Resultats de la cerca
Es mostren 581 resultats
Eusebi Carbó i Carbó
Periodisme
Política
Sindicalista i periodista polític.
Signava Eusebi CCarbó Influït per la tradició familiar, s’afilià a la joventut federal En traslladar-se a Barcelona, es lliurà plenament a l’activisme de la CNT Fou redactor de Solidaridad Obrera , publicació que dirigí a València, on visqué molts anys Excellí com a polemista Detingut per ordre governativa en diverses èpoques, passà en total deu anys a la presó Fou amic de sindicalistes revolucionaris internacionals, com Malatesta, i estava personalment molt lligat a Joan Peiró En temps de la Dictadura de Primo de Rivera hagué d’exiliar-se a Perpinyà El 1937 dirigí el diari de la…
Francesc de Casa-saja
Economia
Història
Mercader barceloní i conseller reial.
Fou prestador dels reis Joan I i Martí l’Humà Contribuí a finançar l’expedició de l’infant Martí a Sicília, en la qual prengué part personalment Nomenat tresorer del regne de Sicília 1392-96, li fou concedit el feu de Solento 1393 A fi de finançar el viatge de tornada a Catalunya de l’infant Martí, esdevingut rei, la reina Maria de Luna vengué, a ell i a Guillem Pujada, la vila d’Alcoi, la vall de Seta i el terme de Travadell 1396, i el rei Martí li empenyorà diverses joies Amb Francesc Foix, el 1400 reuní tropes de socors per a Sardenya, el 1402 negocià amb Pere de Queralt la…
Víctor Manuel III d’Itàlia
Història
Rei d’Itàlia (1900-46) i d’Albània (1939-43) i emperador d’Etiòpia (1935-41).
Fill i successor d’Humbert I Els primers anys del seu regnat el país prosperà, gràcies a la política liberal de Giovanni Giolitti/> A l’exterior acabà, amb èxit, la guerra de Líbia 1911-12 Intervingué personalment i amb un gran prestigi en la Primera Guerra Mundial, però a partir del 1922 tolerà que el feixisme s’emparés d’Itàlia Sempre a remolc de les decisions de Mussolini, consentí a la guerra d’Etiòpia 1935 —la qual cosa li valgué el títol imperial—, a l’ajuda a les tropes franquistes a Espanya 1936-39, a l’annexió d’Albània 1939 i a l’entrada d’Itàlia en la Segona Guerra…
Leonid Kravčuk
Política
Polític ucraïnès.
Ingressà al Partit Comunista Ucraïnès PCU el 1960 i accedí al comitè central del partit el 1970 Fou cap del departament de propaganda del PCU 1980-88 i del departament d’ideologia 1988-89 Diputat del soviet suprem ucraïnès 1990-91 i conseller d’estat de l’URSS 1991 Quan el parlament ucraïnès aprovà el juliol del 1990 la declaració de sobirania fou elegit president del parlament, lloc en què fou confirmat el desembre del 1991 El setembre del 1993 cedí la flota de la mar Negra a Rússia, la qual cosa provocà la dimissió del primer ministre, Leonid Kučma, càrrec que assumí personalment…
George d’Amboise
Història
Cristianisme
Cardenal i home d’Estat francès.
Sota Carles VIII fou successivament bisbe de Montalban 1484, arquebisbe de Narbona 1492 i de Rouen 1493 Figurà al partit contrari a la regent Anna i al seu marit Pere de Beaujeu, d’acord amb l’adhesió manifestada envers el duc d’Orleans Quan aquest esdevingué Lluís XII, li confià el govern, que conservà fins a la seva mort El mateix any 1498 era nomenat cardenal tres anys després, legat papal a latere a França fracassaren les temptatives per fer-lo elegir papa en els dos conclaves del 1503 Collaborà eficaçment en la política italiana de Lluís XII dirigí les negociacions amb Florència i…
Francesc Oller i Ferrer
Medicina
Metge.
Féu els estudis de medicina a Barcelona i Cadis Exercí com a metge militar dels reials guàrdies valons 1779-83 i també participà en el setge de Sant Felip Menorca Fou destinat a Amèrica i s’establí a la República Dominicana Santo Domingo, on, exercí des del juliol de 1792 com a cirurgià major Més tard anà a Puerto Rico, i participà en la tasca de vacunació de la verola i contribuí a la introducció de la vacuna a totes les Antilles hom assegura que vacunà personalment més de 30 000 persones Fou un dels firmants del Reglamento de Vacuna 1818 i també director de la Junta de la…
Joan d’Aragó
Història
Príncep de Girona i d’Astúries i duc de Calàbria.
Fill primogènit dels Reis Catòlics El 1479 fou concertat el seu matrimoni amb Joana de Castella, la Beltraneja , però aquesta no s’hi avingué Fou jurat hereu de Castella i Lleó 1480 a les corts de Toledo, i de Catalunya i Aragó 1481 a les de Barcelona i de Calataiud, respectivament El 1483 fou negociat, sense èxit, el seu casament amb la reina Caterina I de Navarra Fou present a Barcelona a l’arribada de Colom d’Amèrica A la cort de Barcelona del 1493 jurà com a hereu les Constitucions de Catalunya El 1495 es casà per poders a Malines, i el 1497 a Burgos personalment, amb l’…
Philippe de Commynes
Historiografia
Historiador flamenc.
Introduït a la cort de Borgonya, fou escuder 1464 i, més tard, conseller del futur duc Carles el Temerari, el qual acompanyà en la Lliga del Bé Públic i en la primera expedició contra Lieja Lluís XI de França aconseguí que Commynes es passés a ell 1472, el nomenà conseller privat i camarlenc i li donà el principat de Talmond, el vescomtat de Thouars i la senescalia de Poitou 1476 Intervingué en el tractat de Picquigny 1475, dirigit contra el duc, i, mort aquest 1477, secundà personalment els plans de Lluís X, contra l’estat borgonyó Sota la regència d’Anna de França participà en…
Escola Satírica Valenciana
Designació amb què hom coneix un grup de poetes de la fi del s XV i principi del XVI, residents a València.
Molt vinculats personalment, entre ells hom inclou Bernat Fenollar, Jaume Gassull, Joan Moreno, Pere Martines, Narcís Vinyoles, Joan Escrivà, Francí de Castellví i Baltasar Portell Eren d’extracció burgesa canonges, notaris, metges, menestrals o procedents de la noblesa urbana no gaire important Participaren regularment en els certàmens literaris de l’època i, sovint, elaboraren obres collectives Una bona part de llur producció és de tema religiós Vida de santa Magdalena , de Gassull Lo Passi en cobles , de Bernat Fenollar i Pere Martines, moralitzant Escacs d'Amor , de…
Baltimore
Família de nobles anglesos colonitzadors de l’Amèrica del Nord.
Llur fortuna s’inicià amb George Calvert Kipling, Yorkshire ~1580 — Londres 1632, que fou secretari d’estat 1619 i membre de la Cambra dels Comuns assistí Jaume I d’Anglaterra en les seves disputes contra els protestants i fou partidari de la impopular aliança amb el rei de Castella el 1625 es convertí al catolicisme i fou nomenat primer baró de Baltimore Irlanda El 1621 se n'anà a Terranova amb permís per a fundar-hi una colònia Tornà més tard a Anglaterra, on morí abans d’obtenir la concessió efectiva d’una nova colònia al Potomac, concessió que fou transferida al seu fill Cecil Calvert…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina