Resultats de la cerca
Es mostren 757 resultats
proteïna d’organismes unicel·lulars
Alimentació
Bioquímica
Proteïna obtinguda per mitjà del metabolisme d’organismes unicel·lulars a partir d’un substrat no directament aprofitable per al consum animal.
Així, hom pot obtenir proteïnes per mitjà de llevats i bacteris a partir de melasses de l’elaboració del sucre, de residus de la pasta de paper, de xerigot, etc Per bé que aquests tipus de proteïnes són adients i d’alt valor alimentari, són majoritàriament destinades al consum del bestiar biotecnologia
lampròfir
Mineralogia i petrografia
Roca filoniana bàsica, associada a roques intrusives de diferents composicions.
L’estructura és generalment porfídica, amb molts fenocristalls de biotita que és el seu mineral característic, a més d’amfíbols, piroxens monoclínics i, a vegades, olivina i apatita El color és generalment fosc, per l’alt percentatge en minerals de ferro i magnesi La pasta de fons és formada per un agregat feldespàtic microcristallí
dentifrici
Cosmètica
Dit de la substància emprada per a netejar-se les dents.
Actualment els dentifricis són presentats en forma de pasta les preparacions líquides i sòlides no són tan utilitzades Contenen, en general, un abrasiu suau, un detergent i un neutralitzador dels àcids, a part els correctius, les essències i la sacarina, però mai sucre, per a millorar el sabor L’efecte neutralitzador sol provenir del mateix abrasiu o del detergent
torró

Torrons
© Dreamstime
Pastisseria
Massa feta d’ametlles pelades (crues o torrades) i mel, eventualment amb clara d’ou, albúmina o gelatina.
Les ametlles poden ésser substituïdes per altres fruites seques pinyons, avellanes, cacauets, nous, etc, rovell d’ou, coco i fruites confitades La mel pot ésser totalment o parcialment substituïda per sacarosa i glucosa De les moltes varietats que hom elabora als Països Catalans, els més apreciats són el torró d’Agramunt fet amb avellanes i recobert de pa d’àngel --que també se’n fa a Amer Gironès--, el torró d’Alacant molt dur, fet amb ametlles torrades, mel i clara d’ou, el torro de Xixona de pasta d’ametlles picades, el torró de massapà amb sucre cremat i massapà, i el torró…
maurador
Taulell on hom maura la pasta.
serradures

Les serradures són un subproducte de la indústria de la fusta que s’aprofita per a fabricar pasta de paper i taulons de conglomerat
© Fototeca.cat-Corel
Tecnologia
Partícules despreses de la fusta en serrar-la.
Les serradures són aprofitades per a diverses aplicacions, especialment com a combustible, en pols o en aglomerats, com a absorbent de la humitat, com a adsorbent, com a fumigen en el fumatge d’aliments, com a matèria de càrrega, etc
Marañón
Riu
Riu del Perú que neix a la Cordillera Central dels Andes, al departament de Huánuco, prop del Cerro de Pasco (1.500 km).
Passa entre la Cordillera Central i la Cordillera Oriental dels Andes, i travessa un estret de profunditats superiors als 2000 m Els seus afluents principals són el Huallaga , per la dreta, i el Morona , el Pasta i el Tigre, per l’esquerra La seva unió amb l’Ucayali, prop de Naura, al SW d’Iquitos, forma el curs superior de l’ Amazones
Els sucres i els aliments dolços
Els sucres i altres aliments dolços es caracteritzen per llur potencial energètic i per llur escàs contingut d’altres tipus de nutrients, per la qual cosa es consideren com a aliments complementaris El sucre , que s’obté de la canya de sucre o de la bleda-rave, està format gairebé en un 100% per glúcids simples, sobretot sacarosa El sucre morè , menys refinat, té unes mínimes proporcions de fibra vegetal i de sals minerals La mel és una secreció viscosa i molt dolça, elaborada per les abelles, que s’utilitza en general com a edulcorant, per exemple substituint el sucre La qualitat nutritiva…
Terra d’Arnhem
Península
Península d’Austràlia en el Territori del Nord.
De relleu molt rocós i tallat per nombrosos barrancs, és drenada pels rius Roper i Alligator La costa és resseguida per nombroses illes des de Groote Eylandt fins a Melville Island Els boscs de la regió són aprofitats per a l’obtenció de pasta de fusta S'ha desenvolupat a causa del descobriment de bauxita a Gove La regió és una reserva d’aborígens australians
Foligno
Ciutat
Ciutat de la província de Perusa, a l’Úmbria, Itàlia, situada a la vora esquerra del riu Topino.
El pla de la ciutat, gairebé rectangular, conserva els trets d’un antic campament romà És un centre comercial i un nucli industrial en ràpida expansió, afavorida pel seu emplaçament, dominant el pas principal entre la plana umbriana i la costa de l’Adriàtica Hi ha indústria sucrera, tèxtil, metallúrgica, paperera i de pasta de sopa És un mercat agrícola cereals, oli, vi, farratge
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina