Resultats de la cerca

Entrà a la Sainte-Chapelle el 1532 i fou nomenat mestre de l’escolania cap al 1542 Deixeble de Josquin des Près, Certon escriví algunes de les seves misses a quatre veus segons la tècnica de la missa-paròdia Els seus motets, una cinquantena, tenen un valor desigual Les seves obres més significatives, inspirades en la monodia i en els ritmes de la música popular, pertanyen al gènere de la chanson a veus soles

Rector de la Universitat de París 1403, conseller del duc de Borgonya 1414 i d’Enric VI d’Anglaterra 1422, bisbe de Beauvais 1420 i de Lisieux 1432-42 L’avanç de Joana d’Arc el 1429 el forçà a refugiar-se a Rouen, on, quan aquella fou feta presonera, presidí el tribunal que la condemnà a mort 1430

Format a la Universitat de Brusselles i a París, és especialista en geometria algèbrica i en teoria dels nombres El 1974 demostrà la conjectura de Weil, formulada trenta anys abans, i el 1978 li fou atorgada la medalla Fields

Fou deixeble de Jean Brunhes i d’Albert Demangeon es doctorà a la Sorbona el 1932 Fundà i dirigí departaments universitaris de geografia a Lilla 1924, a São Paulo 1934, a Rio de Janeiro 1936 i a Quebec 1946 Del 1939 al 1946 dirigí l’Institut Français de Barcelona, on organitzà i estimulà una activitat cultural considerable i on fomentà els estudis geogràfics, fet pel qual obtingué 1971 el premi Catalònia de l’Institut d’Estudis Catalans És autor de diversos estudis sobre els Països Catalans, França, Brasil, Canadà, etc Fou professor de la Universitat de Barcelona i director de la secció de…

En finalitzar l’ensenyament secundari 1940 ingressà al partit comunista , aleshores clandestí Participà en la Resistència i fou empresonat diverses vegades pel règim de Vichy, i el 1944 fou deportat a Mauthausen Després de l’alliberament, el 1947 treballà breument al ministeri de l’aire i de la reconstrucció Posteriorment fou director de la revista Ce Soir i cap de redacció de l’ Humanité, publicacions del partit comunista, collaborador de  Louis Aragon  i redactor en cap de Lettres Françaises 1948-72 Crític amb l’estalinisme i posteriorment amb la Unió Soviètica en general, difongué l’obra d…

Fill del pintor acadèmic André Devambez 1867-1944, estudià a les escoles franceses d’arqueologia d’Atenes i de Constantinoble Interessat per l’arqueologia grega, dirigí importants excavacions a Thassos Del 1937 al 1973 fou conservador de les antiguitats gregues i romanes del Musée du Louvre i, parallelament desenvolupà una prolífica tasca docent Dirigí un quant temps la publicació “Corpus vasorum antiquorum” Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans

A l’obra Construction, usage et propriétés du quadrant nouveau de mathématiques 1631 descriví un tipus d’instrument amb una escala auxiliar per a la mesura més precisa de magnituds lineals i angulars, bé que aquesta idea havia ja estat exposada abans per PNunes nònius

Féu recerques en matemàtiques càlcul infinitesimal i sobretot en mecànica estudià l’estàtica i l’equilibri de forces i els moments, i enuncià el teorema que duu el seu nom Publicà Nouvelle mécanique

Rector de Saint Nicolas de la Taille, canonge d’Évreux i preceptor del duc d’Elbeuf, a qui dedicà tres de les seves obres lullianes Academia Artis Kabbalisticae 1611, Regina omnium scientiarum 1631 i Encyclopaedia sive artificiosa ratio et via circularis ad Artem Magnam Raymundi Lullii 1646, veritable introducció a l’art de Llull

Estudià violí a París fou membre de les orquestres Colonne i de l’Opéra Comique Al capdavant de l’orquestra dels ballets Diaghilev, recorregué Europa i els EUA Dirigí la Boston Symphony Orchestra 1919-24 i la de San Francisco 1935-52 Enregistrà diversos discs i divulgà la música francesa