Resultats de la cerca
Es mostren 391 resultats
acetonitril
Química
Líquid que bull a 81,6°C, de punt d’inflamabilitat 12,8°C i de constant dielèctrica a 20°C, E = 38,8.
És miscible amb aigua i amb la major part de dissolvents orgànics, exceptuant els hidrocarburs saturats Dissol diverses sals inorgàniques És venenós Hom l’obté per deshidratació de l’acetamida o com a subproducte de la fabricació de l’acrilonitril a partir de propilè i amoníac És utilitzat en síntesi orgànica, per a preparar l’acetamidina i diverses altres substàncies com a dissolvent industrial, especialment per a extraccions en la recerca com a dissolvent per a valoracions en medi no aquós, i quan cal un dissolvent polar de constant dielèctrica més aviat alta, capaç de promoure reaccions…
Vilhelm Friman Koren Bjerknes
Meteorologia
Física
Físic i meteoròleg noruec, fill de Carl Anton Bjerknes
.
Essent professor de la Universitat d’Estocolm, començà els seus treballs sobre les aplicacions de la hidrodinàmica i la termodinàmica als moviments a gran escala de l’atmosfera i l’oceà, investigacions que el portaren a enunciar uns teoremes de circulació atmosfèrica i a crear l’actual mètode de previsió del temps basat en la teoria del front polar , en la qual collaborà el seu fill Jacob Aall Bonnevie Bjerknes Fou també professor de les universitats d’Oslo i de Leipzig i director del departament de meteorologia de l’Institut Geofísic de Bergen Escriví Dynamical Meteorology and…
Hugo Eckener
Aeronàutica
Enginyer i aeronauta alemany.
Estudià a les universitats de Munic, Berlín i Leipzig Interessat en la construcció d’aeronaus, entrà a formar part de l’empresa del comte Zeppelin Durant la Primera Guerra Mundial s’ocupà de l’ensinistrament de pilots i dirigí la construcció de 88 zepelins per a les forces aèries d’Alemanya El 1918, en morir Zeppelin, assumí la direcció de la seva fàbrica El 1924 travessà l’Atlàntic comandant el dirigible “ZR-3” El 1929 féu la volta al món amb el “Graf Zeppelin”, i el 1931 sobrevolà l’Àrtic en un vol d’exploració polar
Kondratij Fedorovič Rylejev
Literatura
Poeta decabrista rus.
Militar i fill de militars, participà en la guerra del 1812 Abandonà l’exèrcit, i formà part de la Societat Lliure dels Amics de les Lletres Russes Participà en l’aixecament del 1825, fou condemnat a mort i penjat Amb Bestuzev fundà l’almanac Poljarnaja zvezda ‘L’estrella polar’ Poeta romàntic, representant del byronisme rus, patriota, fou fortament influït per la Illustració francesa És conegut per Dumy cants epicohistòrics tradicionals, 1825 Vojnarovskij 1825 és un poema patriòtic en el qual s’exposen les idees dels decabristes K vremen'ščiku ‘Al favorit’ és una sàtira d’…
Aleksandr Ivanovič Herzen
Filosofia
Comunicació
Pensador i publicista rus.
Guanyat des de jove pels ideals revolucionaris, sofrí confinament dins Rússia i a l’últim s’expatrià Residí a París el Viejo — on fou amic de Proudhon — , Londres, Niça i Ginebra Les seves publicacions periòdiques Pol’arnaja zvezda ‘L’estrella polar’ i Kolokol ‘La campana’ foren molt llegides a Rússia Delineà un socialisme inspirat per les comunitats camperoles russes a Russkij narod i socialism ‘El poble rus i el socialisme’, 1851 És autor de la novella Kto vinovat ‘Qui és el culpable', 1845-47 i també de les memòries Byloje i dumy ‘Passat i pensament’, 1852-68
família de ciclons
Meteorologia
Seqüència de ciclons, de 3 a 6 individus, que es produeix en el front polar entre dues invasions d’aire polar a les baixes latituds.
circulació general atmosfèrica

L’esquema interior indica els corrents a la superfície, i l’esquema exterior els corrents d’altura de la circulació general atmosfèrica
Meteorologia
Conjunt dels grans corrents atmosfèrics que tenen una direcció aproximadament horitzontal i que són registrats amb una forta regularitat; llur horitzontalitat és deguda a les dimensions de l’atmosfera meteorològica, que per la seva poca potència vertical presenta una component horitzontal predominant.
La circulació és regida per factors tèrmics i per factors dinàmics Els factors tèrmics tendeixen a establir una circulació de tipus meridià el diferent balanç de la radiació del sol en funció de la latitud determina un gradient baromètric acusat entre els pols i l’equador La massa d’aire de les baixes latituds, pel fet d’ésser més càlida, té menys pressió que la massa d’aire fred de les altes latituds, la qual cosa provoca en les capes baixes de l’atmosfera un corrent fred dels pols cap a l’equador A l’altura, en canvi, la diferència de pressió és inversa, car l’aire fred, més dens, a mesura…
periglacial
Geomorfologia
Hidrografia
Dit del sistema d’erosió i formes de modelat, característiques de les regions fredes de la Terra, no recobertes pel glaç d’una manera contínua, i on les alternances de glaç i desglaç són el factor erosiu essencial.
El sistema periglacial es localitza en dues zones principals sectors d’alta muntanya, per damunt de l’estatge forestal, amb una temperatura mitjana durant uns quants mesos inferior als zero graus, i sectors de latituds molt elevades En aquesta darrera zona es distingeixen dos sectors diferents el polar continental Sibèria oriental, per exemple, i el polar oceànic Spitzberg, litoral W de Grenlàndia, amb hiverns relativament menys freds que l’anterior En els cims de les muntanyes l’exposició dels vessants facilita més S o menys N l’acció erosiva el mantell herbaci…
clima oceànic
Meteorologia
Geografia
Clima de règim marítim de les façanes occidentals dels continents a la zona temperada.
Es caracteritza pels hiverns suaus, els estius frescs, una oscillació tèrmica molt petita i l’existència d’estacions intermèdies molt ben definides Les pluges hi són abundants i repartides al llarg de l’any La humitat és elevada, i també la nebulositat, a causa del pas de pertorbacions de front polar Els vents de l’oest hi bufen d’una manera intensa A mesura que hom s’allunya de la costa la influència oceànica disminueix, i s’origina aleshores el clima semioceànic , que és una transició respecte als climes subcontinental i continental Alguns autors fan servir la denominació de…
espiral d’Arquimedes

espiral d’Arquimedes (m = 1)
© fototeca.cat
Matemàtiques
Corba plana transcendent d’equació polar rm = kmθ.
En el cas de l’espiral clàssica d’Arquimedes, m = 1, però també són espirals d’Arquimedes l’espiral de Fermat, on m = 2, i l’espiral hiperbòlica o recíproca, on m = -1
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina