Des de temps molt antics la majoria de les dones s’ha enfrontat al part amb un sentiment de por davant la incertesa que comporta el procés de l’embaràs. Probablement, aquesta por estava del tot justificada en l’antiguitat, perquè aleshores no hi havia mitjans ni coneixements suficients per a preveure les complicacions que es podien plantejar durant el part, i perquè quan aquestes es produïen sovint no les podien solucionar i a la fi causaven la mort de l’infant o de la mare. A més, encara sense arribar a aquestes conseqüències tan greus, sovint el part es podia presentar amb dificultats o bé solia allargar-se durant moltes hores, sense que s’hi pogués fer res per a facilitar-ho ni per a reduir les molèsties que aquest procés difícil causava a la dona.
Actualment, la situació és radicalment diferent, ja que el control mèdic que es fa de l’embaràs en la majoria dels casos permet de preveure les complicacions que es podien presentar durant el part. Així, en molts casos, aquestes es poden evitar regulant prèviament les condicions del part, ja sigui avançant-lo, endarrerint-lo o modificant-ne el curs amb els procediments mèdics adequats. Fins i tot, si s’arriben a presentar complicacions, l’aplicació dels coneixements i els mitjans actuals permet que gairebé sempre hom pugui evitar que tinguin conseqüències greus. En qualsevol cas, actualment la dona no té per què patir molèsties intenses, ja que en qualsevol moment del procés del part, ja sigui que es desenvolupi normalment o bé que es presentin complicacions, hom pot recórrer a diverses tècniques per a evitar el dolor.
Malgrat tot, actualment moltes dones continuen tenint por del part probablement a causa de les narracions sobre aquest procés, transmeses de generació en generació, que acostumen a rebre ja des de la infantesa, bé a través de les mateixes mares o bé per les referències angoixants que reben de les pel·lícules o les novel·les, on el part se sol representar com un procés llarg, extenuant i terrible, ple de perills i sofriments. Fins i tot la tradició religiosa preponderant en la majoria dels països occidentals considera el part com un procés necessàriament dolorós, com imposat pel càstig diví. I, precisament, aquestes consideracions són la font principal de trastorns durant el part.
Segons les teories psicològiques més acceptades, el mateix temor al part és una de les causes principals del dolor que es presenta durant aquest procés. Aquestes teories sostenen que el temor ocasiona un estat de tensió muscular durant el part que origina una contracció del coll de l’úter, és a dir, l’orifici pel qual ha de passar el fetus en el moment del naixement. Aquesta contracció és interpretada pel cervell com una sensació dolorosa, la qual cosa augmenta l’ansietat i la por del part. D’aquesta manera es crea un cercle viciós en què la por crea tensió, la tensió genera dolor, el dolor provoca ansietat, aquesta augmenta la por i així indefinidament. Aquesta interpretació de l’origen del dolor és el fonament de molts cursos d’educació maternal que pretenen de trencar el cercle viciós, bàsicament eliminant la por derivada del desconeixement íntim del que pot passar durant el part, i donant molta importància a la informació.