Resultats de la cerca

Iniciada per Aldo Manuzio , fou continuada pels Torresani 1515-29, i des del 1533, conjuntament amb el fill d’Aldo, Paolo Manuzio Venècia 1512 — Roma 1574, que se separà dels Torresani el 1540 Excellent llatinista, publicà edicions d’autors clàssics especialment de Ciceró, la seva versió llatina de Demòstenes 1554, una collecció d’epístoles en estil ciceronià i unes antiguitats romanes en quatre volums 1560 Impressor de l’Accademia della Fama 1558-61, fou invitat per Pius VI a dirigir la impremta vaticana 1561 El seu germà Antonio Manuzio mort el 1559, expulsat de Venècia, fou llibreter i…

Seguint la voluntat paterna, inicià els estudis de teologia, que més tard abandonà per tal de dedicar-se a la composició Entre el 1826 i el 1835 compongué nombroses obres de diferents gèneres, com òperes, simfonies i serenates per a instruments de vent El 1835 rebé un ajut econòmic de l’ajuntament d’Estrasburg per a anar a estudiar al Conservatori de París, on fou alumne d’A Rejcha contrapunt i fuga i HM Breton composició Tanmateix, no fou amb la composició que es guanyà una sòlida reputació, sinó amb els treballs teòrics i pedagògics El seu Traité général d’instrumentation , escrit el 1837 i…

Concunyat de Cánovas del Castillo i comte consort de Valencia de Don Juan Format a la Sorbona i a Oxford Diplomàtic 1877-91, diputat a corts 1891-1919 i senador vitalici 1919, fou ministre d’Hisenda amb Antoni Maura 1903-04 i 1907-08 i president del Consejo de Estado Especialitzat en l’estudi de la ceràmica medieval Azulejos sevillanos del siglo XIII , 1902, molt concretament en la valenciana, publicà treballs bàsics en els quals inicià l’estudi d’aquella ceràmica partint de l’examen de la documentació contemporània La loza dorada de Manises en el año 1454 1906, Los maestros alfareros de…

Fou educat per la seva tia paterna Olga Gäddä, de qui adoptà el cognom canviant-ne la grafia, i el seu marit Mikhail Ustinov ambdós pares adoptius d’origen rus Estudià a la seva ciutat natal, primer amb el seu pare i després al conservatori amb CM Oehmann Traslladat a Leipzig, formà part d’un quartet infantil a l’Orquestra Russa Ortodoxa d’aquella ciutat Debutà a Estocolm 1952 en el paper de Chapelon a Le postillon de Longjumeau , d’Adolphe Adam Es distingí aviat com a tenor líric dotat amb una veu de gran flexibilitat Promogut per Herbert von Karajan , fou un cantant assidu de l…

Fill d’un guardador de porcs, anà a València a treballar amb un oncle seu anomenat Sorolla , teixidor de llana, de qui prengué el nom El 1519 fou elegit membre de la junta dirigent agermanada dels Tretze Fou un dels ambaixadors prop de Carles V a Molins de Rei l’hivern de 1519-20, i rebé el lloctinent de València Diego Hurtado de Mendoza en la seva entrada a la ciutat 1520 Intentà — en va — l’agermanament de Morella Nomenat 1520 procurador de la Pobla de Vallbona, Benaguasil i Paterna, s’installà a Benaguasil amb la seva família Es passejava sovint per València a cavall, amb…

El seu germà Ramon li donà el lloc de Montner en penyora per la llegítima paterna 1378 posseí l’alqueria Blanca a Bunyola Mallorca Occidental, heretada d’Arnau de Puigdorfila Majordom de Joan I, fou enviat a França, on havia passat ja molt de temps 1391 Adquirí de la reina, essent infanta, les rendes sobre la peixateria de Perpinyà 1381 Fou tutor de les filles del seu oncle Ramon de Perellós 1393 i el rei li vengué la jurisdicció de Glorianes, Rigardà, etc Com a camarlenc de la reina Violant, s’ocupà dels afers d’ella a Daroca i a Calataiud 1398 Ella li vengué els llocs de Llauró…

Fill d’Adolph Martin Schlesinger, editor berlinès, serví a l’exèrcit prussià 1814-15 i després ingressà a l’empresa paterna Pels volts del 1819 arribà a París i el 1821 inicià el seu propi negoci Entre les seves publicacions més notables hi ha nombroses adaptacions per a veu i piano d’òperes de diversos autors, com WA Mozart, G Meyerbeer, F Halévy, A Adam o G Donizetti També edità una gran quantitat de música instrumental, com ara obres per a piano de CM von Weber, JN Hummel i I Mos cheles, a més de composicions de cambra i per a piano de L van Beethoven Cap al final dels anys vint i el…

Fill del comte Roger I i d’una dama desconeguda, uní en la seva persona el lot important dels Berga, pel seu matrimoni amb Sibilla de Berga o de Saga 1234, i el comtat pallarès 1236, en la successió del qual, esmenant una disposició paterna, féu entrar 1244 les dones i àdhuc els bastards, originats en l’homònim fill seu Roger de Comenge nascut Roger IV de Coserans i coneguts sovint amb el cognom Espanha, que, desposseïts finalment dels béns cispirinencs, reclamaren amb lluites armades l’herència del Pallars Executant i retocant el seu pla 1256, posà al capdavant del comtat el seu…

Fill del cartògraf Cresques Abraham , pertanyia a la comunitat jueva Seguí la professió paterna de dibuixant de miniatures, mapes i brúixoles, per la qual cosa mantingué relacions amb la Casa Reial d’Aragó Participà, amb el seu pare, en l’elaboració de l’ Atles català , i sovint tots dos són analitzats conjuntament i de manera general en els estudis sobre la cartografia mallorquina Pere el Cerimoniós i Joan I li concediren el títol de familiar reial 1380, 1381 Hom no en coneix descendència, malgrat l’autorització de bigàmia que havia obtingut el 1381 El 1391, a causa del saqueig…