l’Argentina, i s’establí a Mendoza Feu els seus estudis a Buenos Aires Treballà com a compositor i musicògraf, i exercí com a professor universitari Titular de la càtedra d’història de la música a l’Escola Superior de Música de la Universitat Nacional de Cuyo Mendoza, entre el 1948 i el 1986, que dirigí en 1975-81, fou també vicedirector de l’Escola de Música de la Facultat d’Arts de la Universitat Nacional de Córdoba, i director i organitzador de l’Escola de Música de la Facultat d’Arts de la Universitat Provincial de San Juan A més, fou professor d’…
Jean-Claude Duvalier

Jean-Claude Duvalier
© Marcello Casal Jr/ABr
Política
Polític haitià, conegut amb el sobrenom de Baby Doc.
Fill de François Duvalier , a qui succeí l’any 1971 en la presidència de l’estat Malgrat algunes tímides reformes inicials, el seu règim, corromput i autoritari, fou àmpliament contestat tant a l’interior del país com a l’exterior, mentre que la situació econòmica haitiana esdevenia catastròfica Mantingué la milícia privada, creada pel seu pare, que actuà com una policia política anomenada Tontons Macoutes , coneguda per la seva brutalitat Les revoltes populars i la retirada del suport nord-americà menaren Duvalier a fugir d’Haití i a refugiar-se a França l’any 1986 on residí des d’aleshores…
inquisició
Cristianisme
Organisme eclesiàstic que tenia com a finalitat de vetllar per la puresa de la fe, investigant els errors i castigant-los públicament.
La gran florida de moviments càtars dels segles XI-XII, i també d’altres moviments espirituals i apocalíptics, determinà la urgència de la funció episcopal de vetllar per la conservació de la fe de la comunitat cristiana En el context de la croada contra els albigesos, el concili de Tours 1163 determinà que les autoritats tenien l’obligació de cercar els heretges de llur diòcesi o territori d’aquí vingué la primera aplicació, bé que temporal —tres mesos—, a Tolosa, per obra del cardenal legat, Pere de Sant Crisògon, i el comte Ramon V L’experiència del Llenguadoc i la política repressiva de…
beatificació
Cristianisme
Declaració solemne amb què el papa afirma que una determinada persona, morta amb fama de santedat, és digna d’ésser venerada públicament.
Constitueix el penúltim estadi del procés de canonització, i la persona beatificada rep el nom de beat
Argos Films
Cinematografia
Productora i distribuïdora creada a Barcelona el 1914 per Josep Carreras.
Tingué l’adreça social a la rambla de Catalunya i el 1916 aconseguí tenir una galeria pròpia al passeig de les Camèlies També disposava de laboratoris La firma començà amb molta empenta quan el director Josep de Togores, després de dirigir La Festa del Blat 1914, produïda per la Condal Films, volgué encaminar el seu cinema cap a un vessant més melodràmatic i sensacionalista, i s’incorporà a l’Argos amb un gran títol, La danza fatal 1914 Es tracta d’un drama de 1 200 m, protagonitzat per la popular ballarina Pastora Imperio 1889 - 1979 i una llista d’intèrprets consagrats, com Lola Arquimbau,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina