Resultats de la cerca

Advocat, milità de jove en el partit tradicionalista Fou un dels fundadors de la Joventut Catòlica de Barcelona, que presidí Organitzà un pelegrinatge de 30 000 persones a Roma, dit de Santa Teresa , per demostrar la seva adhesió al papa Pius IX Mantingué polèmiques de caràcter religiós en El Correo Catalán i altres periòdics 1884-86 Ingressà en els jesuïtes 1885, però en sortí aviat i s’ordenà de sacerdot Com a president de la Joventut Catòlica contribuí al renaixement de les lletres catalanes organitzant certàmens literaris

Publicà poesies en periòdics, que recollí posteriorment a Mis flores 1904 Començà, després, a produir llibres de narracions La rosa de los vientos 1916 i Ruecas de marfil 1917, i sobretot novelles La niña de Luzmela 1909, La esfinge maragata 1914, El metal de los muertos 1920, Altar mayor 1926, etc, que la fan un dels epígons més qualificats del realisme del s XIX Deixà llibres de memòries sobre la guerra civil de 1936-39 des d’un punt de vista franquista, com Retaguardia 1938

Impressor, imprimí a Oriola 1909-13 diversos periòdics com El Clarín , La Opinión i La Primavera Tingué després impremta a Monòver i Alacant, on dirigí 1924-36 el diari catòlic El Día , del qual fou propietari en 1926-36 Publicà els reculls poètics Flores silvestres 1908, Cantos de voluntad 1915, Por las rutas floridas 1921, Canciones de amor 1931 i Poesías 1946 Fou també autor d’obres com De mis andanzas por la vida 1916, Jávea 1920 i Orihuela Historia, geografía, arte y folklore 1954

Fill i deixeble del pintor Ramon Soler i Liró Barcelona 1897 — 1968, membre fundador del Saló Nou Ambient Es formà a Llotja i al Cercle de Sant Lluc Estudià, becat, a Madrid 1952 i a París 1962 El 1953 féu una exposició individual Sala Rovira a Barcelona, on ha exposat sovint, i també a Palma, Madrid i l’Hospitalet de Llobregat, ciutat de la qual féu una llarga sèrie de dibuixos 1969 Ha illustrat llibres i periòdics La seva temàtica predilecta és el circ

Fundat el 1944, fou dirigit per HBeuve-Méry, seguint la fórmula i la línia de collaboracions de Le Temps , i posteriorment el dirigiren JFauvet 1969, ALaurens 1982 i AFontaine 1985 Del 1946 al 1948 publicà un setmanari, Une Semaine dans le Monde , substituït per Sélection Hebdomadaire du Monde També edita dos periòdics mensuals, Le Monde Diplomatique i Le Monde des Philatélistes i nombrosos suplements Es destaca per la informació, abundant i que tendeix a ésser objectiva El 2000 el tiratge era d’uns 368 000 exemplars

Formà part del grup modernista de Reus el seu teatre, que s’inicià amb temes típics d’aquesta estètica, se centrà després en l’estudi de la menestralia Aubada i posta 1905, La terra 1918, Els germans Ferrerons 1918, etc Fundà i dirigí els periòdics reusencs Lo Ventall , Lo Lliri  i La Palma Com a polític negocià la fusió, a Reus, de la Lliga Catalanista i la Unió Catalanista en una nova organització Foment Republicà Nacionalista Fou president del Centre de Lectura del 1915 al 1923

Ebenista de professió i persona amb grans inquietuds polítiques i culturals, collaborà en periòdics com “El Vinalopó”, “El Labrador”, “El Pueblo de Elche” i “Nueva Illice” i fundà i dirigí el setmanari en català “El Bou”, de caràcter satíric 1885-86 i 1894-96 Fundà un teatre d’afeccionats als baixos del Casino de la ciutat i estrenà peces costumistes, com ara Tio, jo vullc ser gos 1887, la més recordada, i El catorze d’agost , i algunes de castellanes com Estragos del fanatismo , Remedio contra las trampas i A uno en fondo , perdudes

Feu crítica teatral i taurina en diversos periòdics alacantins, fou corresponsal d’altres de peninsulars i fundà la revista satírica “El Cacauero” D’ideologia liberal, en l’etapa en què dirigí el diari “La Región” 1918-20 es manifestà com un regionalista moderat, seguidor de les idees de Francesc Cambó Escriví diverses sarsueles i comèdies en castellà, i en català, el romanç de costums populars Les danses 1897, premiat en un certamen literari convocat per l’Ajuntament alacantí, i el “joguet” Mambisos en Mutxamel 1897, una obra de circumstàncies sobre la guerra de Cuba

Pretenia ser el referent català d’Unión Española, organització monàrquica dirigida per Joaquín Satrústegui a Madrid El seu cap més visible fou l’heraldista Armand de Fluvià Dins del món monàrquic català, dispers i poc estructurat, constituí el collectiu més actiu i dinàmic Dotat d’una organització interna mínima, fou l’únic amb contactes fluids i periòdics amb organitzacions catalanes antifranquistes clandestines Edità Acción Monárquica Catalana entre el gener de 1969 i el febrer de 1974 entre el setembre de 1969 i el juliol de 1970 es catalanitzà

Conegut internacionalment pel terme original anglès royalty , la quantia total de les regalies que paga un país pot ésser interpretada com un índex de la seva dependència tècnica Les regalies tenen un paper important en les relacions entre els països en vies de desenvolupament i repercuteixen negativament sobre la balança de pagaments Contractualment, la regalia s’estableix bé a base d’una quantitat única determinada patents d’invenció, en una sèrie de pagaments periòdics cessions de marques comercials, o bé aplicant ambdues formes de pagament cessió de tecnologia o know-how