Resultats de la cerca
Es mostren 1051 resultats
Ròdope

Llogaret búlgar de Trigrad, situat a 1.240 m d’altura, al Ròdope occidental
Oficina de Turisme de Bulgària
Serralada
Serralada de la península Balcànica que accidenta el SW de Bulgària i el NE de Grècia i s’estén entre les valls del Marica a l’E i del Struma a l’W.
És formada per una massa de materials cristallins i metamòrfics esquists, gneis i granit recoberta per materials més joves, la qual s’ha aixecat a més de 2000 m d’altura Es divideix en diversos massissos el Ròdope, pròpiament dit, el de Rila al NW i el Pirin al SW Ofereix un aspecte aspre, principalment a l’W, on es troben també les majors altituds Musala, 2925 m És una regió de boscs i pastures i hi ha rics jaciments de ferro i coure
Guenes
Municipi
Municipi de la província de Biscaia, País Basc, situat a les Encartaciones i drenat pel riu Kadagua.
Hi destaquen els boscos de roures, pins i les pastures Hi ha agricultura cereals, hortalisses i patates i ramaderia boví i bestiar cavallí Quant a la indústria, hi predomina la relacionada amb la fusta i amb la química El nucli més poblat és Sodupe, on s’hi troben torres, palaus i cases pairals, característiques de tot el terme municipal Casa Amézadga, el palau de Saratxaga L’església més important és la parròquia de Santa Maria, de la qual n'és remarcable el tabernacle de l’altar major
bosc obert
Ecologia
Bosc en el qual les capçades dels arbres veïns no es toquen entre elles.
La major part dels boscs de Catalunya són oberts a causa, principalment, del seu règim de gestió predominant, que es basa en torns de tala de 15 a 20 anys segons les espècies arbòries i els llocs Altres causes en són la joventut dels boscs que encara estan colonitzant camps i pastures abandonats durant les darreres dècades o que encara s’estan regenerant després de pertorbacions naturals o induïdes per l’home, i la manca d’aigua suficient per a mantenir un estrat arbori tancat
Las Bardenas

Paisatge característic de les Bardenas Reales
© Marta Dòria
Comarca de Navarra, situada entre els rius Ebre i Aragó, també anomenada Bardenas Reales
.
És una àrea de pluges escasses, però torrencials, de pobra vegetació de matolls farigola, romaní, savines i mancada d’arbres només resta bosc residual de pins Las Bardenas són terres de pastures d’hivern, a les quals tenen dret 20 pobles de la ribera de Navarra i les valls pirinenques d’Erronkari Roncal i Saraitzu Salazar L’aprofitament agrícola té com a base els cereals i l’horta a la ribera dels rius Per al regatge són utilitzades les aigües del canal de Tauste i les del canal de Las Bardenas
Lowlands
Regió
Regió del centre d’Escòcia, entre els Highlands, al N, i els Uplands, al S.
És la zona més rica i més poblada del país Cal distingir-hi dues zones la part occidental, molt humida, amb pastures que permeten la cria de bòvids llet i mantega, i l’oriental, amb planes més assolellades i conreus de blat, civada i patates El sòl és ric en carbó La indústria s’ha desenvolupat entorn de les conques hulleres la d’Ayrshire, la situada entre les ribes de l’estuari del riu Forth i la central, estesa a l’est de Glasgow gran indústria pesant La ciutat més important és Edimburg
glifosat
Química
Agronomia
Compost químic organofosforat que actua com a herbicida.
El seu mecanisme d’acció és interferir la síntesi d’enzims És autoritzat sobre monocotiledònies anuals i perennes i també sobre dicotiledònies en conreus de cereals d’hivern en la pre-sembra, pastures, fruiters, olivera, vinya i forestals Catalogat com de baixa perillositat per a l’home, el seu termini de seguretat és de 21 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació sol, com a líquid suspensible o de baix volum, o amb altres matèries actives i l’empresa que la comercialitza
Sant Esteve d’Umfred
Monestir
Petit monestir situat a la vall d’Alp (Baixa Cerdanya), prop de la Molina.
En resten només unes poques ruïnes, amb opus spicatum , prop d’un modern forn de calç L’erigí i dotà el comte Frèdol de Cerdanya, que el 815 el cedí al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles Era un lloc habitat per alguns monjos de filiació i organització desconeguda Com a filial de Tavèrnoles consta els anys 1079 i 1268, quan el monestir en reclamà la possessió al comte de Cerdanya i al bisbe d’Urgell No hi ha constància de la seva comunitat a partir del segle XI, que era més aviat una possessió per a les pastures del monestir de Tavèrnoles
Pesillà de Conflent
Pesillà de Conflent
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Fenolleda, a la vall mitjana de l’Adasig, aprofitada per l’antic camí vers el Conflent.
El territori baixa del S serrat de l’Albesa, 782 m al N, direcció que segueix l’Adasig L’economia és extensivament agrícola les terres conreades es troben al llarg de la vall del riu 75 ha Hi predomina la vinya, que produeix vi amb denominació d’origen controlada hi ha també arbres fruiters, hortalisses, pastures i farratge El bosc ocupa unes 30 ha La major part dels habitatges són utilitzats com a residència secundària El poble , que agrupa tota la població del municipi, és bastit a 297 m alt, a l’esquerra del riu, al voltant de l’església parroquial
Ansó
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó, centre de la vall d’Ansó
, la més occidental de les valls pirinenques aragoneses.
Drenada pel riu Veral, les terres altes, afaiçonades pel glacialisme, són cobertes de pastures, que aprofiten els ramats ovelles i cabres que hi pugen des de les terres de la depressió de l’Ebre i la Canal de Berdún Les àrees de bosc són aprofitades per a l’explotació de la fusta i combinades amb l’agricultura La població, amb tendència a l’emigració, s’agrupa a la vila, característic poble de muntanya, d’origen medieval, que ha conservat no solament l’arquitectura sinó també l’antic parlar aragonès i, fins a temps recents, molts trets etnogràfics, especialment en el vestuari
Aguilar de Campoo
Municipi
Municipi de la província de Palència, Castella i Lleó, al Campoo, al vessant meridional de la serralada Cantàbrica.
Terme drenat pel Pisuerga, on hom ha construït el pantà d’Aguilar de Campoo, d’una capacitat de 247 milions de m 3 i una superfície de 1 646 ha, que produeix energia i rega una àrea de cereals i fruiters Les pastures donen lloc a una rica ramaderia pedreres de marbre i guix, fàbriques de galetes i farina és el centre d’una subàrea comercial Conserva importants monuments artístics, com ara les restes de muralles medievals, la collegiata gòtica de San Miguel s XIV i l’abadia benedictina de Santa María la Real s XII-XIII
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina