Resultats de la cerca
Es mostren 2254 resultats
roca sonora
Música
Instrument de percussió utilitzat en determinats rituals de cultures primitives.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa Consta d’una pedra o roca de forma i dimensions indeterminades, la qual és copejada amb una altra pedra que hom subjecta amb una mà Depenent de la localització del cop a la roca es podien obtenir diferents sonoritats Tot i que es té notícia de l’existència de roques sonores en els cinc continents, és a l’Àfrica on se n’ha pogut localitzar un major nombre, vinculades, segons els estudiosos, a celebracions rituals o a l’emissió de senyals
Els hereus i el dret de primogenitura
La successió als segles XI i XII —és a dir, els mecanismes de reproducció social a través del parentiu— es pot analitzar sobretot des del vessant material, és a dir, des de la transmissió per herència de béns i drets, però abraçava també molts altres aspectes, com ara la transmissió d’estatus i poder, oficis i funcions Des del primer punt de vista, la successió havia variat poc amb relació a la tradició de les lleis visigòtiques Segons el codi legal dels Liber iudiciorum , l’herència havia de recaure, majoritàriament, en els fills o els nets en el cas que n’hi hagués, i tots els fills tenien…
modes rítmics
Música
Sistema ritmicomètric propi de la música del segle XIII, molt especialment la de l’Escola de Notre-Dame, descrit per alguns teòrics de l’època, en especial per Joan de Garlàndia (De mensurabili musica, ~1250).
Modes rítmics © Fototecacat/ Jesús Alises Consta de sis modes, cadascun caracteritzat per un patró format per una combinació particular de valors breus i llargs, proporcionals entre ells, repetit un nombre determinat de vegades Tot i que en un primer moment no reberen cap nom concret, posteriorment alguns autors els donaren els noms dels peus mètrics de la poesia grega malgrat no derivar -almenys clarament- d’aquests Els valors bàsics del sistema són la longa recta i la brevis recta representats aquí amb les figures de la negra i la corxera, la proporció entre els quals és 21 una longa val el…
llei de Defensa de la República
Història
Llei aprovada per les corts de la Segona República Espanyola el 29 d’octubre de 1931 per assegurar la continuïtat del nou règim i dotar-lo d’unes possibilitats de defensa contra les dretes monàrquiques i l’anarquisme.
Proposada per Azaña, primer ministre, en principi només havia de tenir validesa durant el període de les corts constituents Preveia la possibilitat de deportar les persones considerades perilloses, apartant-les dels centres neuràlgics de l’activitat política, i permetia d’imposar multes fins a 10 000 pessetes Aquesta llei es justificava perquè, sobretot durant les discussions de l’article 26 de la Constitució, sobre l’Església, s’havien manifestat reaccions contra el fet d’un estat laic La llei anava dirigida també a controlar els anarquistes catalans i andalusos, que amb llurs postures…
Pentium

Microprocessador Pentium
Electrònica i informàtica
Família de
d’Intel microprocessadors d'Intel introduïda el 1993.
Inicialment, respecte del seu predecessor, el 80486, incorporava, entre altres novetats, dues memòries cau de 8 Kbytes, una per a dades i una altra per a codi, i dues unitats aritmètiques i lògiques que podien treballar en parallel Al Pentium l’han succeït el Pentium MMX, el Pentium II, el Pentium III i el Pentium 4, el qual introduí els primers processadors de doble nucli d’Intel, coneguts com Pentium D, que constituïren els darrers models millorats de Pentium 4 A partir del 2006 hom abandonà la denominació Pentium per als nous models per adoptar la d’Intel Core
cavaller
Història
A la societat romana antiga, individu pertanyent a la classe social de més categoria després de la senatorial.
Els cavallers equites pertanyien a l’orde eqüestre, per fer part del qual calia ésser inscrit al cens eqüestre, és a dir, posseir un mínim de 400 000 sestercis D’ençà d’August els foren reservats una sèrie de càrrecs civils i militars, seguint un ordre preestablert o cursus honorum eqüestre els de prefecte praefectus i procurador procurator eren els més destacats Per decisió de l’emperador podien passar a l’orde senatorial L’orde eqüestre tingué un paper molt important i serví perquè poguessin accedir a les classes dirigents gent d’origen humil o indígenes romanitzats de…
ornament
Música
Genèricament, paraula referida a cadascun dels diferents elements que intervenen en l'ornamentació, sigui quina sigui la seva naturalesa, melòdica, harmònica, rítmica, tímbrica, etc.
D’una manera més concreta, s’aplica normalment al conjunt de recursos destinats a enriquir una melodia mordent, appoggiatura , trinat, grupetto El Barroc fou l’època de màxima esplendor d’aquests ornaments, i podien ser introduïts lliurement per l’intèrpret, o bé indicats pel compositor mitjançant petites notes i signes Aquestes indicacions no tenen un valor mètric assignat i la seva interpretació, tot i seguir unes pautes, depèn en gran manera del criteri de l’intèrpret S’anomena nota principal aquella sobre la qual es realitza l’ornament, i notes auxiliars les altres que hi…
Richard Witschge
Futbol
Futbolista.
Migcampista, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1991-93 procedent de l’Ajax, però es trobà que les places d’estranger eren cobertes per Koeman, Laudrup i Stòitxkov i només se’n podien alinear tres de junts a la Lliga Això motivà que no jugués gaires partits Amb el Barça disputà 84 partits i marcà 7 gols Guanyà la Copa d’Europa 1992, la Lliga 1992, 1993, les Supercopes d’Europa 1992 i d’Espanya 1991, 1992 i la Copa Generalitat 1993 Fou trenta-una vegades internacional amb Holanda i participà en la Copa del Món 1990 i l’Eurocopa 1992
La por del part i el dolor
Des de temps molt antics la majoria de les dones s’ha enfrontat al part amb un sentiment de por davant la incertesa que comporta el procés de l’embaràs Probablement, aquesta por estava del tot justificada en l’antiguitat, perquè aleshores no hi havia mitjans ni coneixements suficients per a preveure les complicacions que es podien plantejar durant el part, i perquè quan aquestes es produïen sovint no les podien solucionar i a la fi causaven la mort de l’infant o de la mare A més, encara sense arribar a aquestes conseqüències tan greus, sovint el part es podia…
cort general
Història
A la corona catalanoaragonesa, assemblea extraordinària convocada pel rei amb participació dels diferents braços o estaments de la població de cada estat per prendre acords i legislar.
Tingué el seu origen a Catalunya en la cort comtal o curia principis , la qual, d’ençà del regnat de Jaume I, començà a celebrar sessions extraordinàries amb el nom de cort general o cort solemne , amb assistència de major nombre de personalitats, sobretot de nobles i barons el poder legislatiu continuava corresponent al rei, per mitjà de les constitució , en el sentit tradicional, que derivava del dret romà, i que més endavant, en el dret constituent català, foren anomenades pragmàtiques Aquesta cort general conservava i mantingué durant…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina